El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya han impulsat i elaborat un document amb recomanacions sobre com tractar informativament el fet religiós. El document, que es titula Recomanacions sobre el tractament informatiu del fet religiós als mitjans de comunicació, es va presentar al Palau Centelles de Barcelona el 24 d’octubre. En termes generals, es proposa la necessitat de defugir de les simplificacions i els tòpics i, a més, recull els errors més comuns i explica com evitar-los.
La religió encara ocupa un espai molt important a la nostra societat, pensem per exemple en el calendari festiu. Més de la meitat de la població s’identifica com a catòlica, malgrat que també cal tenir molt present que el grup de persones no religioses (atees i agnòstiques) és el segon més important. A més, s’ha produït una amplia diversificació de creences. Segons les dades de l’últim Mapa religiós de Catalunya, Catalunya disposa de 7.291 centres de culte de 15 confessions religioses diferents. El 80% dels centres de culte es corresponen amb l’església catòlica, que disposa de 5.795 espais. És a dir, el 20% són d’altres religions. La majoria de llocs de culte no catòlics pertanyen a les esglésies evangèliques (818), però també hi ha un important nombre d’oratoris per la pràctica de l’islam (304).
Per tant, documents com el que s’acaba de presentar són del tot necessaris. A la guia es pot llegir: “el paper dels mitjans de comunicació és vital per promoure la igualtat de drets en la diversitat d’opcions personals. Tractar una realitat tan complexa com la pluralitat religiosa requereix tenir coneixements específics i també una visió crítica i integradora”.
Cal combatre el discurs d’odi i la discriminació
A l’acte de presentació hi van participar Xevi Xirgo, president del CAC; Oriol Duran, secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió de la Generalitat de Catalunya; Laura Pinyol, periodista i consellera del CAC, i Carles Armengol, director general d’Afers Religiosos.
Oriol Duran va afirmar que aquest document “és una eina necessària que pot arribar a combatre molts dels errors que es cometen. Caure en tòpics és molt senzill i passa de manera recurrent”. Duran defensa que cal fomentar tractaments que evitin l’odi i la discriminació i va insistir en què el document és “una eina molt útil, que pot ajudar al periodisme”.
El president del CAC, Xevi Xirgo, va dir que “aquest document és un exemple més de la preocupació del Consell perquè els mitjans audiovisuals s’apropin a la realitat social i se suma a altres recomanacions que ha publicat prèviament el CAC, a les que ha abordat temes tan diversos com el tractament informatiu de l’anorèxia i la bulímia, la violència masclista, la salut mental, la prostitució i tràfic d’éssers humans, maltractaments infantils, la comunitat gitana, el món rural, les persones migrades o els continguts audiovisuals sobre les vacunes de la Covid-19”. L’objectiu és tenir una guia útil i exhaustiva perquè els mitjans puguin tractar amb coneixement la matèria objecte de recomanacions.
Xirgo explica que el document parteix dels Criteris del Consell de l’Audiovisual de Catalunya en matèria de tractament del fet religiós en els programes audiovisuals d’entreteniment, publicat al 2002, i del document Diversitat religiosa i mitjans de comunicació: una expressió de voluntat de diàleg, del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya i editat al 2021.
El president de CAC lamenta que els periodistes hagin perdut especialització: “trobar un mitjà de comunicació que tingui una persona especialitzada en afers religiosos és un luxe”. Segons Xirgo, els periodistes cauen en generalitzacions i fer-ho entenedor no està renyit amb tenir un coneixement previ i parlar amb propietat. El president del CAC va assenyalar que el document pot ser molt útil però no només pels periodistes, sinó per a tothom, sobretot si es té en compte el context actual definit per l’Oriol Duran, caracteritzat pels extremistes i els populismes que alimenten els discursos d’odi.
