Eufòria és un cas d’èxit. N’és un exemple clar de programa televisiu que ha triomfat. Aquesta producció catalana ha batut rècords d’audiència en les seves dues temporades d’emissió i, sobretot, ha aconseguit acostar el públic jove a la televisió, al menys els divendres a la nit. La seva productora, Veranda, ja està preparant la tercera temporada.
És un talent show i s’emet durant 13 setmanes. Hi participen 16 concursants que, cada set dies, han de preparar-se una cançó. Cada divendres pugen a l’escenari (competeixen per veure quin és l’artista més complet de Catalunya; no, el millor) i s’enfronten davant un jurat. El format és ben conegut i, per tant, cal demanar sobre quin ha estat el seu secret.
A la Setmana del Talent Audiovisual, organitzada pel Clúster Audiovisual de Catalunya entre el 13 i el 17 de novembre, es va incloure una taula rodona formada per membres de l’equip responsable d’aquest talent show amb l’objectiu de conèixer les seves claus. Jordi Fàbregas, realitzador i responsable d’imatge de l’àrea de programes de 3Cat; Roser Sancho, productora; Gisela Benet Pijoan, guionista, i Tono Hernández, director i productor executiu, van explicar el seu treball. La periodista Mariona Borrull va ser la moderadora de la trobada, que es va dur a terme el 15 de novembre a l’auditori del Disseny Hub de Barcelona.
L’equip
Jordi Fàbregas és el responsable de la creació de l’entorn visual que es veu a la televisió. Això implica un munt de tasques: part artística, construcció i disseny de l’espai del plató, disseny de llum, grafisme i disseny de les actuacions. “És una feina apassionant en la que vam posar tot el talent possible perquè fos un projecte que destaqués per sobre del que estem acostumats a veure. Per aconseguir-ho hem posat molta imaginació”, recorda Fàbregas.
Com a productora, Roser Sancho s’encarrega de la gestió dels recursos tècnics i humans perquè el projecte surti el millor possible. El programa es fa amb producció associada.
Gisela Benet explica que, com a guionista, és responsable d’escriure què passa en cada moment de la gala amb la finalitat de mantenir l’interès des del principi al final.
Tono Hernández, com a director, té la visió general: com serà el programa, com serà la temporada, com han de ser les gales, el to que han de tenir, la seva filosofia,… I, a més, coordina tot l’equip.
Segons va explicar Hernández, tots els departaments treballen bastant a prop. El repte és mantenir el nivell i millorar-lo i créixer. Tots ells estan d’acord quan diuen que una cosa que caracteritza l’equip és la bona energia que es respira, i això és traspassa.
Com es trien les cançons?
Gisela Benet Pijoan indica que direcció i direcció artística són les encarregades de triar les cançons i alhora són les que marquen el ritme del programa: “a partir d’aquí es fa l’escaleta i el guió. Al principi intenten donar cançons que els concursants se sentin còmodes però al final és un talent i es tracta de posar-los a prova sempre intentant que brillin”.
Tono Hernández explica que “les reunions de repertori són llarguíssimes i interminables”. S’intenta trobar una cançó perfecta per cada concursant, però alhora s’ha de treballar l’harmonia de les cançons – ha de haver-hi una coherència global- i cada gala ha d’incloure música variada, d’estils musicals, èpoques i ritmes diferents. “Arribar a tot aquest equilibri fa que ens hi passem moltes hores cada setmana”, diu Tono Hernández, qui afegeix que aquesta diversitat és fonamental per poder atraure un ampli públic.
Fàbregas aclareix que s’adapten cançons clàssiques pensant en la manera en que se fa música ara, “s’intenta que la música tingui una sonoritat actual. Són covers molt ben pensades. Com a exemple menciona el “Remena Nena”, de Guillerma Mota, d’aquesta temporada s’ha fet amb versió reggaeton (imatge 1) amb l’Alèxia o la versió de Raimon d’”Al vent” que va interpretar Triquell.
La productora, Roser Sancho, matisa que “després de la reunió de repertori hi ha la reunió de posada en escena en que t’imagines el look de la cançó i a quin terreny la portes i aquí intervenen tots els equips, vestuari, atrezzo, coreografia… i perquè tot tingui una coherència i un sentit tot es comparteix”.
Dinàmica de treball
Tono Hernández especifica que “si la gala és divendres, dissabte hi ha un dia de descans en què els concursants reben la cançó que faran. És el seu dia de festa però s’han d’aprendre la lletra de la cançó. Diumenge comencen els assajos amb tots els coachs, fan les veus, veuen com serà la coreografia… Dilluns i dimarts, assajos de la cançó i segones veus dels seus companys. Dimecres i dijous, assajos a plató i divendres, la gala. Una setmana completa”.
Fàbregas apunta que “el repte és arribar a plató i tenir un temps determinat que, en general, és d’una hora per cada cançó. Que es posi sobre l’escenari tot el que s’ha pensat en l’assaig. És un moment clau i de vegades hem de rectificar escenes o canviar peces de vestuari o donar la forma final perquè l’actuació brilli”.
Pel que fa al plató, el cap d’imatge apunta que volien un espai on la gent vingués a gaudir i que el so arribés. L’enginyer de so que ha ideat el sistema volia que ens traslladéssim a la sala de concerts Razzmataz. El plató fa 800 m2 però sembla molt més gran.
