Autors: Roger Barcelona, Antonio Contreras i Bel Miralles, estudiants del Grau de Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Si bé el fact-checking existeix des dels anys noranta, aquesta nova forma de periodisme ha crescut molt en els darrers anys. Cristina Tardáguila, fundadora de l’Agencia Lupa, la primera agència especialitzada en periodisme de verificació de Brasil, ens explica que el fact-checking va experimentar un boom entre 2015 i 2018 alimentat per l’auge de les xarxes socials (EFE, 2019). En efecte, va ser l’any 2015 quan, gràcies a una iniciativa de l’Institut Poynter, va néixer “la iniciativa de verificació més important a nivell mundial”, la International Fact-Checking Network (Rojas Caja, 2020).
La finalitat de la IFCN és “agrupar a les principals agències de verificació que surten als diferents països del món i promoure bones pràctiques” (Rojas Caja, 2020). Una de les accions més importants que va dur a terme aquesta iniciativa va ser la d’establir l’any 2016 un codi de principis al que s’hi podien adherir agències de verificació de tots els països interessats. Alguns d’aquests principis són: el compromís de transparència de les fonts emprades i el compromís de transparència del finançament de l’organització. A Espanya existeixen tres agències de verificació de notícies que formen part de la IFCN: Newtral, Maldita.es i EFE Verifica (Rojas Caja, 2020).
Validesa i utilitat del fact-checking
Enmig d’aquesta explosió del fact-checking, s’està generant un debat públic sobre la seva validesa i utilitat per a la nostra societat. Els agents que l’exerceixen tenen defensors i detractors, però estem lluny d’arribar a un consens.
El fet de verificar la veracitat de les afirmacions que fan polítics i altres figures públiques té avantatges obvis. La desconfiança en la classe política ve de lluny, alguns afirmen que des dels anys vuitanta (Paramio, 1999), però en podem trobar exemples molt anteriors. Tenir agents que comprovin la certesa d’aquestes declaracions és, en essència, una eina més de fiscalització dels servidors públics. Cristina Tardáguila, directora associada de la International Fact-Checking Network, ho resumeix en una frase: “El fact-checking ha elevat el cost de la mentida” (EFE, 2019), és a dir, davant del risc de ser titllat de ‘mentider’, a un mentider li és més difícil mentir. Això és especialment important en un context social on s’ha popularitzat la difusió de mentides, falsos rumors i notícies falses (Gelfert, 2018). Quan qualsevol pot publicar notícies (falses) amb un aspecte més o menys creïble, és més necessari que mai un agent de la veritat —per dir-ho així— amb qui puguem confiar per separar la veritat de la mentida. El problema el trobem a l’hora de trobar aquest agent, un cavaller blanc insubornable i sense interessos propis.
Els arguments en contra no són tant amb el fact-checking en si, sinó amb l’ús i mitificació d’aquest. Des que el 2016 “post-truth” va ser nomenada paraula de l’any segons el Diccionari Oxford (BBC News, 2016), el món cada vegada es veu més definit per la nova normalitat de les veritats alternatives. “El panorama político y social de los próximos meses vendrá marcado por esta coyuntura de la posverdad en la que lo objetivo y lo racional pierde peso frente a lo emocional o a la voluntad de sostener creencias a pesar de que los hechos demuestren lo contrario” (Llorente, 2017). En aquesta realitat, on la mentida s’ha relativitzat completament, pretendre que la relació veritat-mentida sigui binària i absoluta és tasca impossible i fins i tot es podria argumentar que indesitjable, segons alguns filòsofs.
