Per Amparo Huertas Bailén
Des de fa mesos son moltes les trobades, noticies, informes,… al voltant de les fake news (noticies falses). L’OCC InCom-UAB no pot mantenir-se al marge d’aquesta discussió i l’assistència el passat 18 de febrer del 2019 a una activitat organitzada per L’H Espai de Debat, una plataforma integrada per diverses entitats de caràcter social que té per objectiu fomentar el debat a la ciutat de L’Hospitalet del Llobregat, ha estat l’excusa perfecte. Al Centre d’Art Tecla Sala ens vam reunir unes 70 persones per escoltar al periodista Antonio Baquero. Cap de la secció Última Hora d’El Periódico, Baquero va parlar de la post-veritat a partir de la seva experiència professional. El periodista José Maria García Pastor es va encarregar de moderar l’acte.
Evidentment, aquest és un tema que no es pot resoldre en una breu crònica. Però, recollint les idees del periodista i tenint molt en compte tots els comentaris, dubtes i alguna pinzellada irònica que va sorgir al debat final amb la implicació del públic assistent, hem pogut identificar quatre preguntes que considerem clau.
Què són les fake news?
Baquero va iniciar el seu discurs dient que les fake news es troben tot arreu. Sovint es relacionen amb temes de l’exterior, com les eleccions de Donald Trump a la presidència dels Estats Units o el Brexit al Regne Unit, però també hi formen part de la nostra realitat més propera.
El periodista va explicar una experiència pròpia relacionada amb el cas del «violador del cúter», un agressor sexual que va atacar diverses dones entre juliol del 2013 i setembre del 2015 a Barcelona. Baquero va explicar com va haver d’evitar la publicació d’una imatge enviada per una dona que afirmava que la persona fotografiada era l’agressor, quan realment era la seva ex-parella. Però Baquero també es va referir a projectes digitals que viuen de les noticies falses. Un fet molt preocupant. A títol d’exemple, va mencionar La Tribuna de España, la política editorial del qual es basa en la falsedat. Això sí, en qualsevol cas, i també quan les falses noticies tenen l’aparença de fets inofensius, aquestes sempre causen un greu perjudici a la pràctica periodística, va emfatitzar Baquero.
Altra idea clau expressada pel periodista va ser que les Fake News actuen com anti-mitjans. L’expressió «Això no t’ho expliquen als altres mitjans» és habitual com a idea introductora de les noticies falses. Aquests continguts es solen vendre com «la veritat que els altres mitjans amaguen» quan, en realitat, les noticies falses no es basen en la veritat, sinó més aviat en la paranoia, el complot i la conspiració. Des del punt de vista ètic, aquesta estratègia és molt qüestionable. Baquero ho va argumentar posant com a exemple les noticies que parlen de formules màgiques que curen malalties com el càncer: «Això és molt perillós, perquè a més a més s’adreça a persones que estan vivint moments difícils i, per tant, es troben en un moment de molta feblesa».
Qui controla la difusió de les fake news?
És molt difícil controlar aquest problema. Les tecnologies van evolucionant i els especialistes ràpidament troben la manera d’eludir qualsevol tipus de regulació. Baquero va parlar de «refinament tecnològic», mostrant exemples de vídeos falsos. Amb aplicacions gratuïtes i fàcils d’utilitzar, «es poden fer vídeos de persones que parlen o fan determinades coses que mai han dit o que mai han fet», va explicar.
Precisament, el Parlament britànic havia publicat un document sobre desinformació i fake news hores abans d’aquesta trobada, demanant la creació d’un Codi Ètic que elimini aquest problema. Però com controlar un problema al que hi participen tants interessos, polítics i econòmics.
Baquero va confirmar que les Fake News son part fonamental de la comunicació política actual. Molts partits elaboren informació basada en la mentida, en el impacte emocional. I, amb el desenvolupament d’eines com el WhatsApp, aquests continguts circulen molt ràpidament, molt especialment dins de grups formats per persones que comparteixen la mateixa ideologia, per persones disposades a acceptar la mentida.
Atès l’augment de la polarització d’opinions i la divisió social, Baquero va explicar que no és casual que els col·lectius que són habitualment objecte de noticies falses siguin precisament aquells que més pateixen l’exclusió social, com la migració i, molt especialment, la població musulmana. Baquero, per explicar aquest problema, també va mencionar les denuncies falses sobredimensionades en relació amb la violència de gènere per part de determinats partits.
Però, a més d’aquesta fusió noticies falses-política, la proliferació de les Fake News és també resultat de la lògica comercial dominant. La lluita pels clics de la premsa és un fet que no es pot amagar. Ja fa temps que es parla de la «guerra del clic», com a resultat de la necessitat d’atraure lectors, oients, espectadores, usuaris,… I l’impacte emocional també funciona en aquest sentit.
