Per Mittzy Arciniega Cáceres, doctoranda del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i membre del grup de recerca CAS (Communication, Advertising and Society).
La secció de Estudios de Audiencia y Recepción de la Asociación Española de Investigación de la Comunicación (AE-IC), en col·laboració amb el Grup Temàtic (GT) Comunicación y Ciudadanía, van organitzar la II Jornada de Estudios de Audiencia y Recepción, “D’espectadors i consumidors a ciutadans – Noves pràctiques d’apropiació mediàtica”, que es va celebrar el 20 de novembre de 2017 a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona).
Els eixos temàtics del debat van ser ciutadania i universitat, les transformacions en els processos de recepció, la participació ciutadana en mitjans públics i comercials, la comunicació alternativa, comunitària i per al canvi social i els moviments socials, l’apropiació tecnològica i les tàctiques tecnopolítiques.
La trobada va ser un espai de reflexió sobre les múltiples potencialitats que avui ofereixen els mitjans i les tecnologies digitals per afavorir la construcció d’una ciutadania informada, crítica i independent. Es va aprofundir, especialment, en com els mitjans públics, comercials i comunitaris ofereixen mecanismes perquè individus i comunitats s’expressin, ja no solament com espectadors o consumidors de productes escrits o audiovisuals, sinó com a subjectes que es construeixen políticament com a ciutadans i ciutadanes mitjançant l’ús i l’apropiació de la paraula, el so o la imatge.
La inauguració va ser a càrrec de Mònica Figueras-Maz (Secció de Estudios de Audiencia y Recepción de la AE-IC), Alejandro Barranquero (Grup Temàtic Comunicación y Ciudadanía de la AE-IC), Alfredo Cohen (elParlante) i Bernat López (Departament d’Estudis de Comunicació, URV).
Periodisme, ciutadania i democràcia
Ana Fernández Viso (UAB) i Xavier Ramón (UPF), amb la moderaciò de Mònica Figueras, van obrir la sessió parlant del diàleg entre periodisme, ciutadania i democràcia en temps de limitacions estructurals de l’activitat dels mitjans. En aquesta taula, els dos experts van fer especial èmfasi en la urgent necessitat d’una alfabetització mediàtica i el rol fundamental dels mitjans comunitaris com a eines de transformació social i d’exercici del dret a la comunicació.
Així mateix, es va comentar que, per preservar el màxim de diversitat mediàtica i cultural, s’han de revisar les legislacions nacionals i animar a l’emergència de nous agents locals i comunitaris. Per últim, van fer una reflexió respecte la manca de consciència ciutadana en referència al drets relatius a la premsa pública, destacant que no hi ha una demanda social que exigeixi una premsa pública plural, de qualitat i al servei de la societat.
Educomunicació pel canvi social
Alejandro Barranquero (UC3M) i Carme Mayugo (Teleduca) van ser els responsables d’aquesta taula. Barranquero va iniciar la seva presentació sobre comunicació i canvi social parlant dels objectes dominants (comunicació alternativa i comunitària + comunicació i agències de desenvolupament). Es va posar el focus en la ciutadania per generar un canvi mediàtic real i, davant la pregunta de què pot fer la ciutadania per canviar els mitjans, proposa una seguit d’actors que poden generar el canvi. Des de ONGs, passant per universitats, periodistes independents, ciberactivistes, associacions, gremis, entre uns altres. A més, recalca la importància de conèixer (com funciona el sistema), ser (apropiar-nos de les xarxes) i transformar (des de dins).
Carme Mayugo va compartir la seva experiència com educomunicadora i experiodista, a més de part de la seva tesi doctoral, que indaga en les possibilitats de confluència entre la educomunicació i la comunicació comunitària a partir de l’anàlisi de les pràctiques de creació audiovisual participativa. A la presentació manifesta la necessitat de generar un espai de confluència i acció compartida entre comunicació comunitària (CC) i educomunicació (EC), basant-se en les pràctiques de creació audiovisual participativa. Mayugo mostra dades de la recerca basada en els 5 casos analitzats a la seva recerca: Temps de memòria a La Llagosta, Et sona? El Sud Sona!!!, Compartim les nostres ciutats: el punt de vista dels i les joves, Mediona, cap a on anem? i Dones Reporteres de Mataró.
