Redacció OC InCom-UAB
Coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio, el 13 de febrer de 2023, s’ha presentat a l’Institut d’Estudis Catalans el primer Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya (ASRC), una iniciativa de l’Institut de la Comunicació (InCom-UAB) i de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dirigida per Cinto Niqui, professor del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB i membre del centre de recerca impulsor.
L’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya (ASRC), que representa el primer pas per la creació d’un museu de la ràdio, recull una selecció de fragments digitalitzats d’emissores catalanes i espanyoles presents a les bandes de radiodifusió a Catalunya. L’arxiu, d’accés obert, recull més de 2600 registres de més de 600 emissores, de prop de mil programes, amb la presència d’unes 800 veus. Estan presents 37 comarques i 195 localitats. Els talls més antics recollits a l’arxiu es remunten a la dècada del 1950. Però es tracta d’un projecte viu, obert a la participació ciutadana, tothom pot fer arribar contingut potencial. I, per tant, l’objectiu és anar incrementant el seu fons sonor.
N’hi ha d’emissores públiques i de privades d’àmbit nacional però també de ràdios locals així com una setantena de ràdios escolars i emissores d’altres àmbits de l’anomenat tercer sector radiofònic com ara emissores impulsades per la ciutadania des del món associatiu, els barris i els moviments socials o creades a les presons per donar veus als interns. Molts dels documents sonors només es poden trobar en aquest arxiu. I en part, per això, és únic i singular.
El futur museu sonor de la ràdio
A la presentació, Cinto Niqui, molt il·lusionat, va explicar que “el projecte és col·laboratiu i vol seguir creixent amb les aportacions de particulars i professionals”. Per l’alma mater del projecte, “l’objectiu no ha estat tant el de ressenyar ‘moments’ radiofònics, ni tampoc històrics, sinó més aviat preservar la memòria sonora de l’ampli i molt divers panorama radiofònic català”. I afegeix que “és un projecte que vol salvaguardar i catalogar tots els enregistraments que particulars, professionals i fins i tot emissores vulguin aportar de qualsevol època històrica de la ràdio a casa nostra, tant la que surt de les ones hertzianes com la que últimament s’emet per Internet”. Niqui, que és el responsable d’aquesta iniciativa, va insistir en que “és un projecte obert a la participació de la ciutadania, i això és tan sols el principi, la fase inicial”, com ell va anomenar”. Com es va reivindicar a la presentació, el futur de l’arxiu sonor passa pel museu sonor de la ràdio a Catalunya i es fixa una data per assolir aquesta fita: el 2024, quan Ràdio Barcelona complirà el seu centenari. “Un museu adequat a les característiques del segle XXI: un museu que sigui digital però, amb una seu física, que també tingui una part presencial”, descriu Niqui.
L’arxiu sonor és un projecte únic al món
Per Amparo Huertas, ideòloga del projecte, directora de l’InCom-UAB i membre de la junta directiva de la Societat Catalana de Comunicació- Institut Estudis Catalans, l’Arxiu Sonor de la ràdio a Catalunya és “un tresor compartit d’accés obert i un projecte únic tant pel seu contingut com per les sinèrgies entre els equips que l’han fet possible”. Així mateix també considera que l’arxiu pot ser una eina útil per fer recerca de la història de la radio a Catalunya. El projecte és “viu” i Huertas fa també una crida a la col·laboració a totes les persones que puguin tenir materials per incorporar l’arxiu.
Per la seva banda, Núria Casaldàliga, directora del Servei de Biblioteques de la UAB, qualifica que “aquest arxiu té molt valor per la seva singularitat” i va destacar “la importància dels continguts en línia de l’arxiu per a la tercera missió de la universitat, que és la transferència de coneixement i tecnologia al conjunt de la societat”. I Tomàs Fabregat, cap de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, també coincideix en que “el projecte, entranyable i ple d’entusiasme, és una oportunitat i una aposta per donar valor i fons a la Universitat”. Tanmateix Fabregat valora el codi obert i l’accessibilitat de l’arxiu des del portal web.
