La Casa de la Premsa va acollir el passat mes de maig una tertúlia amb l’Elvira Altés, periodista, investigadora i historiadora, que ha dedicat gran part de la seva trajectòria professional a fer visible les dones periodistes. Els estudis d’Altés s’han centrat en la denúncia de la representació sexista de les dones als mitjans de comunicació i la falta de presència femenina. En aquesta trobada, Altés, de forma molt didàctica, va fer un recorregut pel paper de la dona a la història de la ràdio.
El paper de la veu femenina a l’inici de la ràdio
La tertúlia arranca amb una reflexió sobre la importància de la veu i, més concretament, de la veu femenina. Per començar, Altés puntualitza que “la veu femenina es considerava més agradable a la oïda que la masculina”. I, d’alguna manera, això ho va posar fàcil.
La investigadora subratlla el nom de Maria Cinta Balagué, la primera locutora femenina espanyola. Balagué va crear el primer programa de ràdio amb format magazín dedicat a les dones. Es deia RadioTelefonia. Altés recorda que tradicionalment s’ha atribuït el reconeixement de primera locutora a Maria Sabaté, tot i que mai ho va ser. Sabaté, en realitat, va ser secretaria de direcció amb els pioners de Ràdio Barcelona.
La presència femenina a la ràdio hi ha estat des del primer moment, però sense ocupar cap càrrec directiu, explica Altés. Amb la República, creix la presència de la veu femenina, amb un paper destacat de la primera i única periodista del moment, Mari Carmen Nicolau. Aquesta dona va aconseguir, amb el seu programa de ràdio, jerarquitzar i posar les notícies adreçades a les dones a la mateixa alçada que les noticies generals (destinades al públic masculí). Després va venir Ràdio Associació amb Rosalia Rovira, una veu d’alta qualitat, provinent del teatre, com moltes de les primeres dones que es van dedicar a la ràdio.
La ràdio fascinava a la societat. Li deien “la caixa de música”, ens recorda Altés.
La Guerra Civil aparta les dones de la ràdio
Durant la República moltes noies joves, de 14 i 15 anys, anaven a les emissores a provar la veu. Si sabien llegir i tenien una dicció clara, de seguida començaven a treballar, ens narra Altés. Però, amb la guerra civil, poques dones van poder transitar a la ràdio de la Dictadura.
Elvira Altés va fer una anàlisi de la presència de la dona a la ràdio de l’any 1934, comparant Catalunya amb la resta de l’estat espanyol. Els resultats van demostrar una diferència substancial. Hi havia moltes més dones que treballaven aquí a Catalunya, ens diu. La majoria eren noies joves, que ho van deixar córrer i poques van continuar. D’entre les que van seguir, Altés destaca Antolina Boada, a Ràdio Terrassa, i la Francina Boris, que té els seus inicis a Girona.
Amb la guerra i l’arribada dels feixistes per “carregar-se” la cultura catalana, la majoria de dones van ser expulsades de la ràdio i, inclús, alguna va ser empresonada. Després de sortir de la presó cap d’elles va poder tornar al món radiofònic. Per exemple, i segons va explicar Altés, a Rosalia Rovira la van delatar per parlar en català a un company de forma involuntària. Rovira va ser acomiadada i li van impedir tornar a treballar mai més a cap ràdio ni a cap teatre. Va haver de guanyar-se la vida cosint i va passar moltes penúries. Altés titlla aquests comportaments com a “cruels”.
L’èxit insòlit de dues dones radiofonistes durant el franquisme
Al diàleg final es va posar en valor el paper de dues grans radiofonistes que van destacar en l’època del franquisme. Una, des d’aquí, i l’altra, des de l’exterior. Es tracta de la Maria Maltide Almendros i la Victòria Pujolar, la gran biografiada d’Altés.
Sobre Almendros, Altés va recordar que fa dos anys es va celebrar l’aniversari del seu naixement i, amb aquesta bona excusa, va fer una exposició titulada Una veu i dues passions, atès que Almendros també tenia passió pel teatre. Almendros va ser la primera locutora de Ràdio Manresa. La periodista va presentar De España para los españoles, un programa dedicat a llegir cartes i peticions de temes musicals per l’emigració espanyola a Europa. El programa va durar 14 anys i ella en va ser sempre la directora. Un fet insòlit, segons Altés. Considerada com una de les primeres dones que van promulgar les primeres emissions de ràdio en català després de la guerra civil espanyola, Almendros va participar en la fundació de Ràdio 4. La seva és la primera veu que s’escolta en l’emissió inaugural d’aquesta ràdio i participa en el programa Temps obert. El seu és un cas d’èxit insòlit, al marc del franquisme, considera Altés. “’Va saber nadar i guardar la roba’ perquè el franquisme de seguida et treia el micròfon”, adverteix Altés.
