OCC Incom-UAB entrevista Lídia Arroyo Prieto
Lídia Arroyo Prieto forma part del grup d’investigació GENTIC (Gènere I TIC), dirigit actualment per Milagros Sáinz i creat l’any 2006 a l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute (IN3) – Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Participa com a investigadora en diversos projectes europeus sobre igualtat de gènere i ciència (GenPORT, ACT, EFFORTi) i innovació social digital (+Resilient). L’any 2011 va guanyar el premi joves sociòlegs amb l‘estudi “Joven para trabajar y mayor para buscar trabajo. Una anàlisi de l’atur de llarga durada de les dones majors de 45 anys”. Entre les seves publicacions, hi destaquen “Las competencias digitales para el crecimiento económico y la igualdad de oportunidades en España y la Unión Europea”, Estudio de Progreso de Fundación Alternativas (2018), Digital Inclusion for Better Job Opportunities? The Case of Women E-Included Through Lifelong Learning Programmes al llibre Technologies of Labour and the Politics of Contradiction (Springer-Palgrave) i Digital Skills and Labour Opportunities for Low-Skilled Women”amb Gérard Valenduc.
El sector de les TIC aplica la perspectiva de gènere? Les innovacions tecnològiques tenen en compte la lluita contra la desigualtat de gènere?
El sector TIC està composat per una multiplicitat d’agents diversos que apliquen la perspectiva de gènere de manera diferent. Des dels seus inicis, les innovacions tecnològiques no només provenen de l’àmbit de l’empresa tradicional o grans corporacions que generen el que entenem ocupacions TIC, si no que també s’originen fora dels circuits tradicionals de producció de les tecnologies, co-creades comunitàriament.
Tot i que la presència de dones en ambdós ecosistemes de generació d’innovació és minoritària i la incorporació de la perspectiva de gènere no està integrada com un element transversal i necessari per a crear solucions tecnològiques inclusives per a tots i totes, s’identifiquen diferències importants entre ells respecte el tractament de les qüestions de gènere.
En el sector empresarial tradicional, quan les innovacions tecnològiques es dissenyen tenint en compte el gènere, s’ofereixen productes i serveis específics per a dones que, a l’homogeneïtzar les persones segons el seu sexe, sovint reprodueixen i reforcen els estereotips de gènere. Aquesta manca de perspectiva de gènere efectiva, a l’estar allunyada de la vivència i experiència de les dones reals i diverses, provoca l’efecte contrari: un rebuig per part del públic al que es vol arribar. Un dels casos recents més sonats per la manca de subtilesa és la proposta de Casio amb la calculadora “per a dones”.
D’altra banda, a partir de l’anàlisi de l’estudi que coordino en el marc del projecte +Resilient, identifiquem que, quan s’introdueix la perspectiva de gènere en la generació d’innovació tecnològica en l’àmbit de la co-creació comunitària, sorgeixen iniciatives, com el treball realitzat per Geochicas, amb un gran impacte en la transformació social pel que fa a la igualtat de gènere.
L’empoderament tecnològic de les dones afavoreix la igualtat d’oportunitats o cal alguna cosa més?
En tant que l’apropiació de les tecnologies no empodera a tothom per igual, no podem dir que, en sí mateixes, les tecnologies afavoreixen la igualtat d’oportunitats. L’ empoderament tecnològic es dóna quan les dones fan un ús de les TIC per a accedir a noves oportunitats educatives, laborals o de participació social o desenvolupen noves capacitats i pràctiques que promou la seva autonomia. Però aquest potencial empoderament difereix segons el gènere, la classe social o l’edat.
En l’estudi “Las competencias digitales para el crecimiento económico en igualdad de oportunidades en España y la Unión Europea” de la Fundación Alternativas vaig contrastar les assumpcions de les polítiques europees TIC, que partien de la idea de què la inclusió digital conduïa directament a una major inclusió social, amb les dades sobre l’ús efectiu d’Internet segons gènere, edat i nivell educatiu. En aquestes veiem com les desigualtats socials i de gènere presents en l’estructura social es reprodueixen també en l’ús d’Internet. Les oportunitats laborals, educatives i de participació social que un home o dona jove amb estudis i amb bona posició social aconsegueix a Internet no són les mateixes que les que troba una dona adulta amb un nivell socio-educatiu baix. Per aquestes últimes, l’ús d’Internet és menys empoderador en termes d’oportunitats socio-laborals i de participació social.
El que sí detectem, en un nivell d’anàlisi més qualitatiu, com el cas de les dones de nivell socio-educatiu baix que busquen feina, és que el fet d’haver adquirit competències digitals, tot i que no els hi hagi aportat de manera directa una millora en la posició laboral, sí que identifiquen un empoderament subjectiu en termes de auto-percepció de les seves competències professionals i d’autonomia personal.
En un moment en què les polítiques TIC estan revisant-se degut al accés generalitzat de la població als dispositius digitals, és important continuar treballant per a què, un cop superada la bretxa digital d’accés, aquesta inclusió digital aporti una igualtat efectiva en les oportunitats que pot oferir Internet. Per a què això es doni, tal com apuntem conjuntament amb Gérard Valenduc a l’anàlisi comparatiu Espanya-Bèlgica, la introducció de la perspectiva de gènere i el treball coordinat amb altres polítiques socials, educatives i econòmiques és fonamental.