Programa especial L’altra ràdio des de l’IEC
A aquesta jornada del Dia Mundial de la Ràdio, celebrada a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, es va enregistrar una edició especial del magazín radiofònic L’altra ràdio, de RNE Ràdio 4, dirigit i presentat per Cinto Niqui. Al programa, que es va emetre dos dies després, hi van participar a una primera part Amparo Huertas, Núria Casaldàliga i Tomàs Fabregat per parlar de l’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya i explicar el que representa aquest projecte. El programa va seguir amb l’entrevista a Joan Francesc Fontdevila, el nou president de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut Estudis Catalans SCC-IEC, qui va considerar l’arxiu sonor una aportació “fonamental” i un gran “llegat”.
L’enregistrament del programa va acabar amb una tertúlia amb els degans Enric Marín Otto, de la Facultat de Ciències de la Comunicació Autònoma de Barcelona; Carles Pont Sorribes, de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, i Josep Lluís Micó, de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna – Universitat Ramon Llull. Tots ells van donar suport a la creació d’un museu digital de la ràdio a Catalunya considerant-lo un projecte amb molt valor. De fet, la seva cració, com va explicar Cinto Niqui, ja compta amb el suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, Ràdio Associació de Catalunya, la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans via Societat Catalana de Comunicació.
Lliçó d’hivern: “La investigació de la ràdio, ara”
Aquesta celebració del Dia Mundial de la Ràdio també va comptar amb la lliçó d’hivern “La investigació de la ràdio, ara” a càrrec de Maria Gutiérrez Garcia, membre de l’OBS-Observatori de la Ràdio a Catalunya i professora i investigadora de la UAB, moderada per Bertran Salvador, membre de la Junta de la SCC-IEC. Gutiérrez va afirmar que “per alguns, la ràdio és obsoleta però per altres s’està reinventant i transformant”. Per això, “es requereix de recerca aplicada”. La investigadora també va apuntar que l’audiència és fonamental però encara no s’ha resolt la comptabilització de les dades de l’audiència online. La investigadora es va centrar en l’estudi dels joves com a audiència. I les conclusions que va subratllar és que “els joves escolten el musical i el criteri de selecció són els continguts. L’oient més conservador té fidelitat a la marca mentre que el jove no la té creada. I el prime time dels joves no és al matí, sinó la tarda. I no tenen cap cadena fixa”. Dels reptes de la indústria, Maria Gutiérrez va destacar la distribució de l’àudio a Internet, l’aparició de nous actors com els podcasters, les plataformes, bitcasters o els projectes podcast. La investigadora també va insistir en “la capacitat emocional de la paraula” i en les posibilitats del llenguatge sonor.
Maria Gutiérrez parla de convivència natural entre marques radiofòniques i podcasts. Comenta que “és una possibilitat per a explorar noves narratives a la indústria radiofònica” i defensa que la “ràdio ha de mantenir el rol de prescriptora”. Per Gutiérrez, “no es pot obviar la r@dio i la radiofórmula passa per una pràctica cultural híbrida”. La professora de la UAB ho té clar: “és moment d’incentivació per a la creació sonora”. Per Gutierrez, “en el podcast és busca la especialització i la qualitat de contingut. Donar valor afegit”. I acaba dient que “els autors i drets del podcast no estan legislats i s’han de protegir” i defensa “la figura de dissenyadors sonors, que no està reconeguda”.
Àngel Messeguer, secretari general de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser l’encarregat de donar la benvinguda a aquesta trobada. Messeguer es va presentar “com un fanàtic de la ràdio”. Va confessar que té dues ràdios velles a casa, una a la cuina i l’altra, a la cambra de bany: “La ràdio m’ha acompanyat sempre”. Messeguer la defineix com “un element de companyia i informació”.
Per molts anys!
Tal com diria Cinto Niqui: i molt bona ràdio!
