Els usos de les eines 2.0 per a l’activitat científica - OCC InCom-UAB

Home » Cròniques OCC » Els usos de les eines 2.0 per a l’activitat científica

Els usos de les eines 2.0 per a l’activitat científica

Per Redacció OCC InCom-UAB.

Els principals usos de les xarxes socials 2.0 per part dels equips científics han canviat la forma d’obtenir informació, difondre la pròpia recerca i teixir relacions amb altres investigadors, a més, fan necessària la creació d’una identitat digital professional. Sobre aquests aspectes es va centrar la conferència “Eines 2.0 per comunicar l’activitat científica”, impartida per Xavier Lasauca i Cisa, responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D a la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya. L’acte, celebrat el 25 d’octubre de 2017, va tenir lloc a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en el marc de la Setmana Internacional de l’Accés Obert 2017.

 

Cap a l’open data

La tendència en l’entorn polític i jurídic actual de la Unió Europea en matèria de ciència i coneixement és avançar cap a l’open data i l’open research, va informar Xavier Lasauca. La UE requereix que les recerques finançades amb fons públics siguin difoses a la societat; per exemple, en les sol·licituds dels projectes europeus cal incloure un pla de comunicació.

Usualment, les xarxes socials s’empren per divulgar els continguts publicats a les pàgines web dels projectes de recerca. Lasauca va posar alguns bons exemples de webs de divulgació d’investigació, com Digiwhist, pàgina d’un projecte de recerca europeu dedicat a la transparència fiscal i la governança, que també ofereix notícies i altres recursos relacionats sobre aquest àmbit de l’economia, i Towards a comparative sociology of beauty, web del projecte de recerca homònim que empra l’story telling per fer més amena la divulgació dels resultats. Un altre exemple d’accés obert i investigació és Ouishare Science.

Les aplicacions web més populars a l’hora de difondre l’activitat científica són:
Google Scholar, servei de Google per a la difusió d’articles acadèmics;
Facebook, que permet combinar informacions personals i professionals;
Research Gate, plataforma per a la difusió i el treball científic col·laboratiu, i
Linkedin, xarxa de professionals que també permet la difusió del currículum.

També va creixent l’ús d’altres eines menys conegudes com:
Feedly, que aglutina en un compte informacions que sol·licitem de diferents webs, i
Storify, que permet reconstruir històries a partir de les informacions publicades a diferents xarxes.

La generalització de l’ús de les xarxes socials fa que aquestes esdevinguin fonts primàries d’informació, i dues eines imprescindibles per citar són:
Tweet2Cite, que converteix els tweets en diferents formats (APA, Viquipèdia, etc.)
Citation Machine, que permet generar referències bibliogràfiques amb diferents formats (APA, MLA,…).

 

Producció col·laborativa

El responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D a la Generalitat va explicar que “l’ús de les noves tecnologies digitals afavoreix la col·laboració entre els investigadors, fomentant nous mètodes de recerca diferents als tradicionals de l’acadèmia”. La col·laboració es pot donar de diferents formes: creant blocs col·lectius, escrivint comentaris i/o iniciant controvèrsies als blocs d’altres investigadors, també proliferen les aplicacions de telefonia que cerquen involucrar la ciutadania.

Pel que fa als blocs col·lectius, l’expert va explicar que és molt important fer una planificació d’allò que es vol comunicar i com, la periodicitat, etc., i va recomanar diferents articles que serveixen com a guia (1). En relació a les controvèrsies científiques com a base per a la construcció de coneixement, Lasauca va destacar com a un bon exemple la ressenya del Premi Nobel d’Economia Paul Krugman sobre el llibre de l’expert en desigualtat Thomas Piketty, que Krugman va publicar al blog d’aquest segon. La ressenya i la resposta de Piketty poden consultar-se a Original revolution. Small steps toward a much better world.

I pel que fa a la participació ciutadana, l’expert es va referir a aplicacions de telefonia mòbil que permeten les persones fer alertes o enviar de manera instantània i des del lloc on es troben diferents informacions rellevants per a projectes de recerca en marxa (aquesta és també una de les bases de les smart cities, on els habitants poden avisar de problemes en l’enllumenat o altres infraestructures).

 

Impacte científic i reputació acadèmica

L’ús de les xarxes socials virtuals està propiciant un canvi en els procediments d’avaluació dels articles acadèmics: es passaria del peer-review a una valoració posterior a partir dels comentaris de la comunitat científica sobre les obres publicades. Aquest canvi aniria en contra dels interessos de les editorials, que obtenen beneficis per la tasca de revisió i selecció dels articles.