Les recomanacions, una eina bàsica per distingir les pràctiques religioses, evitar confusions i informar amb rigor
Laura Pinyol, periodista i consellera del CAC, va resumir d’aquesta manera el contingut de la nova guia: “Aquesta nova edició és una posada al dia de les primeres recomanacions i es correspon amb l’exigència d’un coneixement més profund sobre el fet religiós. Aquesta guia vol ser una eina per superar els tòpics, ampliar la mirada, fugir de les simplificacions i que es tinguin en compte les especificitats de cada religió, ser curosos amb l’ús d’expressions pejoratives per tal d’evitar l’estigmatització, anar a les fonts i establir vincles de confiança amb els diferents interlocutors així com usar un llenguatge acurat i precís per evitar errors comuns que, de vegades, fruit de tòpics pre-establerts defineixen una confessió”.
Segons el Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2020, el 66,9% de les catalanes i dels catalans consideren que és molt o bastant important disposar d’algun coneixement sobre la diversitat religiosa per tal de comprendre determinades expressions culturals i artístiques, o determinades situacions polítiques. Per tant, es pot deduir que hi ha un interès real per obtenir informació de qualitat.
També és cultura, el tractament informatiu de la qual ha de ser respectuós
Per acabar, el director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol, va apuntar que “la informació religiosa no és un àmbit fàcil”. Fa anys, fins a finals del 70, a la majoria dels diaris de Catalunya hi havia un redactor especialitzat en religió. Tot ha canviat, i també el fet religiós. Però, ara, amb la ràpida eclosió del pluralisme religiós a Catalunya, potser caldria recuperar aquesta figura. Segons Armengol, hi ha una transformació del fet religiós, del mateix concepte religió, del sentit i significat de les confessions. I aquest canvi no ajuda als periodistes, ja que no coneixen prou aquesta realitat. Armengol defensa d’aquesta manera aquesta nova guia, que a més a més fa una radiografia de les 12 principals confessions a Catalunya.
Al document s’analitzen alguns errors i es proposa com resoldre’ls. Per exemple, es planteja el problema d’observar les altres religions des de la catòlica i s’insisteix en la necessitat d’un ús correcte, precís, del vocabulari. Armengol apunta que “no és un tema de purisme sinó de respecte cap a les altres confessions”. Les minoritàries se senten menyspreades i cal treballar a partir del respecte a la pluralitat. Anant més enllà del que queda recollit a la guia, Armengol recomana pensar més en la informació cultural i menys en la informació política.
Taular rodona: “El tractament religiós als mitjans de comunicació catalans”
Al tram final de la presentació, el periodista Xavier Graset va moderar la taula rodona “El tractament religiós als mitjans de comunicació catalans”, amb Míriam Díez, periodista especialitzada en religió; Míriam Hatibi, consultora en comunicació, i Gagandeep Singh, el portaveu de la comunitat sikh.
Míriam Hatibi, filla de marroquins, és defineix com activista i feminista. Hatibi reivindica que els mitjans no estereotipin la dona musulmana i que siguin més plural. Ella pensa que hi ha “certa confusió i amalgama entre fet religiós, fet cultural, fet migratori i fet ètnic perquè de vegades estan molt vinculats ‘ser musulmà’, ‘magrebí’ i ‘ser immigrant’”. En el cas de l’Islam, la visibilitat de la religió fa que quan es parla de musulmans es posi sempre l’etiqueta de la religió, independentment que el tema tingui a veure o no. I en aquest sentit, considera que és molt necessària una pedagogia.
Gagandeep Singh va néixer a la Índia, però fa 15 anys que viu a Catalunya. Ell és mediador intercultural i admet que les comunitats “han patit molt per desconeixement”. Els periodistes sense coneixement publiquen la imatge d’un sikh parlant d’islamofòbia. És una comunitat que se sent discriminada per manca de coneixement entre la ciutadania i se’ls arriba a associar amb persones com Bin Laden, quan no tenen res a veure. Singh remarca que els periodistes han de conèixer bé cada confessió, siguin minoritàries o majoritàries.
