Contingut en català, a les xarxes socials - OCC InCom-UAB

Home » Cròniques OCC » Contingut en català, a les xarxes socials

Contingut en català, a les xarxes socials

El Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya, amb Karmina, l’AMIC i Fundació.cat, van presentar l’estudi “El panorama dels creadors de contingut en català”, basat en una enquesta a 496 creadors i creadores de Catalunya. L’acte va ser el 29 de maig al Palau Robert de Barcelona.

Segons dades recents presentades per Imagina i el Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya, més del 90% de la joventut catalana utilitza habitualment alguna xarxa social i un percentatge significatiu consumeix i interactua amb continguts en català quan aquests són accessibles i atractius. D’altra banda, la cinquena edició de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP 2023) va determinar que el 67,1% dels usuaris fan servir el català sempre, o amb certa regularitat, a les xarxes socials.

Ara bé, només un 8,2% del creadors i creadores de contingut en català viu exclusivament d’aquesta activitat, constata Arnau Sanz, CEO de Karmina, qui va ser l’encarregada d’explicar les principals conclusions del nou estudi, que recull les necessitats i les opinions d’aquest sector professional garantint l’anonimat de les persones enquestades.

Sanz va remarcar que “el català necessita reforçar la seva presència digital davant altres idiomes més forts”.  Ara bé, l’estudi també apunta cap a l’optimisme: el 74,8% de la mostra afirma que la situació actual del contingut en català és millor respecte altres anys.

Instagram, la plataforma clau pels creadors de contingut en català

Pel que fa a plataformes, Instagram és la protagonista. El 95,6% de la mostra té aquí un compte obert i, per al 70,3%, aquesta és la plataforma principal d’actuació. Facebook i TikTok també destaquen, però se situen en un nivell molt més baix. Malgrat que el 57,2% té obert un perfil a Facebook, només el 7,7% consideren aquesta com la xarxa principal. I, en el cas de TikTok,  el 50,5% son allà però només es considerada com la més important pel 15,4%. Finalment, trobaríem el grup format per X i Youtube, on tenen un compte obert al voltant del 25% de la mostra en cadascuna d’elles. En el cas de LinkedIn, aquest percentatge no arriba ni al 20%.

Cal tenir present que el 27% de la mostra genera més del 50% dels seus ingressos a partir de les xarxes. I, des d’aquesta perspectiva, Instagram es també la via de monetització dominant, seguida de Facebook i TikTok. Pel que fa a les temàtiques, la gastronomia es el contingut més habitual en català (52%), seguit de la moda (44%), els blogs (43%) i la cultura/oci (30%).

Com no podia ser d’altra manera, la IA ha impactat fortament en la creació de continguts. Segons l’estudi, la eina més utilitzada per la mostra consultada és ChatGPT (68,2%). Però, alhora, la formació continua sent una prioritat per aquests perfils professionals, sobretot en relació amb la creació de vídeos, el màrqueting digital i la gestió de xarxes socials.

Publicar en català no és rendible

El CEO de Karmina exposa que l’ús personal del català és elevat entre la mostra, però això no queda reflectit al contingut que creen i comparteixen. Fora de les xarxes, a la seva vida quotidiana, el 47% fa servir sempre el català i el 30%, gairebé sempre. En canvi, a la seva activitat a les xarxes, només l’11% fa servir sempre el català i un 23% molt o bastant.

L’estudi ajuda a entendre que aquest reduït ús del català als seus continguts es deu a que la llengua és un obstacle a l’hora de col·laborar amb empreses a Catalunya. Així ho expressa el 58,2% de la mostra. Cal tenir present que un 74,7% són empreses de fora.

El català no ho té fàcil a l’entorn digital. De fet, el 61,5% de la mostra creu que facturaria més si fessin contingut en castellà i el 79,1% afirma que si fes contingut en castellà arribaria a més gent. No obstant, el 69,2% voldria rebre més recursos o formació específica sobre el català.

Precarietat

De l’estudi se’n desprèn que un 34% dels creadors de contingut en català hi dedica entre 2 i 4 hores setmanals. Aquesta baixa dedicació dibuixa una certa precarietat i indica que les seves fonts d’ingressos són diverses.