Newtral classifica els seus fact-checks en vertader, fals, veritats a mitges i enganyoses (Newtral, 2020). Aquestes són etiquetes arbitràries i, tot i que es poden fer servir per intentar desemmascarar les afirmacions imprecises fetes a mala fe, moltes vegades acaben amb resultats indesitjables. Això ens porta al següent problema: l’aparença de neutralitat quan, com qualsevol altra valoració, respon a una ideologia política. Els redactors i investigadors encarregats de fer la recerca i les correccions, els inversors i els canals d’exhibició involucrats amb les empreses de fact-checking, tots tenen un punt de vista i uns biaixos ineludibles. Per exemplificar com aquestes dues contradiccions juntes suposen un problema tornem a fixar-nos en Newtral. Avui (29 d’abril de 2021), el tercer fact-check de la seva pàgina web assegura que el Pablo Iglesias diu una veritat a mitges en afirmar que Vox va votar en contra de la pujada de les pensions. Si bé tècnicament és cert, la veritat completa, segons els estàndards de Newtral, és que Vox va votar en contra un conjunt de reformes en les quals s’incloïa la pujada a les pensions (Martín Campos, 2021). Adjudicar etiquetes arbitràries a uns conceptes tan eteris com veritat i mentida, sumat a una interpretació partidista i política, sigui intencionada o no, té efectes contraris al que se suposa que es vol aconseguir amb el fact-checking. Daniel Innerarity argumenta que el fact-checking no ens serveix. “’Comprovar si les afirmacions que algú fa tenen darrere fets que demostren la seva certesa, o no, resulta realment complicat’ i ‘establir una línia entre aquelles [afirmacions] que es poden posar en mans d’un jutge i aquelles que no’ és una tasca titànica”, opina Innerarity (Huertas Bailén, 2021).
Descartes ja deia a la Tercera Meditació que una regla general és que totes les coses que percebo molt clara i distintament són vertaderes. Aquesta afirmació, però, es pot arribar a qüestionar: si assumim les teories de l’hermenèutica proposades pel filòsof alemany Gadamer, ens adonem que la realitat no és homogènia i es pot observar des de diferents perspectives. Basant-nos en això no ens sorprèn que sigui tan difícil esbrinar si quelcom és cert o fals. El darrer any, arran d’una crisi global com la que ha provocat la pandèmia de la Covid-19, hem pogut veure com diferents parts de la població s’han segmentat i creuen en dues realitats ben diferents. Uns neguen l’existència del virus i els altres la defensen. Si ens hi fixem bé podríem arribar a pensar que la realitat no és la que veiem sinó la que volem veure o més aviat creure. En aquest cas el fact-checking perd força.
Tot plegat, veiem el fact-checking com una eina interessant, amb el seu espai i utilitat en la societat; però cal ser molt conscients dels seus punts febles i ser crítics amb qui diu ser “neutre”, ja que, per molt objectiu que es vulgui ser, absolutament tothom té algun interès en els temes que tracta, cosa que fa impossible l’objectivitat absoluta.
Referències
BBC News. (2016, November 16). “Post-truth” declared word of the year by Oxford Dictionaries. BBC News. https://www.bbc.com/news/uk-37995600
EFE. (2019, July 2019). Cristina Tardáguila: El “fact-checking” ha elevado el coste de la mentira. ElDiario.Es. https://www.eldiario.es/cultura/cristina-tardaguila-fact-checking-elevado-mentira_1_1422929.html
Gelfert, A. (2018). Fake news: A definition. Informal Logic, 38(1), 84–117. https://doi.org/10.22329/il.v38i1.5068
Huertas Bailén, A. (2021, April 26). En quina mesura resulta legítim combatre la desinformació? Observatori de La Comunicació a Catalunya – InCom-UAB. https://incom.uab.cat/occ/2021/04/26/en-quina-mesura-resulta-legitim-combatre-la-desinformacio/
Llorente, J. A. (2017, March). La era de la posverdad: realidad vs. percepción. UNO, 8–10. https://www.revista-uno.com/wp-content/uploads/2017/03/UNO_27.pdf
Martín Campos, A. (2021, April 29). #FACTCHECK | Vox no ha votado contra las subidas de las pensiones, pero sí de iniciativas que las incluían. Newtral. https://www.newtral.es/fact-check-pablo-iglesias-subida-pensiones-vox/20210429/
Newtral. (2020, September). Metodología y transparencia. Newtral. https://www.newtral.es/metodologia-transparencia/
Paramio, L. (1999). Cambios sociales y desconfianza política: el problema de la agregación de preferencias. Revista Española de Ciencia Política, 81–95. https://recyt.fecyt.es/index.php/recp/article/view/37289
Rojas Caja, F. (2020). El Fact checking. Las agencias de verificación de noticias en España. http://www.ieee.es/Galerias/fichero/docs_opinion/2020/DIEEEO89_2020FERROJ_agencias.pdf
