Per Oriol Girbau (estudiant de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona)
“Més que mai és important la professió periodística, no ser informadors, ser periodistes, que significa poder utilitzar la metodologia científica en el nostre treball, reivindicant el codi deontològic”
El doctorand del departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB Frederic Pahisa ha defensat la seva tesi, que porta per títol: “La construcció de significat durant el procés per al dret a decidir de Catalunya. Una anàlisi comparativa del discurs del Telediario i del Telenotícies”. La defensa s’ha celebrat a la sala de graus de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, el passat 8 de novembre.
El director de la tesi ha sigut el doctor Joan Manuel Tresserras, professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB. Tresserras va ser Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya del 29 de novembre del 2006 al 29 de desembre del 2010. La tesi doctoral es trobarà disponible per la seva consulta, properament, al repositori TDX (Tesis Doctorals en Xarxa).
El doctorand del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB, Frederic Pahisa. Fotografia: Aina Teva (cedida)
El doctorand ha conclòs la seva defensa amb un al·legat final: “Més que mai és important la professió periodística, no ser informadors, ser periodistes, que significa poder utilitzar la metodologia científica en el nostre treball, reivindicant el codi deontològic. Els drets fonamentals i inalienables de les persones han de ser un criteri editorial del periodista. Els valors democràtics, la justícia social, donar la veu als qui no la tenen, tot això és essencial en el treball periodístic, perquè si no ens trobarem amb resultats que continuaran sent devastadors”.
Frederic Pahisa és periodista llicenciat en Ciències de la Informació, amb més de vint-i-cinc anys d’experiència en l’àmbit del periodisme radiofònic i televisiu. Ha sigut professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB (2016-2017), i forma part de l’àrea de continguts i arts de betevé des de l’any 2007.
Una lectura a partir de Manuel Castells: «Xoc d’identitats»
En els primers compassos de la defensa, Frederic Pahisa ha qualificat el tema de la seva tesi com “actual, rellevant i pertinent”. Segons ell, això es justifica en que “des d’un punt de vista comunicatiu, i també d’anàlisi i investigació, estem vivint uns moments molt interessants, durs, però interessants alhora”, relatant a continuació les dues nocions d’identitat plantejades per Manuel Castells en que s’ha basat: “Una identitat legitimadora que intenta conservar el seu status quo i una identitat projecte, que es troben en xoc en aquest àmbit entre la consciència i l’experiència, existint una batalla per la hegemonia en la qual intervenen els mitjans de comunicació en la producció de continguts”.
A partir d’aquest “xoc”, que produeix la col·lisió esmentada, és interessant veure, segons el doctorand, com s’elaboren “discursos” per part dels mitjans. La interrogació que sorgeix a partir d’aquí és saber “si aquests discursos realment estan alineats amb els codis deontològics de la professió periodística o si, per contra, són discursos que distorsionen la realitat i exerceixen esquemes de dominació, injustícia i fins i tot de desigualtat”.
L’altre justificació a l’hora de realitzar aquest treball, segons l’autor, ha sigut la voluntat de crear “una tesi emancipadora, en el sentit que si es detecten males praxis això serveixi a la ciutadania per tenir-les identificades”.
Mirada crítica sobre la pràctica periodística
En quant al marc teòric, Frederic Pahisa ha aclarit que la recerca ha sigut multiparadigmàtica, amb un clar domini de la Teoria Crítica. El doctorand ha apuntat que “en l’ecosistema comunicatiu d’Espanya els mitjans majoritàriament estan distorsionant la realitat” .
D’altra banda, tal i com ha exposat el doctorand, la tesi ha sigut, en definitiva, “una anàlisi d’enquadrament, de framing, d’on s’extreuen marcs d’interpretació de la realitat, utilitzant-se la teoria de l’Agenda-Setting per operativitzar aquesta anàlisi”. Segons Pahisa, aquesta teoria ens diu, de manera molt resumida, el següent: “els mitjans ens exposen els temes en els quals hem de pensar i, sobretot, el que és més interessant, com hem de pensar respecte aquests temes”. La connexió entre el framing i l’anàlisi crítica del discurs establerta per l’acadèmic holandès Teun Van Dijk (resident a Barcelona des de 1999) també té un paper destacat en el marc teòric de la tesi doctoral.
