Per Marta Civil i Serra (InCom-UAB)
Werens: “L’art urbà ja és la cosa més important que hi ha hagut mai al mon, a nivell artístic”
(© Marta Civil i Serra, OCC InCom-UAB)
Werens és un dels graffiters catalans més internacionals. Ha dedicat un gran esforç a la difusió i coneixement d’aquest art urbà a Catalunya, tant en l’àmbit educatiu com també entre gestors culturals. Darrera d’aquest nom artístic, trobem el sabadellenc Ramon Puig i Artigas (1967), pintor, il·lustrador, dissenyador gràfic, i, sobretot, graffiter. Hem quedat amb ell per parlar de la comunicació visual a través de les expressions artístiques, el paper dels museus en la preservació de l’art efímer, i de la seva trajectòria professional, marcada per l’obertura de la galeria i botiga de graffiti professional ImpaktesVisuals, el 2004, com a espai de trobada per a artistes consagrats i novells, seguint la línia del que havia vist a Londres i Berlín. Durant l’entrevista, insisteix que, tot i que la paraula normalitzada en català per parlar d’aquest art és ‘grafit’, ell prefereix dir-ne graffiti (amb dues ‘ff’ i una ‘i’ final), que és com es coneix realment aquest art arreu del mon.
Per a vostè, el graffiti és un acte de denúncia i reivindicació social. Inclús, en el seu llibre Florsss! (2009), publicat en català, castellà, anglès i àrab, hi podem trobar una carta oberta dirigida a l’administració, on demana una política cultural clara, de protecció de l’art urbà al carrer. Li han fet cas?
L’Ajuntament de Sabadell ha canviat molt la seva política. Jo crec que sí, que l’ajuntament que tenim ara no té res a veure amb el que teníem fa deu anys. Ara totes les ciutats i pobles, no només Sabadell, volen tenir graffitis a les seves façanes… i es comencen a veure les coses bones que ja tenia abans, però que semblava que ningú no se’n volia donar compte.
Va estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana, tipografia a la London College of Printing (actual London College of Communication), i té amplis coneixements en art digital i virtual. Després de quaranta anys, creu que el graffiti encara es confon amb vandalisme?
Cada vegada la gent se’n dona més compte del que és una façana ben pintada i el que és gamberrisme pur. També penso que cada vegada hi ha menys gamberrisme i més gent que intenta fer les coses més ben fetes. Fa anys no es creaven concursos de graffitis i, per tant, la gent quan començava havia de practicar a la nit, corrent. Ara, en canvi, se’ls dona espais, esprais i se’ls facilita el temps per dedicar-s’hi. S’estan fent coses maquíssimes.
L’art urbà és el més internacional?
No, de fet, en aquests moments, jo crec que és molt més que això, que l’art urbà ja és la cosa més important que hi ha hagut mai al mon, a nivell artístic. Per a mi, el graffiti és una manera d’acostar l’art a tothom, que tothom en pugui gaudir.
El Museu d’Art de Sabadell va organitzar el 2015 una exposició retrospectiva de la seva obra, on es podia entendre com aconsegueix reproduir un petit dibuix en una paret mural de grans dimensions. Com valora l’experiència?
Penso que a Catalunya s’han fet coses molt importants als museus, però encara falta molt recorregut. Els artistes de graffitis no estan gaire habituats a anar d’exposicions, els hi costa entrar als museus. Però, en canvi, per la gent que ja està acostumada a anar als museus està molt bé que, de cop, es trobin amb els graffitis… Això fa que aquesta gent pugui conèixer una mica més l’art urbà que exercim. Per a mi ha estat una gran oportunitat exposar al Museu d’Art de Sabadell, que fa cantonada amb el carrer de les Comèdies. Precisament aquí és on vaig començar a pintar els meus primers graffitis. Una altra experiència que voldria destacar va ser el 2016, quan vaig participar en una exposició i acció al CaixaForum de Barcelona, organitzada per la Fundació Cuixart. Aquesta fundació s’està movent molt actualment per defensar el nostre art urbà.
Quan decideix pintar una obra en una porta tapiada d’una casa abandonada o al mur d’una fàbrica, no sap mai si serà una peça efímera o si perdurarà en el temps. Com decideix en quina paret actuar?
Moltes vegades pots intuir si allò anirà a terra aviat o no. De vegades no ho saps, però si es manté durant quinze dies, has de gaudir d’aquest moment. Les noves tecnologies fan que el puguin veure tots els teus seguidors. Moltes vegades és la imatge realment el que perdura, més que no pas el propi dibuix.
Parlant d’internet i les xarxes socials, com han ajudat en la promoció de l’art visual?
