Per Marta Civil i Serra (OCC InCom-UAB)
Joaquim Maria Puyal: “el més important és voler ser entès i voler entendre”
El periodista Joaquim Maria Puyal amb el fundador i primer director de l’InCom-UAB, Miquel de Moragas i Spà, que va exercir de padrí (© Marta Civil i Serra, OCC InCom-UAB)
El periodista i comunicador Joaquim Maria Puyal va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 7 de maig passat, en una cerimònia que es va convertir en una lliçó magistral sobre el valor de la paraula, el periodisme i el saber comunicar. Una lliçó que perdurarà en la memòria de tots els assistents, pel seu format innovador multimèdia, i que s’inclou dins del programa dels cinc doctorats honoris causa excepcionals que la UAB ha atorgat al llarg d’aquest curs, per celebrar el seu 50è aniversari. El reconeixement a Puyal s’emmarca dins l’eix temàtic de defensa de la llengua catalana i la societat.
El secretari general de la UAB, Rafael Rebollo, va destacar que es distingia Puyal per les cinc dècades de trajectòria professional i per haver estat el primer periodista a reprendre les retransmissions radiofòniques en català d’un partit de futbol després de la segona república. “Amb les seves retransmissions ha fet arribar la llengua catalana a través d’un mitjà popular com és la ràdio al conjunt de la societat”, un fet que ha incidit directament en el procés de normalització d’aquesta llengua.
La rectora de la UAB, Margarida Arboix, va destacar que Puyal és un “defensor clar del periodisme lliure, honest i escrupolós” i va confirmar que per a la UAB suposa un honor poder incorporar-lo al seu claustre de professors.
El català com a llengua de cultura
El catedràtic honorari del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura (UAB) i fundador i primer director de l’InCom-UAB, Miquel de Moragas i Spà, va exercir de padrí i va encarregar-se de fer la glossa. Va convidar els assistents a passejar des del carrer de la Palla, de la capital catalana, on va néixer Joaquim Maria Puyal l’any 1949, fins a endinsar-se en els programes radiofònics i televisius que va dirigir i presentar. Entre els televisius va destacar “Vostè pregunta” (1997), al circuit català de Televisió Espanyola; passant pel “Vostè jutja” (1985–86), “La vida en un xip” (1989–92) o “Un tomb per la vida” (1993–94), a Televisió de Catalunya, amb formats que van marcar tendència.
La seva formació com a llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona (UB), i en Ciències de la Informació (UAB), va culminar el 2010 amb l’obtenció del títol de doctor en Lingüística (UB), amb la tesi doctoral Elements per a l’anàlisi del discurs de la televisió. Organització, fiabilitat, producció, dirigida pel catedràtic Sebastià Serrano. Aquell mateix any li concediren la distinció de doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili, i un any abans s’havia incorporat a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Al llarg de la seva trajectòria, Joaquim Maria Puyal va optar per combinar periodisme, docència a la universitat, especialment a la UB, i divulgació, a través de conferències i tallers. La seva vinculació amb la UAB també es va reprendre el 2004, quan va ser nomenat membre del Consell Social d’aquesta universitat.
Però, sobretot, Miquel de Moragas i Spà va destacar l’empremta de Puyal pels seus 42 anys de retransmissions esportives del Barça en català, des del 5 de setembre de 1976 (a Ràdio Barcelona, primer, i després ja a Catalunya Ràdio), fins el 20 de maig de 2018, amb més de 3.000 partits. A l’inici de les retransmissions, el 1976, “calia fer efectiva la idea que el català era una llengua de cultura i va definir el model de llengua”, en un gènere radiofònic molt influït per l’anglès i el castellà.
Joaquim Maria Puyal va consultar premsa històrica especialitzada (el satíric Xut! o La Veu de Catalunya), per decidir quines eren les paraules més adequades per utilitzar en català: “Les aportacions a la nova terminologia van ser resoltes amb rigor («flèquit», «hems», «orsai», «bimba») i, en poc temps, expressions que semblaven inversemblants («s’escapoleix de l’escomesa del contrari», en lloc del clàssic en castellà «se zafa del acoso de un contrario», o «un jugador destraler», en lloc d’«un jugador leñero») s’havien convertit en expressions amables i usuals”, va afirmar Moragas i Spà.
“Puyal aviat va demostrar que no solament es podia fer una transmissió de futbol en català sinó que es podia fer, en català, la millor transmissió de futbol a escala internacional”, va afirmar el padrí de la cerimònia. Puyal aportava, en els seus programes, referències culturals de cada equip i de cada jugador, amb informació de context, i sobretot transmetent respecte per a l’equip contrari. En aquest sentit, per a Miquel de Moragas i Spà, Joaquim Maria Puyal va demostrar que “la narració esportiva no solament no estava renyida amb la narració culta, sinó que esdevenia en si mateixa un producte cultural.
