La desigualtat digital és una forma més de desigualtat socioeconòmica i la bretxa digital preocupa, i molt. Però, entre la gent gran, quins factors provoquen les desigualtats digitals? No hi ha prou dades acurades sobre l’ús de la tecnologia per part d’aquesta franja d’edat. La informació disponible sobre digitalització d’aquesta part de la població és nul·la o limitada. Les dades oficials disponibles, sobre Catalunya, Espanya i Europa, no mostren informació dels majors de 74 anys d’edat o Eurostat, tot i que es preocupa per la inclusió digital, treballa sobre la població de 74 o menys anys.
Amb aquest problema damunt la taula, Mireia Fernández-Ardèvol, investigadora sènior del grup de recerca Communications Networks & Social Change (CNSC) de l’IN3, va presentar el 14 de febrer l’informe “Desigualtat digital i vellesa: la bretxa digital que encara cal tancar” al Parlament de Catalunya. Fernández-Ardèvol, Sara Suárez-Gonzalo (investigadora Juan de la Cierva del grup de recerca CNSC) i Isabel Sáenz-Hernández (investigadora postdoctoral a la Universitat Pompeu Fabra) han elaborat aquest informe, encarregat pel Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT).
Segons va explicar Fernández-Ardèvol, amb aquest document, es mostra per primera vegada aquest problema, atès que “les enquestes de digitalització estan basades en la població activa i, per això, s’acaben als 74 anys. Però la digitalització va més enllà de la nostra vessant productiva. Ara, per ser ciutadans i ciutadanes, necessitem competències digitals i accés a Internet”.
Manquen estudis sobre les persones majors de 74 anys
La investigadora de l’IN3 recorda que fa uns anys no semblava que l’escletxa digital fos una problema. D’alguna manera hi era present, però els indicadors disponibles assenyalaven que estàvem arribant a la connexió universal.
L’any 2020, any de la pandèmia, més del 90% de la població feia servir Internet de forma habitual. Això volia dir que més del 90% de les persones havien entrat a Internet, com a mínim, un cop als darrers tres mesos. Però, amb els confinaments justificats per la Covid-19, tot es va tornar digital i, en conseqüència, la bretxa digital es va agreujar. Si s’observen les dades de les persones grans com a usuàries, es pot interpretar que l’escletxa es fa cada vegada més petita, però és que el punt de partida mostrava nivells molt baixos.
A nivell d’Espanya, fins al 2019 no s’ha mesurat la connectivitat digital de les persones majors de 75 anys. Ara, el que sabem és que, l’any 2020, 2 de cada 10 es connectaven. I, segons les últimes dades disponibles, la situació ha millorat, passant d’un 29% (2022) a un 47% (2023). A Catalunya tots els indicadors sobre societat digital que hi ha disponibles ens mostren desavantatges greus a partir dels 65 anys. Per tant, Catalunya no és una excepció.
Fernández-Ardèvol, amb aquestes dades i opinions, va fer una descripció realista de la situació.
Persones grans al món digital: competències inferiors, menys accés i de menys qualitat
Arran de l’estudi, l’equip de l’IN3 pot afirmar que “les persones grans tenen pitjors infraestructures de connectivitat, menys accés a Internet i competències digitals inferiors”.
La bretxa digital té més d’una dimensió. En un primer nivell, apareix la qüestió tecnològica. Qui té accés i qui no té accés? Qui té tarifa plana (o un contracte) o qui fa pre-pagament? Hi ha cobertura a casa o no? A més de tenir cobertura, aquesta és de qualitat? I com s’accedeix a Internet? Tinc només un telèfon? La dotació tecnològica digital de les persones grans és més reduïda que la de les persones més joves per un tema de poder adquisitiu o per un tema de contagi digital? Fernández-Ardèvol, qui recorda que hi ha zones rurals que encara no en tenen, es fa totes aquestes preguntes. Podem resumir les paraules de la investigadora d’aquesta manera: “a la feina t’obliguen a entrar a Internet, a l’escola també i, quan ets gran, no és que t’obliguin sinó que t’han oblidat”, puntualitza la co-autora de l’Informe.
Però també hi ha un segon nivell, que fa referència a les competències digitals. Segons explica Fernández-Ardèvol, tenir accés no ho és tot. Hi ha molta gent que accedeix cada dia a Internet perquè fa servir WhatsApp, però fer això no garanteix poder fer, per exemple, la Declaració de Renta. Des del punt de vista de la investigació, les competències són molt més difícils de mesurar que si és té o no es te accés. I, per últim, cal tenir present que els beneficis que es poden obtenir fent servir internet estan directament relacionats no tan sols amb les competències sinó també amb el capital cultural.