Ara bé, caldria reflexionar també sobre com la precarietat laboral està afectant la qualitat del periodisme que es fa. Moltes vegades sentim la idea que les Fake News només es poden combatre amb periodisme ben fet, però estan les redaccions realment preparades per desenvolupar periodisme d’investigació?
Poden els mitjans de comunicació tradicionals actuar com a filtre de les fake news?
Baquero té molt clar que els mitjans han de continuar actuant com a filtres. De fet, considera que aquesta és l’única manera que el periodisme pugui recuperar la seva credibilitat. Però, alhora, el periodista va recordar la premiada investigació feta a El Periódico de Catalunya sobre casos de pederàstia a dos centres d’educació dels Maristes a Barcelona amb la intenció de demostrar l’enorme dificultat que tenen aquests tipus de treballs per donar-se a conèixer.
El periodista va explicar els seus propis recursos a l’hora d’identificar una noticia falsa. Per una banda, Baquero acostuma a mirar la premsa local per tal de comprovar si el tema en qüestió està sent treballat pels mitjans de la zona. Si aquesta estratègia no funciona del tot, i sempre que és possible, el segon pas és contactar amb amics o altres professionals que, en cas de ser certa, haurien de conèixer els fets.
Al final del debat es va plantejar que seria molt útil que els mitjans tinguessin una secció per explicar tots els casos que han estat publicats i que després s’han descobert que eren falsos. I, en aquest sentit, també es va fer referència a eines ja disponibles, com Maldito Bulo.
És evident que la professió té pendent una reflexió molt important. A la xarrada organitzada per L’H Espai de Debat es va parlar de molts temes. Sobre l’espectacularització de la informació, tenint molt present el tractament mediàtic de l’accident i rescat del nen Julen a Totalán (Málaga) succeït a finals de gener del 2019. Baquero va qualificar-lo com «la mercantilització de l’esperança de vida». Sobre la baixa qualitat dels opina dors i tertulians mediàtics, amb coneixements insuficients o amb posicionaments polítics que ens fan dubtar del valor de les seves idees. Sobre l’abundància de successos als telenotícies de determinades cadenes. És a dir, d’alguna manera, el debat va esdevenir una reflexió general, i molt critica, sobre la qualitat del periodisme i les pràctiques professionals implicades.
Què pot fer la ciutadania? Com es poden reconèixer les fake news?
Nosaltres també contribuïm a la difusió de les noticies falses, quan les compartim a les xarxes o responem marcant «Me gusta». Aquests missatges impacten en la nostra part emocional i, a més, ens expliquen idees que nosaltres pensem. «Ens reconforten», va dir Baquero, «i, per tant, és molt fàcil caure en la trampa».
Les recomanacions de Baquero són molt clares. En primer lloc, hem de comprovar quina és la font d’informació. Hi ha mitjans que són de confiança i altres, no. Per tant, cal saber identificar si és un mitjà basat en aquest joc o no. En segon lloc, Baquero proposa desconfiar de les «noticies perfectes». Hi ha històries massa rodones, que difícilment poden ser veritat. I, en tercer lloc, s’ha d’evitar caure en la temptació de compartir-ho immediatament. Cal reflexionar, comprovar la font i, després, decidir si es comparteix o no.
Baquero creu que és bàsic reforçar una actitud crítica entre el públic, no sectària. Cal treballar perquè el públic pugui respondre, per exemple, d’aquesta manera: «No m’ho crec. Em diu el que jo penso però això no vol dir que sigui veritat».
Mutació social digital
Per acabar de completar aquesta crònica, estem obligats a recollir també les reflexions que ens arriben des del món acadèmic i que apunten al fet que potser estem vivint un canvi social. En concret, recollim la mirada del sociòleg Michel Wieviorka, professor a L’Éscole des Hautes Études en Sciences Sociales (Paris) que el 2 de febrer va publicar un article a La Vanguardia amb el títol “Verda, mentira y ‘me gusta’”, i de Franco Bifo Berardi, professor d’història social dels mitjans de comunicació a l’Acadèmia de Belles Arts de Brera (Milà) que el mateix dia 18 va dialogar amb Ingrid Guardiola, directora de la Mostra de Televisió de Qualitat de Barcelona (MINIPUT), sobre el món com a pantalla al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
El sociòleg francès ens alerta de la possibilitat d’haver arribat a un món on la mentida i la veritat reben el mateix valor social. El historiador italià parla de la transformació del cervell. La velocitat amb la que ens arriba la informació està transformant la nostra capacitat de comprensió. Se’ns exigeix llegir amb molta rapidesa i això fa que es pugui acabar perdent la capacitat d’entendre idees complexes. Si es perden les referències i les capacitats que ens permeten distingir entre la veritat i la mentida, serà molt difícil reconduir la situació.