Pel que fa a la metodologia, Pahisa ha relatat que “és un estudi de casos prospectiu, comparatiu, quantitatiu i qualitatiu”, amb un univers molt extens, format per material publicat durant un període comprès entre el 28 de juny del 2010 (Sentència de l’Estatut) i l’1 d’octubre del 2017 (Referèndum d’autodeterminació). En conseqüència, donada aquesta gran extensió de temps, el doctorand ha hagut de seleccionar una mostra, que ha sigut “intencionada”, i ha estat formada per l’anàlisi dels següents dies clau del Procés sobiranista: 28/06/2010 amb la Sentència de l’Estatut; 11/09/2014 i la manifestació de la Diada més multitudinària de la història de Catalunya; 09/11/2014 i el Procés Participatiu conegut com el 9N; 07/09/2017 amb l’aprovació de la Llei de Transitorietat al Parlament de Catalunya; 20/09/2017 i la Intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol i, finalment, el 01/10/2017, el dia del Referèndum d’Autodeterminació de l’1O.
Comparant TV3 i TVE
a) Temps dedicat
Els resultats de la recerca de Frederic Pahisa mostren que el Telenotícies de TV3 és qui ha dedicat més temps a explicar el Procés, amb una mitjana de cobertura de tots els programes analitzats d’una hora i quatre minuts. En canvi, el Telediario l’hi ha dedicat vint-i-sis minuts quaranta segons, en la mateixa situació. Això acaba resultant en que el volum de continguts del Procés en el TN són un 58,26% superiors als del TD, de mitjana.
b) Presència de criteris informatius
En quant a jerarquització de la informació, el doctorand Frederic Pahisa ha apuntat que TV3 obeeix a criteris informatius, de rellevància i immediatesa, cosa que no passa amb l’informatiu de TVE. Aquesta última “funciona a partir de la construcció d’una tesi, i tot el Telediario es construeix a l’entorn d’aquesta tesi, fins i tot les notícies […] és el que feia el Wall Stret Journal amb el mètode kilgore, que no es centrava tant en el titular sinó en l’argumentació del que havia succeït”.
c) Cosmovisions presents: independentista, unionista i equidistant
Seguint amb les conclusions de l’autor, “la cosmovisió majoritària és l’independentisme en el Telenotícies i l’unionisme en el Telediario, deixant en un tercer terme la cosmovisió equidistant, a molta distància de les altres dues”, afegint a continuació un resultat probablement inesperat: “El partit popular és al que més temps han dedicat tant el TD com el TN”, concretant-ho tot seguit en 1322 segons pel primer i 1655 pel segon. En segon lloc, trobem el PSOE en el cas del mitjà públic espanyol i Convergència i Unió/PDECAT en el mitjà públic català.
En relació a aquesta cobertura dels informatius, ha posat sobre la taula una dada de la recerca que ha provocat rialles entre els assistents a la defensa: “en tercer lloc – per darrere de PP i PSOE- és el Barça en el cas del Telediario, a l’informatiu de l’1 d’Octubre apareix el Gerard Piqué en titulars i no apareix Carles Puigdemont.”
Pahisa ha destacat la rellevància de la conclusió obtinguda a la tesi doctoral sobre el llenguatge emprat als informatius: “En el Telediario són abrumadors els continguts unionistes, i tots ells pertanyen a un marc ideològic tancat, inflexible i inelàstic”. Segons l’acadèmic, en el cas del Telenotícies es produeix la situació contrària, tot i que la diferència entre continguts de signe oposat – independentista i unionista – no és tant gran com en el cas del Telediario.
d) Cobertura d’escenaris
Pel que fa a la cobertura d’escenaris, TV3 també supera a TVE, explicant essencialment què diuen els mitjans de comunicació d’altres països.
Comissió avaluadora
El tribunal d’aquesta tesi, defensada el dia 8 de novembre a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, ha estat format pels doctors Sergi Cortiñas, professor del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i president de la Societat Catalana de la Comunicació, entitat filial de l’Institut d’Estudis Catalans; Enric Marín, professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB, i Albert Sáez, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals – Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. A més, Sáez i Marín han sigut presidents de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. El primer de l’any 2008 al 2010 i el segon del 2010 al 2012. Tots ells han coincidit a l’hora de considerar aquest treball. La investigació ha estat qualificada d’excel·lent, original i molt rellevant.
