Design Thinking: cal observar les necessitats dels usuaris en directe - OCC InCom-UAB

Home » Cròniques OCC » Design Thinking: cal observar les necessitats dels usuaris en directe

Design Thinking: cal observar les necessitats dels usuaris en directe

Per Redacció OCC InCom-UAB

L’última sessió, al marc del cicle de conferències “El mirador indiscret. La comunicació i el màrqueting del futur sense embuts” del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya, ha estat dedicada al Design Thinking. Maria Santolaria, Head of Venture Design en InnoCells, Anna Ripoll, fundadora de Intuitiva, i David Vilella, professional dedicat a la innovació oberta, els living labs i les mSchools, es van reunir el 21 de setembre del 2017 per parlar del tema. La sessió, que es va celebrar al Palau Robert (Barcelona), va estar moderada per Mercedes Piera, vocal de la Junta de Gobern del Col·legi.

Probablement arribar a una personalització del consum eficaç comença per tenir molt en compte les necessitats de l’individu o, al menys, aquesta és la base de l’anomenat Design Thinking. Maria Santolaria va dir-ho clarament, «cal considerar a l’usuari al centre, construir producte a partir de les seves necessitats».

Santolaria va afirmar que el Design Thinking requereix generar un nou marc de treball i Ana Ripoll va afegir que, a més a més, el més pertinent és fer-ho amb grups interdisciplinars. Segons el projecte en qüestió, aquest marc de treball pot incloure entre quatre i sis fases, però aquestes es poden reduir a tres aspectes bàsics:

– Quines necessitats tenen els usuaris? No es tracta només de conèixer qui és el nostre usuari, sinó que també s’ha de tenir un contacte directe amb el seu context. Santolaria va explicar una experiència pròpia a partir d’un estudi sobre el consum de televisió a districtes de classe mitja i baixa al Brasil. Allà va detectar un consum molt social, on molta gent compartia un televisor i, fins i to, es treia la pantalla al carrer. Per tant, l’observació directe -un mètode de recollida d’informació que recorda els tradicionals de l’antropologia- li va permetre detectar la necessitat, per exemple, de millorar la portabilitat dels aparells.

– Generació de propostes. Ana Ripoll va destacar aquí que, un cop recollida tota la informació, s’ha de fer l’esforç per entendre la realitat del client, una realitat que moltes vegades ni tan sols l’usuari coneix. D’alguna manera, aquesta és l’única via per generar propostes bones. Ara bé, a més de connectar amb les necessitats, les propostes han de ser tècnicament viables i han d’anar acompanyades d’una estratègia empresarial coherent, va aclarir Ripoll.

– Testeig de prototips i llançament. Fins al llançament definitiu del projecte, s’ha de sotmetre a prova el o els prototips tantes vegades com sigui necessari. Ana Ripoll va enfocar aquesta fase com un testeig d’experiències, ja que, segons va recordar, prenem més decisions en base a emocions que a raonaments lògics.

Per últim, David Vilella va centrar la seva exposició al món educatiu. A partir de definir la necessitat de generar, entre l’alumnat, competències digitals -pensant en el seu futur com a ciutadans i com a professionals- i una capacitat crítica i creativa, Vilella considera que el Design Thinking és una bona solució. Segons va explicar, aquest mètode permet superar les estructures rígides de l’educació tradicional, ja que possibilita crear noves experiències d’aprenentatge.

Santolaria va resumir aquest tipus de treball de la següent manera: «menys temps planificant, i més fent». I, per entendre millor què significa això, va recomanar aquest documental, Design Disruptors https://www.designdisruptors.com/

vistes:

19