Han ajudat en tots nivells. Per una banda, ens han obert les portes al mon, però per l’altra, hi ha tanta informació, que emborratxa les persones que ara comencen i això fa molt més difícil que acabin creant el seu propi estil. Fa uns anys era imprescindible tenir web perquè et coneguessin i avui la teva finestra que et projecta al mon és, sobretot, instagram.
Vostè sí que ha aconseguit crear un estil personal, amb elements recurrents: una flor o fragments de natura vinculada, i en contraposició, amb la tecnologia i els llibres…
Són part de les teves eines, del teu llenguatge, i això ho vas incorporant als teus projectes.
Fa uns anys vaig crear un insecte, una vespa, que va anar evolucionant amb un cap en forma d’esprai, després de càmera, més tard de pen drive i també de dron. Quan vaig començar no em pensava que repetiria un mateix concepte, precisament perquè no m’agradava quan ho veia en altres autors. Però un dia vaig començar a fer les flors. Havien de ser de gran volada. Era un element molt poètic, davant una paret tapiada, per reivindicar els espais buits. És un concepte que vaig anar repetint i va agradar molt.
Quasi sempre signa amb una ‘W’, de Werens. D’on li ve el seu nom artístic?
De petit jugava a parlar anglès i m’inventava paraules. Una d’aquestes paraules inventades era Werens i ja es va quedar amb mi. El que sí que haig de reconèixer és que a l’entrar al mon del graffiti aquest sobrenom em va funcionar i m’ha ajudat a nivell internacional. No té res a veure signar Ramon Puig o que et coneguin per Werens. També t’haig de dir que no sempre signo tot el que he pintat.
Si ens centrem en alguns dels encàrrecs fets a Sabadell, vostè ha pintat murs al pati de l’escola Nostra Llar i a l’interior de la residència d’estudiants Resest. Ha parlat després amb les persones que veuen i gaudeixen cada dia els seus dibuixos?
Sovint tens feed-back. Hi ha gent que està molt contenta, fas projectes amb els nens i els ajudes a entendre i a apropar el concepte d’art. Fer canviar idees a la gent gran és molt difícil, en canvi els nens són els que podran canviar el mon de demà… Quan a una escola es neguen a fer accions d’aquest tipus, ho trobo terrible, perquè els centres educatius haurien d’estar oberts a qualsevol projecte innovador, perquè els nens creixin amb aquesta possibilitat d’experimentar.
Ricard Huerta, director de l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València, afirma que si donem un pinzell de qualitat a un nen no deixarà mai de pintar. Els adults limitem la creativitat dels infants?
Quan un adult fa un dibuix, podem veure a quina edat va deixar de pintar. Hi ha gent que deixa de fer-ho als 10 anys, d’altres amb 15 encara pinten, i alguns no ho deixaran de fer mai. És bonic veure com s’expressa la gent a través del seu dibuix.
L’any 2004 va crear la galeria i botiga ImpaktesVisuals, per ajudar les persones que es volien dedicar al graffiti i que no sabien com fer-ho. Quin balanç en fa?
La feina que fem és molt enriquidora. Oferim la possibilitat d’assessorar sobre tot aquest material professional que existeix per treballar en el camp del graffiti. Si el material no és bo segurament ja ho deixaràs abans de començar, com comentàvem ara amb el tema dels pinzells. Si vas a una drogueria et vendran un esprai, però no t’aconsellaran sobre les millors tècniques. En canvi, aquí fem tallers i ensenyem tot el procés inicial fins a assolir una trajectòria professional. A més, portem a Sabadell artistes de tot el mon a exposar coses interessants. No es tracta només que coneguis graffiters per Instragram, sinó que tinguis l’oportunitat de parlar-hi i comentar l’obra, en persona. ImpaktesVisuals s’ha convertit en un espai on persones que no es coneixien es troben i poden acabar pintant juntes… Aquest concepte de punt de trobada és, segurament, el més important.
Vostè va participar a la sèrie de TV3 Kubala, Moreno i Manchón (2012), produïda per Diagonal TV. Els personatges visitaven una exposició amb els seus quadres. Les sèries de televisió haurien de potenciar més els artistes visuals catalans?
Ho podrien tenir en compte, ja que la televisió té una gran influència sobre el seu públic. Hi vaig anar a portar els meus quadres i em vaig quedar fent d’extra. Va ser una bona experiència. Sempre és bonic veure com treballa la gent en televisió. Crec que s’hauria d’intentar que els quadres de les parets no fossin de l’Ikea. Canviar-ho està al seu abast.
Quin és el seu proper projecte?
