Per Amparo Huertas Bailén (InCom-UAB)
Petra Kammerevert, co-ponent del Parlament Europeu de la revisió de la Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual, va presentar el 21 d’abril de 2017 el projecte legislatiu en una jornada organitzada a Barcelona. Amparo Huertas, directora de l’InCom-UAB, escriu una crònica de la trobada, organitzat per l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.
La legislació europea en matèria audiovisual és un repte en el més ampli sentit de la paraula: els continus avenços tecnològics provoquen que les lleis quedin ràpidament antiquades; la diversitat i volum d’agents implicats genera un cúmul de necessitats i demandes que són contradictòries en moltes ocasions; i la creació d’una identitat europea xoca amb els interessos de les nacions estat. No obstant això, tots els ponents van donar a entendre que és urgent sumar esforços per consensuar una nova Directiva com a part de l’estratègia que persegueix un Mercat Únic Digital.
“No té sentit que la radiodifusió de televisió, el vídeo a la carta i els continguts generats pels usuaris actualment estiguin subjectes a normes diferents i es donin diferents nivells de protecció al consumidor”. Així s’exposa com a punt de partida en un dels documents elaborats pel Parlament Europeu. En conseqüència, l’àmbit d’actuació de la directiva s’amplia. Per primera vegada s’inclouen les plataformes en línia i ja no es parla de “programa” sinó de “element unitari”.
El periodista Carles Prats, responsable del Grup de Treball de Mitjans Públics en el Col·legi de Periodistes de Catalunya, va ser el moderador de la jornada. Des del primer moment, va deixar clar l’abast de la matèria a tractar. Prats va destacar la necessitat de regular la competència, però sense menyscabar el pluralisme, i d’establir quotes mínimes d’emissió de producció europea així com límits horaris per a una publicitat clarament identificada com a tal. El periodista va defensar també la protecció del consumidor en relació a qüestions com el dret a la privacitat i el respecte a la dignitat.
A continuació, va ser el torn de la protagonista de la jornada, l’eurodiputada Petra Kammerevert, co-ponent al Parlament Europeu de la revisió de la directiva i presidenta de la Comissió de Cultura i Educació. Kammerevert va ser contundent en el seu discurs. Més de mil esmenes ha rebut la proposta, el que ella interpreta com un reflex de l’enorme interès. Els seus ràpides respostes a les preguntes fetes des de la sala van adonar de les llargues discussions que han hagut de d’haver darrere de cada idea, però, encara que ho va intentar dissimular, també es va fer molt evident el pes de la legislació alemanya com a referent, com quan va plantejar la possibilitat que les plataformes de vídeo contribueixin d’alguna manera al finançament del cinema prenent com a punt de suport que això ja ho fan les sales d’exhibició a Alemanya.
Autoregulació regulada
La necessitat d’autoregulació va ser una de les idees més redundants, recolzada en la intenció de garantir la flexibilitat. Petra Kammerevert va destacar la importància d’aprovar codis de conducta per ajudar en aquest procés i Madeleine de Cock Buning, presidenta de l’European Regulators Group for Audiovisual Media Service (ERGA), va assenyalar que, des de la seva entitat, ja han creat el que han anomenat “kit d’eines per a reguladors”.
Les plataformes d’intercanvi de vídeos, com YouTube, Dailymotion o Vimeo, són cada vegada més importants en la formació de l’opinió pública, per la qual cosa s’ha de buscar fórmules per a la seva autoregulació. L’eurodiputada va aclarir que “no s’ha de controlar internet, ja que això seria una intervenció criticable. Es tracta de contrarestar els mals usos “. Kammerevert va fer especial èmfasi en la publicitat, començant per facilitar que els públics la identifiquin fàcilment, estigui en el format que sigui. Per explicar-se, va posar com a exemple els tutorials que avui trobem a Youtube on el contingut comercial pot passar desapercebut.
Però, al costat de l’autoregulació, un altre terme va tenir força protagonisme, la autocorregulación. Donada la convergència mediàtica, sembla imprescindible treballar en aquest sentit. No obstant això, i així ho va exposar Charo Fernando, sotsdirectora general de l’Associació per a l’Autoregulació de la Comunicació Comercial (Autocontrol), la qüestió no és tan senzilla. Charo Fernando va indicar que, en termes generals, la indústria no sembla haver entès en què consisteix la coregulació i també va plantejar dubtes, donada la diversitat dels estats, de l’efectivitat dels codis de conducta europeus. Kammerevert va respondre defensant la “autoregulació regulada”, en la qual el legislador es reservi el dret a intervenir quan l’autoregulació no garanteixi la protecció. Sigui com sigui, els ponents que van participar van assentir quan es va puntualitzar que els reguladors nacionals tenen molta feina per fer.
