Educació mediàtica i verificació digital - OCC InCom-UAB

Home » Cròniques OCC » Educació mediàtica i verificació digital

Educació mediàtica i verificació digital

La contribució dels periodistes per combatre la desinformació és clau, però ensenyar a ser crítics amb la informació per destriar el gra de la palla és una assignatura pendent. L’alfabetització mediàtica està a les beceroles.

Learn to Check, un nou projecte per combatre la desinformació

El Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Consolat General dels EUA a Barcelona van presentar el passat 1 de desembre la plataforma Learn to Check, un projecte pedagògic i divulgatiu per combatre la desinformació. El Col·legi de Periodistes i Learn to Check han signat un conveni de col·laboració per tal de treballar de forma conjunta en qüestions relacionades amb l’educació mediàtica en l’àrea de la verificació digital.

A la presentació de la nova plataforma hi van ser presents el degà del Col·legi de Periodistes, Joan Maria Morros; la periodista i impulsora del projecte, Nereida Carrillo, i el Cònsol General dels EUA a Barcelona, Robert Riley, qui va reflexionar sobre l’amenaça de la desinformació i la necessitat de recolzar projectes d’educació mediàtica com Learn to Check.

Joan Maria Morros va destacar l’aposta constant i continuada dels periodistes contra la desinformació: “La desinformació i les fake news són una pandèmia de fa molts anys i la veritable vacuna creiem i defensem que és la verificació pel periodisme de qualitat”. Segons va explicar Carrillo, aquesta plataforma web d’educació mediàtica està en obert i en tres llengües: català, castellà i anglès. El seu objectiu és ensenyar les eines i les claus per tal de verificar informacions, fotografies, vídeos i continguts de xarxes socials.

Educació mediàtica, dissenyant el temari d’una assignatura pendent

En el marc d’aquesta presentació es va organitzar el debat Formació contra la desinformació: quin paper han de tenir els periodistes? amb la participació de Núria de José, vicedegana del Col·legi de Periodistes; Ramon Breu, expert en educació mediàtica, i Nereida Carrillo, periodista i impulsora de Learn to Check i també professora a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Marta Montagut, periodista i professora a la Universitat Rovira i Virgili (URV), va moderar aquest diàleg. Per començar, Montagut va situar el debat: “l’arribada de les xarxes socials, la proliferació de l’anomenat desordre informatiu i l’accessibilitat a informació poc fiable que afecta a com prenem decisions col·lectives fa que el tema de l’alfabetització mediàtica sigui més central que mai”.

Què entenem per alfabetització mediàtica?”, pregunta la moderadora als tres participants. Obre el torn de paraules Ramon Breu dient que, a les aules, s’ha d’ensenyar a llegir i a escriure però també a saber interpretar el llenguatge de les pantelles i dels mitjans de comunicció. Breu argumenta que “s’ha de tenir un sentit critic dels mitjans de comunicació” i apunta que “l’alfabetització mediàtica seria l’aprenentatge d’una sèrie de competències i de coneixements que s’haurien de basar en tres eixos, el que seria l’abc de l’alfabetització mediàtica: aprendre els llenguatges de comunicació, ser capaços de produir d’una manera creativa i l’anàlisi crític dels continguts que diàriament arriben tant de mitjans tradicionals -com premsa, ràdio i televisió- com d’internet, però també de publicitat i dels videojocs”.  

Per la seva part, Núria de José, com a vice-degana del Col·legi de Periodistes, remarca la definició acadèmica del concepte d’educació mediàtica o d’alfabetització mediàtica i recorda que aquest es refereix a “la capacitació de la ciutadania per tenir eines per moure’s en un entorn on predomina la desinformació i que tingui sempre garantit el dret institucional a rebre una informació veraç”.

Té sentit parlar de desinformació per la presència de les fake news, les mentides, però alhora això també vol dir que hi ha molta informació. Quan hi ha molta informació es crea soroll i el soroll també és desinformació. S’han de donar eines a la ciutadania per saber-se moure en aquest entorn. Ara hem d’actuar no només sobre com es produeix aquesta informació, sinó també sobre com es rep. Són els arguments i plantejaments de Núria de José.

Per la seva part, la professora Nereida Carrillo fa èmfasi en què és molt necessària l’alfabetització mediàtica per garantir aquests drets de la ciutadania, començant per l’escola com espai per preparar infants i joves pel seu futur: “El nostre futur passa per les xarxes socials (…) cal saber navegar en aquests entorns”.

Carrillo coincideix amb Núria de José pel que fa a la necessitat de saber com es rep la desinformació: “no n’hi ha prou amb produir informació sinó que cal alertar a la ciutadania de les desinformacions que circulin, però també cal empoderar-la, obrir el procés periodístic perquè s’estengui ja que ara tothom pot produir informació i ho han de fer amb responsabilitat i amb la voluntat de contrastar”.

L’alfabetització mediàtica ha de deixar de ser «un fantasma del futur»

El problema és que l’educació mediàtica en aquests moments és un fantasma”, afirma Ramon Breu. “L’alfabetització mediàtica és un fantasma del futur”. Breu creu que “les administracions tenen una visió de les TIC merament tecnològica sense contemplar en cap moment la consciència crítica”. Breu qüestiona que “no hi ha la voluntat de plantejar l’alfabetització mediàtica” i reconeix que “els últims 25 anys ha passat per associacions que de manera voluntària han fet aquesta tasca”. Lamenta que tot es deixi a mans del voluntariat i constata que “l’educació mediàtica és un dret, tenim directives de la UNESCO i de la Unió Europea”. Breu defensa la materialització de l’educació mediàtica, que deixi de ser un fantasma. 

En aquest sentit, Núria de José recorda que el Col·legi de Periodistes porta onze anys organitzant el programa Premsa a les Escoles juntament amb la Fundació La Caixa. El Col·legi també ha participat en els primers tallers del Programa d’educació en comunicació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i lamenta, compartint les idees de Ramon Breu, que es deixi l’educació mediàtica a mans del voluntariat. De José apunta que “hauria d’estar als currículums de primària i de secundària sense cap mena de dubte”. Però no només a l’escoles, què passa amb la gent gran?, reflexiona en veu alta. S’han detectat altres col·lectius que també tenen necessitats formatives, diu Núria de José . La periodista parla en termes contundents: “ens hi estem jugant un dret bàsic”.

Nereida Carrillo afegeix al discurs que “l’alfabetització mediàtica ha de ser sistemàtica i per a tothom. Les administracions han d’apostar-hi de manera definitiva”. La periodista proposa que es creïn aliances entre periodistes i professorat. Idea que es recolzada per Núria de José. Ramon Breu aposta per la figura d’un educomunicador a cada centre, indicant que seria ideal que aquesta persona fos un/a periodista.

Enllaç a la sessió: Presentació Learn to Check i debat “Formació contra la desinformació”

 

vistes:

28