Més de la meitat de la mostra (51%) no rep cap ingrés a partir de la creació de contingut i tan sols un 8,2% declara poder viure exclusivament d’aquesta activitat. Una anàlisi de les principals fonts d’ingressos senyala que l’activitat més rentable és la col·laboració amb marques (45%) seguida, amb un índex molt més baix, per la publicitat a la plataforma (19%). La resta de fonts no arriben a suposar el 10% en cap cas (venda de productes, subscripcions, donacions,…).

Aqueta realitat ajuda a entendre el motiu pel qual el 46,2% de les persones enquestades diversifica les seves fonts d’ingressos amb col·laboracions amb altres agents, com empreses o mitjans de comunicació. I també tenen l’opció de dedicar-se a la formació.

Llista, el primer mapa de creadors i creadores de continguts en català

Aprofitant aquest acte de presentació, Gerard Velez, director de projectes estratègics de la Fundació.cat, va explicar el projecte Llista, el primer mapa viu de creadors i creadores en català, amb informació sobre més de 800 perfils actius. Pel que fa a dades, només durant el primer trimestre del 2025, s’han publicat 19.200 continguts audiovisuals en català. Aquesta iniciativa pretén oferir un estat de l’art del sector actualitzat i contribuir, d’aquesta manera, a entendre la seva evolució. Velez va explicar que es tracta del primer mapa d’aquest tipus en qualsevol llengua i que, per tant, també es pot considerar una lluita lingüística pionera.

Llista és una plataforma que classifica i dona visibilitat als autors i autores de contingut que fan servir majoritàriament la llengua catalana.  D’una banda, és un reconeixement a la feina d’aquest perfil professional que aposta pel català a internet. I, de l’altra, estableix un estàndard objectiu que ens permet mesurar i ordenar l’activitat digital que es genera a les xarxes en català segons les diferents categories temàtiques.

Llista també elabora rànquings, a partir d’un algorisme transparent i neutre, procés que permet identificar i explorar l’ecosistema digital en català i detectar els projectes emergents. Aquesta és una eina molt intuïtiva.

Reconnectar amb el jovent perquè consumeixin en català

Per tancar l’acte, es va dur a terme una taula rodona amb veus del sector, moderada pel creador de continguts Long Li Xue. Hi van participar Quirze Arenas (3CAT), Joan Marc Garcia (Territory Influence), Mia Ortet (Vadebò) i Jordina Cot (creadora independent).

Un dels interessos principals de la creació de contingut és formar part de l’entreteniment. I, en aquest entorn, el català ho té difícil, perquè els influenciadors que tenen més impacte publiquen en castellà. D’aquesta manera es pot resumir la idea principal del debat.

Un marc on el paper de 3CAT és decisiu. Quirze Arenas planteja que el jovent no te una oferta d’entreteniment en català i, a les xarxes, troben el contingut que els hi interessa en castellà. Segons Arenas, estem davant una generació que no ha tingut una oferta potent en català. Al 2023, va néixer EVA, una  plataforma digital de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb continguts en obert i adreçada a aquest públic. El seu propòsit és revifar l’entreteniment en català entre els joves.

Vadebò es presenta com la primera agència de creadors de continguts en català. Escoltant a Mia Ortet, entenem que el punt de partida d’aquest projecte va ser el descobriment de talents, amb molt potencial, que no tenien seguidors per manca d’un projecte sòlid. Segons Ortet, “ni tampoc hi havia mercat. Hem obert camí i hem acostat el talent català a les marques”.

Jordina Cot es va plantejar començar a publicar només en català ja fa 5 anys. El català és la seva llengua vehicular. Cot explica que, als seus inicis, no existia aquesta comunitat en català i no tenia referents en aquesta llengua.

Joan Marc García, arran del creixement dels nanoinfluenciadors com a nínxol estratègic, parla de la importància de la visibilitat, de crear iniciatives i de fer un acompanyament. Per García, els creadors en català estan invisibilitzats i considera que agències com Vadebò o la publicació de Llista són eines que ajudaran a impulsar i descobrir nous talents.

vistes:

40
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils. Veure avís Legal i politica de cookies