Així mateix, el creixent ús de les xarxes 2.0 per part dels científics també introdueix noves formes d’avaluar l’impacte científic dels articles. Actualment s’estan proposant mètriques alternatives a les dels òrgans administratius que regulen els indicadors d’impacte científic. Les noves mètriques precisament es basen en la difusió i l’impacte dels articles a través del web 2.0. Lasauca assenyala però, que aquest indicador es basa en altres paràmetres i no ve a substituir els tradicionals: “les Altmetrics han de servir com a complement ja que no informen sobre la qualitat dels textos”, afirma.

Xavier Lasauca va insistir que la reputació acadèmica ara passa per les eines digitals, per això proposa que hi hagi “incentius als investigadors per la seva tasca de difusió a les xarxes socials”. El científic i responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D no dubta que “el rol de les biblioteques al futur és el de donar suport als investigadors per construir la seva identitat digital. Cal saber escollir les eines més adequades per a cada cas i construir una xarxa pròpia de relacions com a forma d’estimular el debat”. Un bloc que va recomanar per treure inspiració és Connected researchers, que ofereix llistats d’eines digitals per a diferents activitats científiques (explorar literatura, escriure, publicar, avaluar, etc.).

 

La qüestió dels drets d’autor

Lasauca va subratllar la importància de llegir les condicions d’ús de les webs on publiquem els nostres continguts. Cal tenir present que normalment els drets d’autoria dels articles passen a ser propietat de l’empresa, doncs sense cessió l’eina no funciona: concedir els drets d’autor permet la difusió i l’ús dels continguts per part dels membres de la plataforma (si és un espai tancat o controlat) i que esdevinguin virals (si és un espai obert). El que cal sempre és citar i reconèixer l’autor, va recordar l’expert; i també denunciar els usos inadequats dels continguts científics. En relació a la necessitat de pedagogia sobre la publicació de continguts científics al web 2.0, l’expert es va referir a articles que fan recomanacions (2).

Les implicacions que comporta deixar la difusió de coneixements científics a mans d’empreses comercials és una de les qüestions que els assistents van abordar al torn de preguntes. Des de la Direcció General de Recerca es fomenta l’accés obert i l’ús de xarxes socials comercials, en especial Twitter, les quals es basen en programari privatiu. Cal tenir present que es tracta, finalment, d’agents lucratius. Algunes plataformes han començat a cobrar per accedir a diferents serveis. No obstant això, Lasauca es va mostrar partidari d’emprar aquestes plataformes perquè són les més esteses i amb més usuaris del mercat. Davant la pregunta que aquestes empreses facin com algunes editorials que fan pagar els autors per accedir als seus propis articles, l’expert va opinar que “les empreses fan un ús responsable de la informació i és poc probable que plataformes com Research Gate s’apropiïn dels continguts fins el punt de fer pagar per accedir-ne en un futur; el grau d’apropiació de continguts és el mínim per facilitar compartir-los als membres de les xarxes”. També va matissar que “Research Gate, per exemple, obté els beneficis de la publicitat i de convenis amb universitats i centres de recerca”.

La conferència va ser organitzada conjuntament pel Servei de biblioteques i el Programa de formació de doctors de la UAB, amb motiu de la International Open Access Week, una iniciativa anual per promoure l’accés obert al món acadèmic i de la recerca.

 

(1) Blocs col·lectius

Una guia per a la planificació i execució dels blocs col·lectius es proposa a l’article d’Amy Mollett (et al., 2017) “How to plan, create and launch a successful multi-author academic blog”

 

(2) Ús de les dades personals per part de les plataformes web

“Qué pasa con los datos y fotos que colgamos en las redes?” (Vilasau, Mònica, 2017) i el llibre Aspectos legales de las redes sociales (Monclús, J.; Agustinoy, A, 2016)

 

Més material

Material de la presentació “Eines 2.0 per comunicar l’activitat científica”, de Xavier Lasauca

 

Dipòsits digitals a Catalunya

RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert)

Recercat. Dipòsit de la Recerca de Catalunya

TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

MDC (Memòria Digital de Catalunya)

MDX (Materials Docents en Xarxa)

 

Dipòsits de les universitats catalanes

UAB (DDD)

UB

UdG (DUGiDocs)

UPC (UPCommons)

UPF

URV

UOC (O2)

UVic (RIUVic)

 

Recursos de la Unió Europea per a equips investigadors

Foster

vistes:

21