El tractament de les persones LGBTI+ als mitjans audiovisuals

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), el Departament d’Igualtat i Feminismesi el Col·legi de Periodistes de Catalunya van presentar el document Recomanacions sobre el tractament de les persones LGBTI+ als mitjans audiovisuals el passat 14 de maig a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Aquesta publicació és una actualització d’una guia anterior, feta l’any 2017. A l’acte de presentació hi van participar Xavier Florensa, director general de Polítiques Públiques LGBTI+ del Departament d’Igualtat i Feminismes; Maria Giralt, portaveu del grup de comunicació del Consell Nacional LGBTI, i Laura Pinyol, consellera i responsable de l’àmbit de Relacions amb la Societat, Infància i Gènere del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Morros: “La inclusió i la igualtat han de ser la norma i no pas l’excepció”

Després de donar la benvinguda el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, va recordar que ja fa 8 anys des que es va iniciar un camí conjunt per promoure i defensar els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals, i altres persones que viuen amb diversitat la seva afectivitat, sexualitat o el seu gènere.

En paraules de Morros, aquesta nova guia impulsada pel CAC, renovada i actualitzada, respon a la necessitat de garantir que els mitjans de comunicació no només respectin sinó que també promulguin la diversitat i la igualtat. La Llei 19/2020, de 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació, i la Llei estatal 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGBTI, estableixen les bases per una societat més justa i més inclusiva. Aquestes recomanacions esdevenen una eina clau pels professionals dels mitjans de comunicació i a la vegada són un recordatori de la responsabilitat col·lectiva a la construcció d’una societat més lliure i més respectuosa.

Les recomanacions se centren en el tractament informatiu, en el llenguatge i els recursos audiovisuals, però incorporen també consideracions específiques per la ficció i la publicitat. A més a més, indica expressions que cal evitar i inclou un bon grapat d’expressions inclusives que es poden fer servir. A més a més, al final, hi ha un glossari de termes relacionats amb el col·lectiu LGBTI+. Tots són aspectes que ajuden a tractar amb dignitat i respecte la diversitat afectiva-sexual, familiar i de gènere.

Morros assenyala que aquestes recomanacions se sumen a altres, com les que afecten al tracte informatiu de les persones migrades, la infància, la mort per suïcidi o bé el fet religiós. El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya és molt conscient de que cal tenir cura de tots els col·lectius vulnerables en el tracte informatiu i, en el cas del col·lectiu LGTBI+, cal incorporar la seva perspectiva, fugint de la visió estereotipada i combatent els discursos d’odi i de discriminació. Per Morros, “la inclusió i la igualtat han de ser la norma i no pas l’excepció”.

El paper dels mitjans per combatre la LGTBIfòbia

Xavier Florensa destaca que la guia és el resultat d’un treball conjunt de varis organismes i professionals, que ha permès un document actualitzat que té els seus orígens l’any 2017. Set anys després, amb tots els canvis normatius, calia posar al dia i actualitzar aquest document per tal que fos una eina útil als propers anys.

Florensa destaca el paper importantíssim que tenen els mitjans a l’hora d’ajudar a combatre aquesta LGTBIfòbia estructural que encara perdura a la societat, un fet que exigeix incorporar la perspectiva de gènere LGTBI a l’hora d’explicar la realitat i d’informar a la ciutadania. Per exemple, s’ha d’utilitzar un llenguatge correcte, que no aprofundeixi amb alguns estigmes o estereotips que encara són molt presents a la societat; s’ha de fugir de la banalitat i, sobretot, no s’ha de combatre els discursos d’odi que arriben a la ciutadania i que dificulten continuar avançant cap una societat lliure de LGTBIfòbia.

Maria Giralt, com a portaveu del grup de comunicació del Consell Nacional LGBTI, emfatitza que la nova guia incorpora la perspectiva i la veu LGBTI. I, en aquest sentit, Giralt subratlla sobretot la importància del llenguatge, “el llenguatge defineix la nostra realitat”, i indica que “molts dels canvis que incorpora el document es basen en matisos”. Com a exemple Giralt explica que no s’usa el verb “normalitzar” perquè això és com donar per fet que no som normals, un error molt greu. O un problema semblant sorgeix amb la paraula “intolerància”, que també ha desaparegut de la guia, perquè “no volem que ens tolerin volem que ens respectin”.

Per Giralt, els periodistes i els mitjans de comunicació són una peça clau per incorporar noves perspectives per observar la realitat. Els mitjans de comunicació tenen la capacitat de crear imaginaris i donar major visibilitat a col·lectius vulnerables.