La Victòria Pujolar va ser un altre cas paradigmàtic i, segons Altés, “no tenia pèls a la llengua”. L’any 2021 es va celebrar els 100 anys del seu naixement i es va commemorar l’any Victòria Pujolar. Altés va ser comissaria de l’homenatge. Pujolar – amb el pseudònim de Montserrat Canigó- va ser la primera veu femenina en català a Radio España Independiente, emissora coneguda com La Pirenaica i creada pel Partit Comunista d’Espanya.
Les dones, als programes femenins
Passen els anys i les dones continuen estan presents a la ràdio, però en categories laborals com de segon nivell i circumscrites a uns horaris i formats. “Les dones sempre han estat a la ràdio, però principalment a càrrecs de producció i de guionatge”, ens aclareix Altés. Les dones feien la programació de la tarda, considerada com la franja femenina. Aquesta començava amb la ràdio novel·la. Altés recorda l’Odette Pinto, que feia Las tardes de Odette (Radio Juventud). Altés, menciona l’aparició dels primers grans transistors i explica que “l’audiència de la ràdio sempre ha sigut molt femenina, perquè era qui estava més a casa feinejant”. I, més endavant, després de la transició, van començar els programes nocturns amb veus femenines sensuals que es dirigien a un públic masculí, a Ràdio Nacional, Ràdio Barcelona i Ràdio Espanya.
Les dones al prime time del matí no apareixen fins a èpoques més recents, com, per exemple, amb la Julia Otero o la Mònica Terribas a Catalunya Ràdio. “Ara tenim a l’Àngels Barceló, la única dona que fa a prime time un programa per tot Espanya. El triomf no és que ho hagi aconseguit, sinó que es mantingui”, diu Altés.
Les ràdios lliures, una porta oberta per les dones
Altés reconeix un esclat de la ràdio a la transició, amb l’aparició de les ràdios lliures. Les ràdios van demostrar a la gent que amb pocs recursos i tecnologia bàsica es podia crear un mitjà de comunicació. A més, aquestes emissores van poder donar veu a col·lectius emergents que no tenien accés a les ràdios formals i convencionals. Però tenien molts problemes: “havien de fer el que ara diríem un crowfounding (la gent ingressava diners) i tornaven a muntar una altra emissora (quan eren tancades)”, narra Altés.
Això va ser la llavor de les ràdios municipals: “les ràdios lliures impulsen el seu naixement i això explica perquè a Catalunya hi ha moltes més ràdios municipals que a la resta d’Espanya. Tant les ràdios lliures com les municipals s’adrecen a gent del carrer i parlen amb espontaneïtat, tot al contrari a les ràdios convencionals. És el moment en què s’obren els telèfons durant els directes i l’audiència truca per preguntar o donar la seva opinió. La ràdio deixa de tenir uns guions tant rígids i comença la improvisació, amb veus més obertes i més lliures. I tot això conflueix amb un canvi en la manera d’adreçar-se a l’audiència i de fer ràdio”, explica la investigadora.
Les dones ocupen càrrecs directius a les ràdios municipals
Les ràdios municipals es posaven en marxa sense pressupost i de forma voluntària. Les estudiants de periodisme allà feien programes. Quan això és formalitza i els ajuntaments se n’adonen de la importància de tenir un mitjà públic, qui sabia com funcionava la ràdio eren les dones voluntàries. I, per això, moltes dones apareixen com a directores de les ràdios municipals. Altés apunta que el 30% de les emissores municipals estan dirigides per dones, fet impensable amb les emissores convencionals.
Ara, la professió s’ha feminitzat molt. Hi ha moltes dones a les redaccions però continuen absents quan parlem de càrrecs directius. “A la base de la piràmide hi ha moltes dones però a mesura que vas pujant n’hi ha menys amb posicions de responsabilitat”, lamenta Elvira Altés conscient del que “costa inserir-se en espais ocupats tradicionalment per homes”.
Un banc sonor radiofònic on poder escoltar dones professionals
Elvira Altés recull el seu treball al llibre “Dones a les ones. La història de la ràdio a Catalunya amb veus de les dones”, que forma part d’un projecte que posa en valor el paper històric de la dona a la ràdio. La seva iniciativa, a més a més, inclou un Banc de Veus, on es poden escoltar en línia veus de dones que han treballat a la ràdio com a locutores, actrius, editores i periodistes. El projecte pretén recuperar les veus de les dones i posar en valor la seva participació a la ràdio, des del seu naixement fins l’actualitat. Ara bé, dels anys 20 no hi ha material perquè els sistemes d’enregistrament eren precaris i, en tot cas, en cas de conservar-se, n’hi hauria només veus d’homes.
Podeu recuperar la tertúlia aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=l0fkj8kNwvI