S’ha de trencar amb els estereotips
“S’ha de mirar la gent gran d’una manera diferent. Mirar-los com a persones i com a ciutadans i això no ho estem fent”, argumenta Fernández-Ardèvol. Es pensa que “la gent gran no té interès, la gent gran no té capacitat d’aprendre i no interessa com a client”, es lamenta.
A l’acte al Parlament, també es va parlar d’estereotips en aquests termes. Quan es dissenyen serveis i productes digitals no es pensa amb la gent gran, perquè domina l’estereotip de que això no els interessa o de que no poden fer-ho servir. Cal trencar amb aquests tòpics, perquè en realitat tothom necessita ajut en algun moment per fer servir Internet. I, sobretot, calen dades per trencar estereotips. S’ha de trencar tot això i començar ja per la sensibilització.
Cal parar atenció en les dones grans
A la presentació d’aquest informe es va parlar d’una desigualtat de caràcter multidimensional i interseccional. A l’igual que succeeix en el món offline, les dones també pateixen més desigualtats en el món digital. Han accedit menys al mercat laboral i s’han exposat menys a Internet. No fer servir Internet no depèn de l’edat sinó de la trajectòria vital i, en el cas de les dones, hi ha diferències substancials. Un baix nivell d’estudis i una baixa renta econòmica afecten negativament. O, a les zones rurals, també presenten situacions més desfavorables.
Grans a partir dels 55?
Les nostres societats són edatistes. És a dir, les persones grans pateixen exclusió social, un problema que també apareix als entorns digitals. I, fins i tot, hi ha estudis sobre la usabilitat que classifiquen com a persona gran a individus de més de 55 anys.
Una de les conclusions de l’informe és que la categoria d’edat gent gran s’ha de fragmentar en franges més petites. No es pot agrupar aquest sector de la població en un grup que es digui “65 anys o més”. Fernández-Ardèvol proposa aquestes franges: de 65 a 74, de 75 a 85 i de 85 cap amunt. L’esperança de vida està pujant i, per tant, les estadístiques no poden acabar als 74 anys. Aquestes han de millorar. De fet, la investigadora considera que posar a tota la gent gran dins d’una mateixa categoria, compartida per diverses generacions, és ja una forma d’edatisme. En general, les dades de digitalització es tenen segons franges delimitades per 10 anys i, en canvi, la gent gran es determina a partir d’una edat, que pot ser 55, 65 o 75. La investigadora reclama una solució per aquesta manera d’amagar el problema.
Com reduir la bretxa digital i promoure la inclusió digital de la gent gran
L’informe recull dotze recomanacions per reduir l’escletxa digital i promoure la inclusió digital de les persones grans a Catalunya. Aquest és un resum:
.- Entendre Internet com un bé públic i d’accés universal.
.- A més de la formació que ja existeix, cal també assessorament i acompanyament. Destaca la figura del mentor o mentora digital, que és aquella persona que t’ajuda i que fa moltes coses per tu. De vegades té uns passwords que no hauria de tenir. La mentoria ha d’estar adreçada a la gent gran.
.- Generar serveis digitals que siguin simples i de qualitat, amb un disseny universal i inclusiu. A l’informe es recorda especialment el problema de la banca online. Aquestes plataformes es van dissenyar pensant en un públic que s’esperava que sempre anés a l’oficina presencialment. S’han canviat les regles del joc i s’ha fet de forma abrupta.
. -Participació ciutadana de la gent gran en la governança a les polítiques públiques i també en el disseny tecnològic. El treball de l’IN3 anima les empreses que convidin les persones grans als seus dissenys, és a dir, s’ha de donar valor a la veu de les persones grans. Quan es parla de polítiques de gènere es parla molt de diversitat i incloure les persones grans en aquestes experiències també es incloure la diversitat.
.- Contemplar la desigualtat digital com una part de la desigualtat social. És necessari sensibilitzar a la societat sobre l’edatisme, una de les discriminacions més invisibles hores d’ara. Cal fer entendre als agents econòmics – i a la societat en general- que la veu de les persones grans té un valor econòmic.
.- Millorar les evidències empíriques que tenim sobre gent gran i digitalització. És necessari fer bona recerca per prendre bones decisions, pensant tant en les polítiques públiques com en les esferes privades.
