Per Redacció OCC InCom-UAB
La tasca periodística ha de respondre al nou món creat arran de l’expansió de la Tecnologia Digital. Per una banda, s’ha ampliat el ventall de formes de produir continguts i d’accedir a fonts d’informació i, per l’altra, ha arribat el moment de reflexionar sobre com gestionar les relacions, ara sociodigitals, amb els públics.
Amb el títol “Nous Formats del Periodisme”, dins del cicle de conferències Rastres de Futur. La cultura catalana del segle XXI, organitzat per la Fundació Josep Irla i la Revista Mirall, van debatre sobre el tema Karma Peiró (directora de Nació Digital), Jofre Llombart (sotsdirector d’El Món a RAC1), Arturo Puente (periodista d’eldiario.es) i Biel Figueres (fundador de la revista L’Endavant). La reunió va ser el 6 de juny a La Seca Espai Brossa (Barcelona) i Joan Solé, editor de la Revista Mirall, va actuar com a moderador.
Karma Peiró, a la seva primera intervenció, ho va deixar ben clar: “se’ns ha girat feina amb aquest moviment caòtic que provoquen les xarxes socials”. Ara bé, la suma de totes les intervencions va permetre albirar camins de sortida o, com a mínim, fites a assolir.
El periodisme només és útil si està ben fet
La funció de la tasca periodística és la de servir de guia, va apuntar Karma Peiró. Davant el caos i l’acumulació d’informació, el periodisme ha d’ajudar a poder destriar allò que és important i contribuir a la seva comprensió. Arturo Puente va fer servir l’expressió “canalitzar la informació” i Jofre Llombart va parlar del periodista com a “distribuïdor d’informació”.
Biel Figueres, amb molta contundència, va defensar el treball ben fet: cal comprovar la veracitat del que es publica, no caure en l’exigència de la immediatesa, elaborar de forma acurada els textos o que aquests siguin revisats per 3 o 4 persones abans de la seva difusió.
Què queda de la polèmica al voltant del periodisme ciutadà?
La polèmica de fa uns anys en torn al periodisme ciutadà i la seva negativa incidència en la tasca informativa sembla haver perdut força i, segons Karma Peiró, així queda reflectit amb la reducció del nombre de blogs actius. Ara bé, tal i com va recalcar Jofre Llombart, els periodistes continuen sense saber gestionar quan una persona particular (i a vegades de forma anònima) obté més credibilitat que un periodista.
Biel Figueres es va desmarcar d’aquesta visió de la participació sociodigital com a problema, “les xarxes socials també informen i és una manera de fiscalitzar el periodisme dolent”. Biel va desenvolupar el seu argument dient que no cal treballar a un mitjà per fer bon periodisme, de la mateixa manera que des d’un mitjà pot sortir un periodisme dolent.
Partidisme versus pluralisme
La premsa ha de prendre partit, però en l’elecció dels temes i en el seu tractament. Es a dir, no ha de caure en la fidelitat a un únic partit. Aquesta idea va ser exposada obertament per Arturo Puente, qui constata que s’està donant un fort creixement del periodisme de partit.
Davant d’aquest tipus de periodisme, es va defensar obertament la necessitat de mitjans plurals. Peiró va explicar que s’ha de tenir una línia editorial clara i alhora s’ha de fer periodisme no partidista. Llombart va insistir en que els mitjans privats també estan obligats a ser plurals i que, actuar de manera contraria, es tenir “poca intel·ligència de negoci”. Arturo Puente va indicar que aquesta pluralitat es més difícil de dur a terme als mitjans petits, perquè no es tracta tan sols de treballar els temes des de diferents perspectives sinó també, com va especificar Biel Figueres, de tenir un equip de periodistes amb diferents ideologies.
Periodisme de dades i transparència
Que les administracions estiguin obligades a difondre en obert tota la informació és una novetat important. Els i les periodistes han d’aprendre a treballar amb noves mètriques. Així va plantejar Karma Peiró aquesta qüestió.
Ara bé, estan realment les administracions obertes a donar les seves dades? Aquest pregunta va ser llançada per Arturo Puente, a cavall entre la retòrica i la crítica. Una qüestió que Biel Figueres la va complementar aclarint que “publicar una cosa que et donen feta, no es periodisme d’investigació”.
Noves maneres de narrar
S’han de trobar noves maneres d’explicar, fent servir les novetats tecnològiques. Arturo Puente indica que la hibridació de gèneres té un aspecte positiu, com a potenciadora de la creativitat, però també té un efecte negatiu, que es la confusió. Allunyant-se de la clàssica defensa de diferenciar entre informació i opinió, Puente va exigir que cal diferenciar entre una informació basada en fonts i un text elaborat des de les percepcions del autor.
Atenent a la seva experiència radiofònica, Jofre Llombart es va posicionar en contra de les “tertúlies galliner”, de les veus amb una estètica sonora desagradable i, com a exemple de bona narració, va col·locar les histories personals. Essent molt conscient de que no son representatives de la societat, Llombart creu que és la millor manera d’arribar-hi als públics.
La relació amb els públics
Segons va apuntar Peiró i tenint en compte les últimes actuacions a diaris estatunidencs, la tendència és eliminar la figura del “Defensor del lector” i, de cara a un futur, Peiró aposta per testar noves fórmules de participació. De fet, estan sorgint propostes interessants, com l’elaboració d’informació en comunitat o la possibilitat de contribuir a un contingut gestionat principalment per un mitjà. Jofre Llombart, en aquest sentit, va comentar que la qualitat sonora de les notes de veu dels whatsapp és increïble i que això és un clar exemple de les noves possibilitats de participació. Ara bé, Biel Figueres, pensant en la baixa qualitat dels comentaris que determinades noticies desencadenen, va insistir en que cal regular d’alguna manera la participació dels lectors i lectores.
Models de negoci
Parlar de models de negoci ens porta a pensar sobre per quin tipus de material estaria l’audiència disposada a pagar. El model de subscripció sembla que només funciona en el cas dels mitjans especialitzats, per tant s’ha de definir una estratègia vàlida per l’oferta generalista. Estaria la gent disposada a pagar amb antelació si això impliqués poder proposar el tema? Aquest assumpte va quedar pendent.
Tal i com va anunciar Karma Peiró tot just a l’inici del debat, aquesta jornada només podia servir per perfilar tendències i, efectivament, així va ser. No obstant, Arturo Puente, en un moment donat, va aturar el seu discurs per aclarir que “el periodisme està bé”.