Podem parlar de ciberfeminisme? O com podem definir el ciberfeminisme? Què opines d’internet com espai de lluita? Tot i que no volem caure en un discurs dicotòmic, creus que Internet pot ser una bona eina per la lluita feminista?
En el llenguate comú, el ciberfeminisme fa referència a les accions feministes que es donen al ciberespai. Si l’empremen en aquest sentit, el ciberfeminisme seria un dels moviments socials digitals més forts en aquests moments. Només si pensem en l’onada del #MeToo, en el que les dones massivament i globalment estan utilitzant les xarxes digitals per denunciar l’assetjament sexual que han viscut en algun moment de la seva vida, veiem la potència que pot tenir el ciberfeminisme per transformar la resposta col·lectiva i individual de les dones i alguns homes (de moment) davant de les agressions sexistes i sexuals.
El ciberfeminisme, com a corrent de pensament-acció feminista, ha anat evolucionant considerablement respecte al potencial atribuït a les tecnologies digitals en la lluita feminista. En els inicis del ciberfeminisme, dominaven les perspectives optimistes respecte el potencial que tindrien les tecnologies digitals. Es considerava que Internet, a l’estar basada en sistemes de xarxes, afavoriria la igualtat d’oportunitats en tant que les dones podrien aprofitar les seves possibilitats d’horitzontalitat que oferia. Però, avui dia, el ciberfeminisme té una visió molt més crítica sobre el potencial d’Internet, ja que han estat les grans corporacions, amb una visió patriarcal de la realitat, les que s’han beneficiat més de les oportunitats oferides per la World Wide Web. Tot i així, es continua treballant incansablement i estratègicament per a ocupar les xarxes per a què les TIC esdevinguin a la pràctica aliades del feminisme, com és el cas del projecte Wikidones.
Té sentit plantejar-se la pregunta “què poden aportar les dones al sector de les TICs?” Ens recorda a altres discussions, com aquella que diferenciava entre una literatura feta per homes i una literatura feta per dones, i potser aquest plantejament parteix de la desigualtat, que és justament allò que es vol eliminar.
El sector TIC necessita les dones per a produir tecnologies inclusives i crear un espai digital en el que tothom hi tingui cabuda. Està mostrat que si en un equip dominat per homes (en número i en els llocs de poder), s’incorpora un grup minoritari de dones, és difícil que res canviï. Però si la distribució de poders s’equilibra, es comencen a introduir canvis significatius. I això és el que necessita el sector TIC, que encara és un àmbit androcèntric.
Aquesta transformació no es dóna perquè les dones tinguin en essència una visió o habilitats diferents a la dels homes, si no perquè les desigualtats a les que s’enfronten al llarg de la seva vida pel fet de ser dones, lligades a la socialització de gènere, fan les dones incorporin a l’agenda i tinguin en compte aspectes que havien estat menystingut en entorns amb escassa o nul·la presència de dones.
Però és important tenir sempre present que les dones, així com els homes, són diverses i plurals, i cal també que en el disseny de les tecnologies s’incorpori no només a dones i homes joves, blancs, hetero-cisexuals i de classe alta, si no també a persones diverses en la seva edat, el seu origen, la classe social, la identitat de gènere i amb capacitats diverses.
Quins temes esteu estudiant actualment al vostre grup? Quins son els objectius del vostre grup a curt termini?
En el grup de recerca Gènere i TIC investiguem les relacions de gènere en la societat xarxa des de diferents aproximacions. Des de l’àmbit socio-educatiu, hi ha una línia molt important que versa sobre la motivació i els estereotips de gènere en la tria estudis de l’àmbit STEM. Així també, estem participant en un projecte Recercaixa sobre la prevenció de la violència de gènere amb una mirada interseccional que compta a una part virtual sobre la co-construcció dels discursos entorn la violència de gènere dels i les joves a Youtube.
El grup des dels seus inicis ha estat pioner en els estudis de la bretxa digital de gènere a Espanya. Seguint amb el desenvolupament d’aquesta línia, les meves aportacions en la recerca versen sobre les implicacions socials de l’adquisició de competències digitals des d’una perspectiva de gènere. A partir del projecte +Resilient, estem també treballant en la identificació de competències per a la innovació social i digital en l’economia social.
En l’àmbit de gènere i ciència, el grup també compta amb una consolidació important pel que fa a projectes europeus d’alt impacte com la coordinació del portal de recursos sobre gènere i ciència, GenPORT, i el recent projecte ACT, que té per objectiu crear comunitats de pràctica en l’àmbit de la igualtat de gènere a l’àmbit de la recerca. Així també el projecte GEDII ha investigat sobre l’impacte de la diversitat de gènere en el equips de recerca. I la nostra implicació com a partners en el projecte EFFORTI sobre avaluació de mesures d’igualtat en el sistema RTDI.