Míriam Díez, periodista especialitzada en religió i directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, pensa que els mitjans de comunicació “tracten (ara) millor el fet religiós, però que encara és escàs”. Si fem una mirada 30 anys enrere, quan Díez començava com a periodista especialitzada en religió, veu una enorme millora. Ara bé, li agradaria veure la religió molt més normalitzada i present, i no com un fet anecdòtic. Per la directora de l’Observatori especialitzat, “aquestes recomanacions són una benedicció religiosament parlant” i insta a traduir-les en altres idiomes. Tot i així reclama més formació, més directius sensibilitzats i, per últim, que les comunitats sàpiguen transmetre el missatge.
Díez insisteix que la informació als mitjans és escassa, però pensa que està més ben tractada. Per contra, Hatibi afirma que “hi ha massa presència dels problemes”. L’islam té molta presència als mitjans des de la perspectiva de conflictes, de desigualtats, o de terrorisme. Díez destaca la importància de tractar la vida social, reflectida a la guia, i considera que hi ha una oportunitat per a les comunitats de poder-se explicar i trencar l’estigma.
A la tertúlia, també es va plantejar que hi ha desconfiança cap als mitjans. El portaveu de la comunitat sikh demana que “no es posin titulars per cridar l’atenció” i observa que “hi ha periodistes amb poc respecte i sensibilitat cap a la comunitat”. En aquest sentit, Hatibi diu que “hi ha por i desconfiança del que diran quan no és en directe i es qüestionen quins talls i quins titulars destacaran. Sovint hi ha persones que no participen amb els mitjans per això”. Hatibi demana als periodistes dels mitjans de Catalunya que tractin amb sensibilitat els temes del fet religiós.
Míriam Díez afirma que “hi ha manca de formació però també manca de temps. Els periodistes no poden contrastar totes les fonts. Tot és fa amb molta acceleració i això no ajuda”. Díez recomana que es confiïn en els mitjans setmanals i mensuals i insisteix en la necessitat de persones que actuïn com a portaveus (oferint informació, dades, fotos i material) per tal de garantir una informació rigorosa. Díez pensa que les comunitats necessiten algun expert en comunicació que faci els fets noticiables perquè apareguin als mitjans.
Recomanacions generals
Sobre els continguts en general: es recomana ampliar la mirada i defugir de les simplificacions i els tòpics; tenir en compte les especificitats de cada confessió religiosa a l’hora d’informar; conèixer els calendaris de les diferents confessions i tenir cura a l’hora de parlar de fonamentalisme religiós.
Sobre les persones que practiquen una religió: es recomana ser conscients que Catalunya és plural i diversa, tenir en compte l’evolució i el factor generacional de les religions i procurar no fer generalitzacions; evitar contribuir a l’estigmatització de les minories religioses, i ser conscients dels propis prejudicis i alhora dels que poden tenir les comunitats religioses.
Sobre la pràctica periodística, la guia recomana seleccionar bé les fonts informatives, ampliar el ventall de persones interlocutores, incloent-hi persones de les comunitats religioses; seleccionar amb cautela els recursos audiovisuals i les persones entrevistes; contrastar la informació i utilitzar un llenguatge acurat per parlar del fet religiós.
Sobre la relació entre religions i periodistes: cal distingir entre les pràctiques espirituals i les religions; conèixer qui té potestat per decidir què és una religió i què no ho és i ocupar-se de la necessitat de formació.
Annex: Per comunicar les singularitats de les diverses confessions amb presència a Catalunya (budisme, església adventista del setè dia, església catòlica, església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, esglésies evangèliques, esglésies ortodoxes, la Fe Bahá’i, hinduisme, islam, judaisme, Sikhisme i els Testimonis Cristians de Jehovà), s’inclouen 12 fitxes amb les seves característiques específiques.
Vídeo de la presentació: https://www.youtube.com/watch?v=sYXT51Moz1U
Altres lectures
Pluralismo religioso en la televisión pública : estudio del caso catalán (Amparo Huertas i José Luis Terrón, 2020)
Interreligious dialogue in public service broadcasting : a case study in Catalonia (Spain) (Amparo Huertas, 2020)