Ara mateix estic preparant una exposició bastant gran a la Neurotitan Galerie (Haus Schwarzenberg) de Berlín. S’inaugurarà el proper 13 d’abril i es podrà visitar fins el 4 de maig. És una exposició col·lectiva que es titularà “War ≠ Peace”, sobre la contradicció humana enfront d’aquests dos conceptes. Hi participarem quatre artistes: Lake (Berlín), Wenu (Berlín/Hong Kong), Herr U (Berlín) i jo de Barcelona. A Berlín ja hi he pintat altres vegades.
A part de Berlín, vostè ha pintat i exposat a altres ciutats europees, i també d’Amèrica, Àfrica, i Àsia. Quin entorn l’ha sorprès més?
A Lisboa tenen realment una política mural molt singular, d’integrar l’art amb els edificis. El lloc més bonic de Lisboa en quant a graffiti és Na Quinta do Mocho, amb una cinquantena d’edificis pintats. També tenen el festiva anual Loures Arte Pública (LAP), que et permet conèixer 100 artistes cada any. Quan hi participes et donen un paper de l’ajuntament i t’autoritzen que durant la setmana del festival pots pintar allà on vulguis, perquè confien en tu. És una confiança que a molts llocs no et donen. Per exemple, a mi, a Sabadell, tot i que fa quaranta anys que pinto, aquesta confiança encara no me l’han donat. De vegades, és la policia qui et diu on pots pintar i on no, però no tinc un paper que em doni aquesta confiança, i per escrit.
A nivell d’expressió, creu que hi ha molta censura?
Avui molta gent s’autocensura i també trobem molta gent que no és capaç d’expressar-se. Pintis el que pintis sempre hi haurà alguna persona que no ho entén i que t’ho vol destrossar. Hi ha vegades que hem fet graffitis amb la paraula “Llibertat”. Sabem que no hi ha ningú al mon que no vulgui la llibertat. I quan veus que hi ha gent que guixa aquesta paraula que tothom defensem, és bastant absurd. Si la manera d’expressar-se de la persona és així, que s’expressi, però és ridícul. Crec que avui la gent que té ganes de dir coses, les pot dir, i estem aquí, per ajudar-los.
Quantes vegades li han tapat un graffiti?
Al llarg de la vida he fet uns 6.000 graffitis i me’n deuen haver tapat uns 5.000. Jo puc pintar un graffiti i a continuació tapar-lo, per fer una acció, i aleshores el cor no se m’encongeix. Però quan fas un mural de 60 metres x 10 metres (600 metres quadrats) i venen uns vàndals i me’l destrossen a cops de pintura… No em fa mal, sinó que em demostra que he apuntat bé i que el que dic fa reaccionar la gent. El que més m’agrada de la meva feina és pintar i també viatjar, la meva altra gran passió. Trobo genial el fet de pintar i expressar-te a diversos països. Com més diferent i arriscat d’aquí és el lloc, més t’atreu. És un aprenentatge molt bèstia. De vegades he pintat en llocs turístics i la gent em va enviant fotos del meu graffiti, constantment, com passa amb una flor a Venècia. A Taiwan, en canvi, vaig estar pintant un temps i quasi no m’ha arribat cap foto del que vaig fer allà.
Què recomanaria a algú que vol començar en el mon de l’art urbà?
El més important a l’hora de pintar un grafitti és saber què vols dir. Hi ha gent que es pensa que la teva idea sortirà de l’esprai. Però una vegada ja tens aquestes nocions sobre què vols expressar, aleshores sí que penso que has d’anar a un lloc especialitzat que t’expliquin els tipus d’esprais diferents i què cal tenir en compte, segons el tipus de superfície o paret. I, a partir d’aquí, sobretot, els recomanaria: “atreveix-te a començar”.
Enllaços d’interès
Instagram (@werensgraffiti)
Web (www.werens.com)
Vimeo Werens
Galeria ImpaktesVisuals: Web
Bibliografia de Werens
Dalmases, Antoni (text); Puig, Werens (dibuix) (2011): Dúiem la carta i… . Sabadell: Sabadell Comerç Centre. Llibre infantil.
Werens (2009): Florsss!. Sabadell: Edicions ImpaktesVisuals. Edició quatrilingüe: català, castellà, anglès i àrab. ISBN: 978-84-613-6511-1.
Werens (2015): Werens. Art urbà. Sabadell: Museu d’Art de Sabadell, col·lecció Singulars propis, artistes sabadellencs contemporanis. Catàleg exposició “Werens. Art ubrà. Singulars (del 02-09-2015 al 31-01-2016)”. ISBN: 978-84-922173-9-7.