El padrí de la cerimònia va lloar el perfil professional del candidat: “Joaquim Maria Puyal és sobretot un comunicador, en el sentit més humanista de la paraula, escoltador i informador, atent i empàtic, respectuós amb l’interlocutor, conscient de la influència que suposa la condició d’emissor des d’un mitjà de comunicació de masses”, i que treballa les narracions radiofòniques, comparant-les amb la música, com si es tractés d’un concert.
El doble vessant de lingüista i periodista ha dotat Puyal d’un do especial per desenvolupar el que Miquel de Moragas i Spà denomina “icones verbals de Joaquim Maria Puyal”, unes “frases fetes, espontànies, creatives”, que han servit per donar vida pròpia a la retransmissió d’un partit i també per rememorar moments històrics de la vida esportiva “com el famós «Urruti, t’estimo», quan aquest porter del Barça va aturar un penal a Valladolid, fet que donava al Barça el títol de lliga de 1984, després d’onze anys sense aconseguir-lo; o l’«ara sí que em puc morir» d’una tarda memorable al Bernabéu o, potser la més famosa, que no sé pas com definir gramaticalment, de «i mes-i-messi-i-mes i-messi…»”.
Miquel de Moragas i Spà, durant la glossa a la trajectòria de Joaquim Maria Puyal (© Marta Civil i Serra, OCC InCom-UAB)
Gran organitzador de treball en equip, Joaquim Maria Puyal també ha estat un referent per a diversos periodistes catalans, alguns dels quals van iniciar la seva carrera professional al seu costat, com Antoni Bassas, Jordi Basté, Isabel Bosch, Eduard Boet, Xavier Bosch, Pilar Calvo, Sílvia Cóppulo, Manel Fuentes, Marcel Gorgori, Mònica Terribas, Ricard Torquedama o Marta Carreras. Alguns d’ells també van voler acompanyar-lo entre el públic, a la sala d’actes del rectorat.
La voluntat de comunicar
En el seu discurs d’investidura, Joaquim Maria Puyal va demostrar el domini de l’escena i de la interacció amb el públic, i va desvetllar l’origen de la seva passió per comunicar: “Em vaig enamorar de les paraules escoltant els contes de la mare, abans d’anar a dormir”.
A partir d’aquí va aprofitar l’oportunitat per desvetllar la seva recepta personal sobre el significat de comunicar. Considera que cal tenir en compte deu ingredients imprescindibles: la paraula, la veu, el to, el ritme, l’estil, la mirada, l’escena, el tacte, la llengua i l’honrada subjectivitat. Va destacar que “nosaltres vivim amb paraules” i “la veu és un element meravellós que ens diferencia de la resta de les espècies”. En tot procés de comunicació “se’ns ha d’exigir la honradesa”, però, sobretot, en la voluntat de comunicar “el més important és voler ser entès i voler entendre”.
El nou doctor honoris causa de la UAB va reclamar l’exercici d’un periodisme sincer, en una societat que hauria de ser “més responsable, amb més solidaritat, amb menys pors, amb menys hostilitats, amb menys dogmatismes i amb més llibertat”.
Joaquim Maria Puyal, visiblement emocionat, va agrair la confiança dels mitjans de comunicació i empreses patrocinadores que han confiat en ell al llarg de la seva carrera. “Gràcies al Barça i a Messi els seus gols s’han escoltat en català a tot el món”. També va tenir paraules d’agraïment a la UAB, a la seva família, als professionals que han treballat amb ell i, sobretot, als oients i espectadors, que l’han motivat per fer la seva feina, cada dia, amb passió i il·lusió.
Compromís social en defensa dels drets del ciutadà
Abans de cloure l’acte, la rectora de la UAB, Margarita Arboix, va subratllar la “cura exquisida en la forma, el contingut i el respecte per la veritat” de Joaquim Maria Puyal. Va insistir en la seva discreció i va definir el seu estil professional com el d’un gran divulgador, amb el seu compromís social “per posar en primer pla els drets del ciutadà que rep la informació”, especialment en el cas dels oients i telespectadors dels mitjans públics. A més, també va ressaltar que aquesta manera de fer l’ha portat a exercir “un periodisme on la seva opinió sobre els fets no era important, sinó que amb les dades, imatges, veus…, en definitiva, la realitat concreta que passava, ell la transformava en una informació equilibrada i objectiva, deixant així que el ciutadà fes les seves interpretacions i prengués les seves decisions”.
Amb aquest reconeixement a Joaquim Maria Puyal, en l’àmbit del compromís amb la llengua catalana i la societat, la UAB tanca el programa de cinc doctorats honoris causa excepcionals atorgats per commemorar el cinquantenari de la UAB: a la microbiòloga i activista Marie-Paule Kieny (eix temàtic de la solidaritat); a l’escultor Jaume Plensa (eix sobre la identitat cultural); a la jurista i periodista Caddy Adzuba (eix sobre llibertat d’expressió), i a la física nord-americana Lisa Randall (eix del coneixement).
ENLLAÇOS RELACIONATS
Cerimònia d’investidura de Joaquim Maria Puyal com a doctor honoris causa de la UAB
