Redacció OCC InCom-UAB
Fa pocs dies, el 22 de març, es va presentar l’Estudi d’Audiència de la Premsa Comarcal –que aglutina 137 publicacions, 94 en format paper i 43 digitals– a l’Auditori del Banc de Sabadell, al centre de Barcelona. Amb la desaparició del binomi EGM-Baròmetre de la Comunicació i la Cultura l’any 2016, feia dos anys que la premsa comarcal no disposava de xifres d’audiència globals. Es tracta d’un informe encarregat per l’ACPC (Associació Catalana de la Premsa Comarcal) al’empresa Audimedia, el treball de camp del qual s’ha dut a terme entre el setembre i el novembre del 2018.
Francesc Fàbregas Bonet, president de l’ACPC, descriu la premsa local i comarcal com un sector fort, “capaç de superar la crisi i líder a totes les comarques”. Fàbregas va explicar que el tancament dels punts de venda no ha afectat la premsa local, atès que aquesta té una distribució pròpia i també fa servir els petits comerços com a xarxa. D’aquesta manera, seria un error pensar que és un fet casual que alguns d’aquests mitjans ja hagin superat els 40 anys. Fàbregas també va mencionar com a clau del seu éxit que aquesta “és una premsa que interessa (a la ciutadania)».
A la presentació de les dades, Enric Yarza, responsable de l’estudi, va fer un balanç molt positiu. A més, si es té en compte que les dades no inclouen dos nuclis urbans importants, com son les ciutats de Barcelona i Tarragona, la seva avaluació encara és més positiva.
Dades principals
– L’audiència de la premsa comarcal catalana en paper va arribar als 1,1 milions de lectors mensuals i als 565.000 lectors diaris.
– De cada 10 lectors, quatre han estat compradors.
– Es dedica al dia una mitjana de 28 minuts a la seva lectura.
– Tot i que domina el consum a casa (45%), també és molt important el percentatge de lectura que es fa al bar (35%), una prova de la funció socialitzadora de la premsa comarcal.
– Pel que fa als mitjans on-line, l’audiència arriba als 5,1 milions d’usuaris únics al mes i assoleix el 27 milions de pàgines visitades.
– El volum de seguidors a les xarxes socials també ha crescut, fins els 208.000 a Twitter, els 175.000 a Facebook i els 35.000 a Instagram.
– El consum de la premsa és dóna sobretot entre els homes (en el cas de la premsa en paper, sobretot entre els adults; i, en el cas de la premsa on-line, tenen més presència els joves). Per tant, caldria pensar en estratègies especifiques per arribar també a captar l’interès de les dones o, al menys, explorar els motius d’aquesta diferència.
Especialitzada en els territoris
Yarza va destacar que, a més de treballar l’actualitat, la premsa comarcal també es preocupa per enfortir els vincles entre els ciutadans. Durant l’any 2018, el 70% de la premsa comarcal ha estat implicada en algun esdeveniment, sobretot culturals. Via participació, organització, col·laboració o patrocini, ha estat present en 220 activitats.
Toni Aira, periodista i doctor en Comunicació per la Universitat Ramon Llull, va iniciar la seva ponència explicant la importància de la premsa com a generadora d’opinió pública -serveix per informar però malauradament també pot desinformar- i va descriure el context actual com “una campanya política permanent”. Aira va insistir en la idea que la Premsa Comarcal es el sector que va posar en pràctica per primera vegada el micro-targeting, molt abans de la irrupció de les xarxes socials. Aquesta premsa ja va acotar molt bé el seu públic, va crear missatges pensant en els seus interessos i, a més, va definir molt bé com arribar-hi a aquesta ciutadania. Aira va defensar, amb un discurs il·lustrat amb moments personals, que, a la premsa comarcal, sempre l’hi ha interessat la gent.
Miquel Gamisans, Secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, va tancar l’acte. El seu va ser un discur il·lusionant. Adreçan-se al sector professional va dir «sou creïbles», afegint que això és realment difícil quan el teu lector o lectora viu al teu costat. Però, Gamesans va destacar sobretot el paper de la premsa comarcal com a vertebradora territorial. En concret, el Secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya es va referir a la contribuició que la premsa comarcal pot fer en relació amb el despoblament de determinades zones. Gamisans està segur de que la premsa pot ajudar a anar «cap a la igualtat d’oportunitats».
Aspectes metodològics
L’Estudi d’Audiència de la Premsa Comarcal s’ha elaborat en base a un treball de camp amb 7.600 entrevistes telefòniques realitzades a una població de 14 i més anys residents a totes les comarques (menys el Baix Llobregat, el Barcelonès i el Tarragonès) entre el setembre i el novembre del 2018. A banda, l’univers de l’estudi han estat 45 publicacions diàries, setmanals, quinzenals i mensuals i ‘sites’ d’internet. L’Institut responsable del treball de camp ha estat INFORTÉCNICA.
Estudi disponible a:
https://www.premsacomarcal.cat/documents/estudi-audiencia-premsa-comarcal-2019.pdf