S’han de combatre els discursos d’odi i discriminatoris, i també s’ha de potenciar la formació activa amb perspectiva LGBTI+ dels professionals i el professorat de l’àmbit de la comunicació – que això tampoc existia abans i ara sí-. La formació és important perquè et sensibilitza.

Recomanacions també per les plataformes, xarxes socials i creadors de contingut

Laura Pinyol, consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, apunta que “les recomanacions són fruit d’una recerca i una col·laboració entre institucions i societat civil. Un document plural que recull les màximes sensibilitats”. Del seu contingut, Pinyol destaca el glossari, fonamental per esmentar les paraules adients i elaborar discursos respectuosos i acurats.

Pinyol també puntualitza que aquestes recomanacions també volen arribar a les plataformes, a les xarxes socials i als creadors de contingut. En definitiva, a tots aquells que tenen una responsabilitat en la creació d’un relat públic, i no només als mitjans de comunicació.

Apunts sobre la guia

Sobre el tractament informatiu

• Incorporar la perspectiva i la veu LGBTI+.
• Tenir en compte la interseccionalitat de les persones i donar visibilitat a les persones LGBTI infrarepresentades.
• Evitar donar una visió estereotipada i negativa de les persones LGBTI+.
• Defugir l’espectacularització i la banalització de la informació i no fer servir tècniques de pescaclics.
• Combatre amb arguments els discursos d’odi i discriminatoris.
• Informar sobre les agressions i els recursos a l’abast de les persones agredides per raó de la seva orientació sexual i afectiva, identitat de gènere o expressió de gènere.
• Facilitar l’accés als mitjans de les entitats de persones LGBTI+.
• Difondre les activitat i les reivindicacions dels col·lectius LGBTI+.
• Ús de fonts institucionals i de persones expertes en informacions relacionades amb les persones LGBTI+.
• Fomentar les redaccions inclusives i la formació activa en perspectiva LGBTI+ de professionals, professorat i alumnat de l’àmbit de la comunicació.

Sobre el llenguatge i recursos audiovisuals

• Utilitzar un llenguatge inclusiu sense expressions discriminadores.
• Conèixer i emprar de manera curada els conceptes d’identitat de gènere, expressió de gènere i orientació sexual i/o afectiva.
• Respectar el nom i els pronoms que utilitzen les persones trans i les persones no binàries.
• Emprar un llenguatge precís i un to neutre que no permetin doble lectures.
• No indicar la identitat de persona LGBTI+ si no és rellevant.
• Tractar la identitat trans i la intersexualitat sense patologitzar-les.
• Impulsar una representació gràfica i audiovisual plural i no estereotipada de les persones LGBTI+.

Sobre la ficció, entreteniment i publicitat

• Impulsar la presència habitual de les persones LGBTI+ com a personatges de sèries, pel·lícules, programes d’entreteniment i anuncis.
• Apostar per elaborar representacions i arguments complexos i multidimensionals.
• Mostrar la diversitat de famílies existents a la societat.
• Trobar l’equilibri entre l’humor i el respecte a les persones LGBTI+.
• Potenciar la reflexió quan es representin personatges irrespectuosos o discriminatoris contra les persones LGBTI+.

Expressions que cal evitar

Hermafrodita, bollera o tortillera, travelo, boja (gai amb molta ploma), invertit, desviat, mariposón, moñas, donar pel cul, maricó, mariquita, marimacho, efeminat, vorera d’enfront o homosexual.

Expressions inclusives adients

Intersexual, reassignació sexual, lesbiana, transsexual, transgènere, gai, persona heterosexual i usar gai o lesbiana per visibilitzar el col·lectiu concret a què es refereix.

Glossari final

A la part final del document hi ha un Glossari ordenat alfabèticament per tal d’intentar aclarir els conceptes principals relacionats amb la construcció social del gènere, la sexualitat i l’afectivitat, i es faciliti un ús adequat a l’hora de comunicar com ara sobre bifòbia, bisexual, binarisme, cisgènere, drag-queen, endosexual, grissexualitat, heterosexisme, homofòbia, LGBTI-fòbia, passing, pansexual, queer, sexe assignat, trans, trasngènere, transsexual entre molts altres conceptes.

Les Recomanacions sobre el tractament de les persones LGBTI+ als mitjans audiovisuals estan disponibles en català, castellà i anglès.