Relatoria de comunicacions
A aquesta part de la trobada es van presentar comunicacions en format de relatoria a càrrec de Iolanda Tortajada (URV) i Alfredo Cohen (elParlante). Els temes presentats van ser diversos, però amb un eix temàtic comú, la transformació de les audiències i els processos de recepció:
Alejandra García Vargas (UNJu-UNSa). “Contrastes y continuidades de las políticas de acceso y comunicación audiovisual en la Argentina reciente”
José Sixto (USC). “Comunicación móvil: transformación en los procesos de recepción y fórmulas para la participación ciudadana”
Guillermo A. Echauri Soto (UPF). “Apropiación tecnomediática y su vínculo con la práctica ciudadana en el entorno onlife”
Álvaro Linares Barrones. “Las nuevas plataformas web de visualización de contenidos seriados: análisis de las audiencias web de Game of Thrones”
Núria Araüna y Jan Gonzalo (URV). “Jugando “con principios”: la interpretación en red de los juegos de mesa coloniales”
Gloria Gómez Diago (Universidad Rey Juan Carlos). “Enfoques metodológicos en la investigación acerca de los comentarios de los usuarios en los medios on line: una tipología y una propuesta para identificar los temas que más interesan a la ciudadanía”
José Antonio Cortés Quesada (CEU San Pablo). “El cambio en la medición de audiencias televisivas aprovechando el avance tecnológico y audiovisual”
Mittzy Arciniega (UPF). “De madres a mommy bloguers: de consumidoras a prosumidoras”
Hanan Ezzat (URV). New media influencers impact on the online identity of Egyptian youth
Múltiples dimensions de l’apropiació mediàtica
La darrera part de la jornada va ser un diàleg entre Paula Ortega (YouTuber) i Raúl Ornelas (actor, fotògraf i activista) amb la moderació de Cilia Willem (URV).
Raúl Ornelas va centrar el debat en les noves formes de resistència i presa com els Zapatistes digitals. Planteja, a més, generar resistència a través de canals alternatius: hacktivisme físic, atacar el hardware o resistència semàntica al programari. Un tipus d’acció política de resistència i lluita per una societat alternativa, relacionada amb la llibertat d’informació, amb les lluites per la democràcia i per una societat oberta.
Per la seva banda, Paula Ortega va compartir la seva experiència personal. Ortega va penjar un vídeo a Youtube i aquest es va fer tan viral que va arribar a signar contracte amb una empresa. Des de la seva experiència, destaca que els millenials estan immersos en el llenguatge i no són conscients que hi ha un discurs trencador respecte els mitjans mainstreem ja que ells parlen des de la seva realitat. I fa una crítica a la desconnexió entre els educadors mediàtics i els joves perquè no coneixen les seves realitats i afirma, per exemple, que ells no veuen televisió, van a xarxes i miren opinions de les persones respecte les notícies, però no les llegeixen.
Es plantegen així dues visions: (a) Apoderament des de l’acció política, hi ha un convenciment i uns objectius i la tecnologia és un instrument per a això, i (b) apoderament des d’acció personal i professional, hi ha una tecnologia i fem alguna cosa amb ella.
La Jornada, en el seu conjunt, ha estat una trobada de reflexió sobre aspectes tals com els nous escenaris soci-tecnològics al terreny de la informació i comunicació i les noves competències requerides per a l’ús dels tecno-mitjans i la implicació social real. El rol fonamental de la societat civil, dels mitjans de comunicació i l’educació formal i no formal com a mediadors d’aquests fenòmens. Totes aquestes qüestions ens interpel·len a repensar les nostres pràctiques, conscients que les tecnologies, per si mateixes, no tenen la capacitat d’eliminar les desigualtats estructurals que travessen aquests processos.
