Per Oriol Girbau (estudiant de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona)
Tot i que la paraula “intel·ligència artificial” sembla pertanyent a un futur de robots i cotxes voladors, la veritat és que ja està present a les nostres vides molt més del que ens pensem, com cada vegada que consultem el nostre smartphone o quan fem un gest tan aparentment inofensiu com és una cerca a Google. Enmig de tot això trobem els algoritmes, difícils d’imaginar pels no entesos en la matèria, però amb una immensa capacitat d’influència. Per posar només un exemple, poden arribar a fer canviar el sentit del vot de milions de ciutadans.
Núria Oliver, una de les onze persones més influents del món en intel·ligència artificial -segons Pioneering Minds 2017-, va inaugurar el curs 2019-2020 a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’acte va ser el 10 d’octubre a l’Aula Magna del centre. Núria Oliver és enginyera en Telecomunicacions i doctorada en Intel·ligència Perceptual pel Massachusetts Institute of Technology (MIT).
Núria Oliver, una referència a nivell mundial sobre Intel·ligència artificial Font: uab.cat https://tinyurl.com/y2ey4rto
Xarxes neuronals al darrere de les grans aplicacions i pàgines web
En l’actualitat, els analistes es troben amb quantitat ingent de dades per analitzar, però, segons Oliver, també tenim “models nous” per fer-ho, i “molta capacitat de computació”. Aquests nous mecanismes permeten superar els problemes del “model original”, el qual seria com una “xarxa neuronal”. Per fer-ho més entenedor, l’enginyera ha posat d’exemple una xarxa a la qual se l’hi ensenyen moltes fotografies de gats, i a aquesta se l’hi diu que, si hi ha felins, ha de mostrar el número u i, si no n’hi ha, el número zero. A partir d’aquí s’utilitzen “un conjunt d’algoritmes” que aprenen automàticament a realitzar aquest procés. No obstant això, Oliver ha puntualitzat que “aquesta xarxa és molt senzilla” i que “el cervell humà és molt més complex”, descartant-ne així la seva utilitat.
A mesura que passa el temps, cada procés tecnològic, per petit que sigui, es va modernitzant, sent cada cop més difícil d’analitzar. En paraules de Núria Oliver, “aquesta complexitat de la xarxa ens permet modelar la complexitat del món”. Referent a les aplicacions que utilitzem en el nostre dia a dia, com ara Google o Instagram, ha remarcat que “estan basats en el que es coneix com a xarxes neuronals profundes o d’aprenentatge”. Aquests conceptes s’engloben dins d’un paraigües molt gran, el de la intel·ligència artificial.
Quan els humans són derrotats per màquines
Oliver ha explicat al seu auditori -la majoria estudiants de comunicació- que, “en paral·lel a aquesta disponibilitat de dades de processament i de nous models, s’està produint una democratització en l’accés a aquest tipus de models”. Són aquests els que han permès fets impensables fins fa pocs anys, especialment des del 2011. A tall d’exemple, Oliver ha posat la victòria de l’ordinador AlphaGo contra el millor jugador de Go, el coreà Lee Sedol, l’any 2016. El Go és un joc “molt més complex que els escacs” i, per tant, “es veia molt difícil que un ordinador pogués aprendre a jugar a Go”, ha explicat l’enginyera.
La situació es va repetir un any després amb una partida de pòquer. És un fet inèdit ja que aquest és un joc “d’informació incompleta”, perquè “tu no veus les cartes que té el teu oponent, només saps les que tens tu”, ha explicat l’enginyera. Fins i tot ja s’ha creat una computadora autodidacta, el DeepZero, que ha après a jugar escacs ella sola, aconseguint derrotar al millor jugador d’escacs del món, que, com no podria ser d’una altra manera, és un altre ordinador.
A part d’això, l’experta en intel·ligència artificial ha qualificat de “revolucionari” el poder parlar-li, per exemple, a un altaveu intel·ligent, sense necessitat d’utilitzar una pantalla o un teclat. Oliver reconeix que “això era impensable fa quinze anys”.
La intel·ligència artificial ens acompanya a tot arreu
Però Núria Oliver ha volgut sobretot fer èmfasi en la proximitat de la intel·ligència artificial, rebutjant la idea que aquesta sigui utilitzada exclusivament per tècnics i experts en tecnologia: “la intel·ligència artificial està a les nostres vides, vosaltres interaccioneu a tota hora, des que us lleveu fins que aneu a dormir. Està a les xarxes socials que utilitzem i que ens recomanen amics i les seves actualitzacions, o pel·lícules i música al spotify, tot això son sistemes d’intel·ligència artificial”.
Seguidament ha introduït el concepte d’algoritme, o allò que pel gran públic sona a enrevessades fórmules matemàtiques. La ponent ha posat exemples per facilitar-ne la comprensió: “Cada cop més els diagnòstics mèdics els faran algoritmes, així com les sentències judicials o si et concedeixen una feina o no. Per descomptat les grans fàbriques estan totes automatitzades, i acabarem tenint cotxes autònoms”. Tenint en compte aquest impacte, Núria Oliver ha llançat la pregunta retòrica següent: “On no està la intel·ligència artificial?”.
