Els mitjans de comunicació públics a Europa s’enfronten avui al repte de desenvolupar la missió de servei públic en un entorn completament diferent del que hi havia quan van ser concebuts. Així, el futur del sector dependrà de la capacitat d’articular de manera coherent tres aspectes: una oferta de continguts clara i adaptada a l’entorn digital; un finançament estable i suficient, que inclogui models de sostenibilitat compatibles amb el servei públic; i una governança robusta que en preservi la independència i la utilitat social.
Són algunes de les conclusions del workshop “Public Service Media today in Europe”, que es va fer el 9 de juny passat a Barcelona sota l’organització de la Societat Catalana de Comunicació, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), amb el suport de Catalunya Internacional. El ponent va ser David Lowen, membre del comitè científic del Congrés Internacional de Recerca en Comunicació de la Societat Catalana de Comunicació i doctor honoris causa per la Universitat de Leeds Beckett, on va ser president de l’òrgan de govern durant 9 anys.
Lowen és també membre de l’Emmanuel College de Cambridge, de la Royal Television Society i de la Royal Society for the Arts i ha tingut una extensa carrera professional en els mitjans de comunicació a Europa, realitzant consultoria de primer nivell per a moltes emissores públiques. A més, va ser director de Yorkshire Television (ITV), director general d’Euronews i president de Circom Regional (l’associació d’emissores públiques regionals a Europa).
En la sessió hi van participar una vintena de persones, tant del món acadèmic com del món professional, que van discutir sobre els reptes dels mitjans de comunicació públics des dels punts de vista dels continguts i el servei públic, el finançament i el model de negoci i, finalment, la governança i la regulació. Del debat en van emergir diferents idees-força, que es recolliran en una declaració final que es publicarà aviat.
Diferències entre les cultures hegemòniques i les minoritzades
D’entrada, els participants van constatar que la missió dels mitjans de comunicació públics és especialment rellevant en l’àmbit de les llengües i cultures minoritzades o minoritàries, on les condicions son diferents que en el cas de llengües i cultures hegemòniques. Així com, en el primer cas, els mitjans públics tenen unes funcions específiques de preservació cultural, normalització lingüística, cohesió social i aportació de valor al conjunt de la indústria audiovisual, en l’àmbit de les llengües i cultures hegemòniques aquestes funcions son compartides entre els actors públics i els actors privats del mercat.
En qualsevol dels casos, però, els mitjans de comunicació públics són més necessaris que mai. La seva oferta és una peça estructural per garantir pluralisme, accés universal a la informació i enfortiment democràtic, davant d’un augment del nombre de mitjans de comunicació i de canals de distribució de continguts, els últims anys, que no s’ha traduït en una major diversitat real de l’oferta, sinó en un ecosistema fortament condicionat per l’algoritmització i per dinàmiques de mercat que limiten el pluralisme efectiu.
Limitacions creixents de recursos
A més, en aquests moments la missió dels mitjans de comunicació públics –als quals se’ls demana assumir cada vegada més responsabilitats socials, culturals i democràtiques–, està condicionada per limitacions creixents de recursos: a Europa, els últims deu anys el finançament dels mitjans públics ha crescut menys que la inflació i ha perdut pes en percentatge del PIB. Com a conseqüència, els mitjans de comunicació públics s’enfronten al repte de revisar el model de producció per “fer més amb el mateix”, per ser més eficients, tot aprofitant la cooperació i buscant recursos complementaris a partir del valor que ja generen, sense perdre de vista que el seu finançament i el model de negoci han d’estar sempre subordinats a la missió de servei públic, i no al revés.
Els mitjans de comunicació públics, per tant, han de poder complementar de manera desacomplexada les aportacions públiques amb els ingressos comercials –espais publicitaris, venda de continguts, marxandatge, lloguer d’instal·lacions, prestació de serveis–, sense que això comprometi la seva missió, tot actuant sempre amb criteris ètics i transparents davant de la ciutadania. De fet, més recursos poden comportar més autonomia de gestió i més capacitat d’innovació.
Més recursos, siguin públics o privats, no han de comportar necessàriament més control governamental, però sí que requereixen garanties institucionals robustes. La qüestió –segons els participants en el debat– no és només quants recursos públics es destinen als mitjans de comunicació públics, sinó com s’assignen, com es gestionen i com es protegeixen davant de possibles interferències polítiques.