Promoció de les obres europees
Enfront de la quota d’emissió de producció europea del 50% plantejada per França -la més elevada- i després d’haver-se defensat en un inici que fos del 20%, l’última proposta parla d’un 30%. No obstant això, determinats organismes, com va quedar plasmat en la intervenció de Krisztina Stump, responsable de la revisió de la directiva a la DG CONNECT (Comissió Europea), donen més valor a la promoció de la producció que a la quota d’emissió. Sigui la quota que sigui, ha d’estar ben visible en l’oferta, estigui en un servei a la carta o no.
La finalitat, va remarcar Kammerevert, sempre és incrementar la producció europea. Una fita que, segons Miquel Pellicer (Clúster Audiovisual de Catalunya), seria més fàcil si es creés una plataforma pròpia en el marc europeu. Una qüestió que Roger Loppacher, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), va reprendre per advertir de la necessitat d’incrementar la presència del català.
Emissió de publicitat
Pel que fa a la publicitat, la proposta recollida en aquesta revisió consisteix en la definició de dues finestres, en cadascuna de les quals la publicitat no pot superar el 20%. Una d’elles es correspon amb el prime-time -les quatre hores de més audiència de cada país-, però deixant a cada Estat que acoti la franja horària que consideri més oportuna d’acord amb l’estil de vida particular.
Per respondre a les demandes del sector cinematogràfic, Kammerevert ha explicat que s’ha decidit proposar que la publicitat no pugui interrompre els primers 30 minuts d’una pel·lícula. Un tema delicat, com va quedar palès en la queixa exposada des PROA-Productors Audiovisuals Federats en el torn de paraules dedicat a diverses organitzacions i entitats catalanes. I, sobre els continguts, Krisztina Stump va recordar que ara no només s’ha de regular la publicitat de l’alcohol, sinó també la dels aliments i begudes amb alt contingut en greixos.
La relació dels ens reguladors amb l’Estat
Que un ens regulador sigui independent de l’Estat no és garantia que aquest no intenti interferir, va assenyalar Kammerevert. Però, immediatament, l’eurodiputada ha afegit que aquesta separació és imprescindible perquè els ens reguladors puguin actuar com a vigilants de qualsevol atac a la pluralitat o a l’execució de la professió.
Kammerevert va centrar el seu discurs en la seva preocupació per l’expansió del discurs de l’odi, a més dels continguts discriminatoris o que inciten directament a la violència. En la revisió de la directiva es planteja poder exercir un control a posteriori, ja que no es tracta de crear mesures que puguin interferir en el contingut i, a més, seria pràcticament impossible rastrejar tots els “elements unitaris”. Difícil equilibri el de la diversitat i la llibertat, va advertir l’eurodiputada.
En aquesta mateixa línia, Roger Loppacher va anar més enllà i, davant tres tipus de continguts (pornografia infantil, violència masclista i promoció de l’anorèxia), va sol·licitar que les autoritats reguladores puguin demanar immediatament la seva retirada. Madeleine de Cock, per la seva banda, va introduir un matís, advertint que convé aclarir què és “discurs de l’odi”, ja que, per exemple, una crítica a un govern no hauria mai interpretar-se com a tal.
Les audiències
L’audiència va ser esmentada en tractar pràcticament tots els aspectes. En termes generals, es va incidir que cal, per una banda, que els públics tinguin la informació suficient (completa i actualitzada) que els permeti escollir realment el que volen consumir en cada moment i, d’altra, que puguin diferenciar la naturalesa del producte que tenen davant (sobretot, quan està lligat a la publicitat).
Però Stump va anar més enllà, i va parlar de forma particular de la infància. Sembla que la Comissió Europea apostarà pel disseny de pictogrames que informen sobre el tipus de contingut inclòs i que, a partir d’aquí, siguin els progenitors els que decideixin el que és correcte per als seus fills i filles. Kammerevert va respondre al·ludint a la dificultat que és decidir aspectes relacionats amb la moral, ja que mentre que hi ha països molt permissius, altres no ho són tant. Davant aquesta diversitat cultural, l’eurodiputada va confirmar que l’aposta és donar als adults la informació necessària per decidir el consum infantil, però, al mateix temps, va plantejar com a indispensable l’educació en l’ús d’internet.
En resum, la jornada va acabar ampliant la llista de problemes que van ser exposats a l’inici de la mateixa, en fer èmfasi en el difícil que és trobar l’equilibri. Com evitar la infraprotección sense caure en la sobreprotecció? Com crear un àmbit lliure d’obstacles i barreres i, al mateix temps, mantenir el “principi del país d’origen” per als serveis digitals? Com casar la competitivitat amb la protecció del consumidor?