Aquest canvi de paradigma ha tingut com a conseqüència que també la política s’hagi posat les piles, augmentant de forma exponencial la quantitat de vegades que es menciona en els últims anys el concepte “intel·ligència artificial” al Congrés dels Estats Units. A més, vint països ja han elaborat les seves estratègies nacionals en aquesta línia, incloent-hi Catalunya amb el seu projecte pioner a l’Estat anomenat Catalonia.AI, presentat el juliol d’aquest mateix any, ha explicat l’enginyera en telecomunicacions.
L’impacte laboral de la intel·ligència artificial
Núria Oliver ha recordat que una revolució tecnològica implica un canvi al món laboral. Això es tradueix en la desaparició de llocs de treball que fa quinze anys eren habituals, i en la creació al mateix temps d’altres que avui tenim molt normalitzats però que fa poc no es podien ni tan sols imaginar. Un exemple d’això últim podrien ser els influencers o els community manager.
Però Oliver avisa que això és insignificant en comparació amb el que vindrà: “En aquesta quarta revolució industrial la transformació serà molt gran. S’estima que a Espanya el 12% dels llocs de treball son susceptibles de ser automatitzats per la intel·ligència artificial. Històricament, un terç dels nous llocs de treball que s’han generat estan relacionats amb les noves tecnologies”. A més, Oliver ha destacat que, segons l’estudi del Fòrum Econòmic Mundial, l’any 2021 hi haurà cinquanta-vuit milions nets de nous llocs de treball.
Com afectarà la intel·ligència artificial a les ciències de la comunicació
Núria Oliver ha començat aquest apartat enunciant un gran nombre de tasques que els algoritmes ja fan més ràpid i eficaçment que els humans. Algunes són el processament, interpretació i anàlisi de quantitats ingents d’imatges, reconeixement de cares i de la parla, i anàlisi d’àudio. Els més útils pels futurs professionals de la comunicació seran, en primer lloc, els avenços en traducció simultània, que actualment ja tenen “un nivell de competència similar al dels humans”. En segon lloc, el processament de llenguatge natural, que l’experta ha explicat adreçant-se de forma directe al públic: “gran part del vostre treball és buscar fonts i analitzar-les, llegir-les i interpretar-les. Cada cop més podem fer això mateix amb algoritmes”.
També ha enumerat tres àrees clau per les ciències de la comunicació en les quals la intel·ligència artificial està tenint impacte. Serien la recollida i captació d’algun contingut, el processament i la síntesi d’aquest i, finalment, la distribució del mateix. Per il·lustrar aquesta idea, Oliver ha mencionat el programa anomenat The Juicer, de la BBC NewsLabs, capaç d’analitzar en un instant vuit-cents cinquanta fonts i determinar què és noticiable i que no, per tal d’ajudar als editors a decidir en funció del interès que pugin tenir.
Periodisme robòtic o robo-journalism
L’enginyera ha posat sobre la taula aquest nou concepte, periodisme robòtic, que suposaria la redacció d’articles de premsa per part de robots, a partir del processament de dades i fonts que aquestes mateixes maquines ja haurien fet anteriorment. L’any 2016, durant els jocs olímpics de Rio de Janeiro, es va provar amb èxit l’Heligoraf, del Wasinghton Post. Aquest sistema generava automàticament notícies sobre els fets més destacats dels esdeveniments esportius de cada dia, segons ha explicat Núria Oliver. És més, segons ella, “totes les grans empreses de mitjans tenen algun tipus de robo-journalist”.
Un altre cas seria el de Dreamwriter, un sistema d’intel·ligència artificial que ja tenia redactat un article sobre la conferència del CEO de Quartz, Zach Seward, quan aquest ni tant sols havia arribat a baixar de l’escenari després d’acabar el seu discurs. D’altra banda, el robo-journalism també inclou els presentadors de notícies robòtics, com ara “l’Erica”, del Japó, o els seus equivalents de la Xina i Tailàndia.
Els reptes associats als algoritmes
Segons l’enginyera, el primer repte és superar “la discriminació i el biaix” d’aquests sistemes. Això ha passat amb algoritmes de reconeixement facial de grans companyies tecnològiques com Microsoft o IBM, que patien un biaix quan “es tractava de persones afroamericanes, sobretot dones, cosa que no passava amb els homes caucàsics”. Els buscadors també ho pateixen, i així ho ha demostrat: “Si jo busco ‘Chief Executive Officer’ em surten homes amb americana, més o menys de mitjana edat, i d’un cert grup ètnic. O ‘netejador’, em surten dones netejant una casa. Això és un gran biaix”.
L’altre gran repte és la potencial manipulació de l’opinió pública mitjançant l’ús d’algoritmes. La ponent ha recordat l’escàndol de Cambridge Analytica, que suposadament va analitzar cinquanta milions de perfils de Facebook, obtenint-ne un perfil i posteriorment personalitzant els anuncis que veien a la xarxa social per tal d’influenciar el vot de les eleccions presidencials dels Estats Units que va guanyar Trump, l’any 2016.
Per acabar, Núria Oliver ha parlat dels “fenòmens subliminars”. Un d’ells és la “manipulació dels buscadors”, que succeeix quan “busquem una paraula i se’ns mostra una llista. Al ser una llista ordenada sabem que els resultats que estan a les primeres posicions amb moltíssima més probabilitat seran vistos abans que els resultats de la pàgina cinquanta-i-tres”. En resum, segons l’enginyera això suposa que “qui decideix el que va primer a la llista té molt poder”.