(Imatge 1)
El públic a plató
La productora explica que per venir de públic has de tenir un mínim de 14 anys. Són moltes hores i pràcticament estan drets tot el temps. Hi ha cadires, però molt poques, atès que la majoria estan reservades pels familiars grans dels concursants.
Roser Sancho diu que “el perfil són persones amb ganes de passar-s’ho bé. Venen sobretot adolescents i mares. Molts nens voldrien venir – i no poden –, però van al concert, que s’ha convertit en la nova festa dels Súpers al Palau Sant Jordi. Hi ha molta demanda. La primera temporada ja ens vam sorprendre molt de l’èxit. La figura de l’animador de públic és molt important però s’ha de dir que és públic jove i molt entregat”. Fàbregas el defineix com “públic fan total”.
El director confessa que, quan obren les portes, cal avisar al públic que no corri: “fan marxa olímpica per arribar a la zona davant dels concursants. És un moment carregat d’emoció”. La productora afegeix també “que cada setmana hi ha una artista invitat en directe i això també és un reclam pel públic”.
Actuar pel públic, i pel jurat.
El programa és llarg. Dura de les 10 de nit a les 12.30 h de la matinada. La guionista, Gisela Benet Pijoan, confessa que “les actuacions són un ganxo per si” i “les votacions, també”. Hi ha molts ingredients al programa que fan que l’atenció sigui allà.
Tono Hernández descriu que els concursants actuen per a tothom, pels 300 assistents a plató i pels centenars de milers que hi ha a casa; i també per convèncer al jurat que està a un lloc reservat. Durant l’actuació només s’il·lumina concursant i jurat i és un moment de duel dramàtic. Realització ja fa perquè des de casa això encara es vegi de forma més intensa que a plató.
Fàbregas explica que “un pla curt dona més potència que un general”. Es treballa conjuntament amb coreografia i la posició de l’escenari. “Treballem de forma molt orgànica i això dona un valor visual molt potent”, diu.
Benet comenta que en Miki Nuñez, el presentador del programa, és qui rep al concursant al Backstage després de l’actuació: “ell té el seu guió, però també improvisa; segons el que diu el jurat, li donem indicacions en aquell moment. El presentador té una personalitat molt propera i això ajuda. De vegades tens un gap preparat però l’has d’adaptar segons les circumstàncies del moment”.
Visibilitzar la diversitat
El director del programa considera que han sigut molt atrevits, mostrant diversitat sense explicar-la ni justificar-la: “som més oberts del que ens pensem. La fantasia a les iaies i a les tietes, els fascina. I als nens, també. No hi ha res que agradi més que l’estil queer. I això esvaeix qualsevol dubte de l’obertura de mires de TV3. Mai han posat fre en aquest sentit, ans al contrari”. Fàbregas explica que “intentem visibilitzar la diversitat i potenciar l’artista. Busquem aquest punt cridaner, visual i cridar l’atenció”.
Un públic transversal
Mariona Borrull va començar la taula rodona donant les xifres que corroboren l’èxit del programa. Eufòria té un share del 20,3% i aquesta dada s’enfila a la gala final, quan s’arriba al 25%. Són índexs més que notables, situant el programa com líder destacadíssim del prime time. Eufòria ha tingut molt èxit entre els nens i nenes de 4 a 12 anys. En aquesta franja d’edat, assoleix un 36,1% de share, situant-se una mica per sobre del percentatge que obté entre els joves de 13 als 24 anys, del 31,9%. Borrull ho expressa en clau de titulars: “’Eufòria’ ho peta” o “’Eufòria’ ho peta entre el públic jove, que no veu televisió”.
Però Tono Hernández, el director, té molt clar que l’èxit es deu a que no és només un programa per joves. Eufòria té associada la idea de diversitat de perfils. Tono Hernández comenta que “la diversitat no es busca sinó que ens la trobem. La intenció era que els concursants d’Eufòria fossin el que et trobes a una classe de 4t d’ESO d’un institut qualsevol de Catalunya i què això ens fes connectar amb els joves i no tant joves. Amb els joves perquè s’identifiquin amb la realitat i als més grans perquè vegin com és la realitat dels joves”.
Hernández explica que “Eufòria té un públic molt transversal: molts nens i molts adolescents però també tenim molta mitjana edat. Això, a una televisió lineal, és essencial. Si alguna de les franges haguéssim flaquejat, no hauríem tingut aquests resultats d’audiència. És una de les dificultats. Si un programa no aconsegueix ser transversal, no s’aconsegueixen aquests shares. És una complicació amb un prime time”.
Tono Hernández constata que per la generació Z hi ha un prejudici cap a la televisió, la consideren antiga, la consumeixen de forma fragmentada i a través d’altres suports. Fins i tot, hi ha desconeixement. Hernández explica que el jove no ha de sentir que Eufòria és un programa antic i alhora no s’ha d’espantar a la gent més gran. És a dir, d’alguna manera el programa intenta mantenir l’equilibri per acontentar a tothom.
La productora opina que Eufòria ha aconseguit ser un programa familiar: “Amb Eufòria, un dia a la setmana és especial”. Seguirem pendents de l’evolució de 3Cat.
