Per: Verónica I. Basquens
El 13 de desembre de 2018 va tenir lloc l’última conferència del cicle de debat “L’Àsia, el gran continent” amb “Les Filipines: De Rizal a Duerte”, organitzada pel Grup de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya amb col·laboració de Casa Àsia. Josep Ramon Giménez, membre d’aquest Grup de Treball, va moderar la trobada. Es va comptar amb les intervencions de Ramón Vilaró (periodista i escriptor, ex corresponsal d’El País a Tòquio i a l’extrem Orient), Sandra Sotelo (corresponsal del canal TV filipí ABS-CBN) i Gemma Ferreón (fotògrafa i antropòloga).
L’impacte de les fake news
Ramon Vilaró va realitzar una contextualització històrica de tots els presidents que ha tingut Filipines. Va parlar de l’ocupació japonesa a les Filipines i va tancar el seu discurs amb una reflexió sobre el president actual, Duterte, i la seva gestió.
La segona intervenció va ser de Sandra Sotelo. La periodista es va centrar en parlar de les xarxes socials i de l’impacte que tenen les fake news en la realitat social del dia a dia. Abans de començar, Josep Ramon va plantejar-li una qüestió molt pertinent sobre l’idioma que es parla en Filipines, ja que després de 300 anys de colonització espanyola l’idioma principal és l’anglès. La resposta va ser molt contundent, ja que la colonització americana els prometia independència i els hi donava les eines per a aquest fi.
En el seu discurs, Sandra Sotelo va realitzar aportacions molt interesants, com el fet que la xarxa social que més s’utilitza a les Filipines és Facebook i la necessitat de comunicació d’aquest país, degut als 2,3 milions de migrants que es troben fora de Filipines.
Una altra part de la intervenció va estar centrada en la importància de Facebook en les eleccions, i en com Duterte després va utilitzar aquesta xarxa per fer més propaganda política. A més, va destacar la importància de la existència de les fake news, de la manca d’un bon periodisme que trenqui aquestes noticies falses i de l’important paper que ha de tenir la societat civil en la denúncia d’aquestes.
Migració filipina a Catalunya
En últim lloc, la intervenció de Gemma Ferreón tampoc va passar desapercebuda, ja que va donar un caràcter crític i sentit a la migració filipina. La seva intervenció anava encaminada a reflexionar sobre els estereotips i racisme que existeix en la Barcelona actual. “Però et dius Gemma? I ets catalana?” o al revés “Mai hagués cregut que et dius Gemma”, va comentar en to despectiu, criticant la poca acceptació de la gent a que les segones generacions puguin tenir noms autòctons. Va finalitzar la intervenció donant a conèixer l’associació de persones orientals Catàrsia (@catarsiabcn) , que han impulsat alguns col·lectius de joves. Gemma Ferreón és una activista molt crítica amb la societat actual i amb el sistema racista explícit i implícit que existeix en l’actualitat.
Per finalitzar la conferència es va fer un torn de preguntes. Alguns dels temes que van sorgir van ser la transnacionalitat i com es viu, l’actualitat política amb el president Duterte o, fins i tot, els drets polítics de les persones filipines a Barcelona.
