+ info: TDR
Aquesta tesi, a través de l’estudi de la cobertura periodística d’un fet il·legal —una vaga obrera—, destacat per la seva durada —la més llarga a Catalunya des de 1939— i capacitat de convocatòria —va paralitzar durant dues setmanes l’activitat productiva d’una comarca industrial—, ha fet paleses tres característiques de la premsa diària en els últims dies del franquisme i primers moments de l’aleshores vacil·lant i incert canvi polític. Així, l’anàlisi del contingut de les 618 peces publicades pels diaris barcelonins sobre la vaga de Laforsa i la Tercera Vaga General del Baix Llobregat, contrastat amb el testimoniatge oral dels principals autors, ha demostrat la validesa de la premsa com a font historiogràfica per a la construcció de relats històrics, la pluralitat informativa ja aconseguida per la premsa d’empresa el 1975, i el pes d’unes figures hereves de la tradicional premsa regional catalana: els corresponsals comarcals
