Per Oriol Girbau (estudiant de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona)
La revolució tecnològica ha suposat nous models de relació entre les persones. La intel·ligència col·lectiva com a tal ja existeix des de fa molts anys, però Internet ha permès donar-li una nova visió i, sobretot, fer-ho més massiu. Els nostres avantpassats la practicaven, però en petits grups i sense traduir-se en una repercussió mundial. En canvi, actualment tenim exemples d’intel·ligència col·lectiva en els quals participen milions de persones en xarxa, cada dia.
Aquestes han sigut algunes de les idees expressades al col·loqui organitzat pel Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya, al Palau Robert de Barcelona. Es tracta d’una trobada sobre intel·ligència col·lectiva, inclosa en l’espai de debat anomenat “El mirador indiscret: La comunicació i el màrqueting del futur sense embuts.” Els ponents de la sessió han sigut Thais Ruiz de Alda @thaisruizdealda, estratega tecnòloga i experta en comunicació i mitjans digitals; Arnau Vilardell @ArnauVilardell, geògraf, fundador i coordinador de Som Mobilitat, i Manel Heredero @manel_heredero, consultor en transformació organitzativa a Ouishare. Sílvia Sivera @ssivera, vocal de la junta de govern del mateix Col·legi, ha sigut la moderadora de l’acte, que es va fer el passat 31 d’octubre.
D’esquerra a dreta, Sílvia Sivera, Thais Ruiz de Alda, Arnau Vilardell i Manel Heredero. Autor: Antonio Traugott @atraugott
Què és la intel·ligència col·lectiva?
Thais Ruiz de Alda ha encetat el torn d’intervencions definint el concepte d’intel·ligència col·lectiva: “És una forma d’intel·ligència que sorgeix a partir de la col·laboració d’individus, que poden ser bactèries o humans”, i ha posat en valor la seva aplicació, ja que “té una manifestació en diferents àmbits tecnològics i ens afecta en el dia a dia”. D’aquesta intel·ligència n’ha destacat el “valor col·laboratiu” que té sobre els humans, ja sigui en la seva aplicació ens els models de negoci com també en les empreses “creant models de gestió de recursos”.
Sobre com ens afecta a tots nosaltres i a la societat en xarxa, Ruiz de Alda ha parlat sobre els nous recursos mediàtics, i ha posat com a exemple l’ús de Telegram com a canal de difusió i de participació al voltant de reivindicacions polítiques. Això genera, segons l’estratega tecnòloga, “empoderament en les persones a través de la col·laboració”, destacant també “la creació de llenguatge software”, que és “col·laboratiu per definició”.
Thais Ruiz de Alda ha posat sobre la taula l’exemple gràfic de Fanfiction.net, una pàgina que mostra com la intel·ligència col·lectiva suposa una col·laboració entre usuaris per tal de generar “grans quantitats de contingut narratiu.”
L’open innovation i l’economia col·laborativa
En relació amb l’aplicació d’aquest tipus d’intel·ligència a l’àmbit laboral i comercial, l’experta en comunicació i mitjans digitals n’ha volgut separar dos eixos: “Un seria el món de la ‘open innovation’ i un altre és el de l’economia col·laborativa”. Del primer ha apuntat que “és un concepte que fa molts anys que existeix tot i que sona molt modern, és un element que pot tenir aplicació en empreses molt petites i empreses molt grans, establint-se un canvi d’estructura mental de com ha de ser el nostre dia a dia dins d’una empresa”. Aplicar l’open innovation a una companyia suposa, segons Ruiz de Alda, renunciar a una “línia d’entrada i sortida”, existint així “uns moviments, generant models d’interaccions entre externs i interns”.
Pel que fa a l’economia col·laborativa dins la intel·ligència col·lectiva, la ponent ha apuntat que és “la infraestructura que permet crear i gestionar iniciatives que a la mateixa vegada generen un impacte social coincident”. S’ha de tenir en compte, però, que aquesta pot generar situacions problemàtiques, com ara si dins d’una empresa “no és té un model de governança” en el qual les persones que generen la riquesa del servei puguin accedir a com es reparteixen els beneficis. En aquest cas, Thais Ruiz de Alda n’ha descartat que sigui economia col·laborativa.
El valor de la sharing economy per tal d’aconseguir un bé comú
Seguidament ha agafat el torn de paraula Arnau Vilardell, fundador i coordinador de Som Mobilitat, una cooperativa de consum sense ànim de lucre que treballa per a una mobilitat més sostenible, a partir de la creació d’eines tecnològiques en base a l’economia col·laborativa, per tal que els seus socis i sòcies puguin compartir vehicles elèctrics. Vilardell, amb un to humorístic, ha començat posant la seva pròpia vida com a exemple a no seguir: “Jo m’he gastat al llarg de la meva vida, des dels vint-i-dos anys que em vaig treure el carnet de conduir, uns cent quaranta mil euros en cotxes, gasolina, assegurances, reparacions…”, resumint-ho en que, segons, ell, “ha sigut el pitjor negoci de la meva vida” .
Ha qualificat el model del cotxe privat com a “fallit”, reivindicant el treball de Som Mobilitat, que compta actualment amb una flota de trenta cinc cotxes distribuïts per tot Catalunya. Vilardell ha recordat que la cooperativa s’adapta a la demanda del socis, resultant això en que “a certes zones de Barcelona hi hagi cotxes elèctrics i, a d’altres, només bici-carros.”
Crear més mobilitat respectant l’espai comú a la ciutat
Arnau Vilardell ha introduït el concepte “aparcaments de barri”, organitzats pels propis veïns i d’energia renovable, en definitiva, una comunitat que gestiona els vehicles estacionats. Aquest fet evita, segons el geògraf, “ocupar més espai públic” d’una ja molt ocupada ciutat de Barcelona.
Vilardell ha conclòs la seva intervenció parlant del finançament de Som Mobilitat, destacant la construcció d’un model que és “la campanya de crowdfunding més gran de Catalunya, ja que té ubicats en un mapa interactiu cent setanta aparcaments, en els quals la gent hi posa diners. En total cent setanta punts, tres centes i escaig persones que s’hi han compromès.”
Els “papers de Panamà”, la Viquipèdia i el moviment #MeToo com a estudis de cas
Manel Heredero, enginyer i consultor en transformació organitzativa a Ouishare, ha sigut l’últim ponent a exposar el seu punt de vista sobre la intel·ligència col·lectiva. Ha començat posant d’exemple la filtració coneguda com “els papers de Panamà”, convidant els assistents a posar-se a la pell del diari alemany Süddeutsche Zeitung, el dia que va rebre onze milions de documents d’una font no identificada. Per tal de poder digerir aquest volum d’informació, el mitjà va contactar amb el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació, fet que li va permetre disposar d’un total de quatre cents periodistes treballant en secret durant un any, sense produir-se cap filtració. Això demostra, segons Heredero, un treball de “col·laboració de manera sistèmica” per tal d’aconseguir un objectiu compartit, esdevenint així una mostra clara del poder de la intel·ligència col·lectiva.
La Viquipèdia i el moviment feminista #MeeToo, segons el consultor, són altres models sorgits d’aquesta col·laboració recíproca entre persones. En relació als exemples anteriors, ha remarcat els punts en comú que els caracteritzen: “Són descentralitzats, emergents, oberts i no tenen límits.”
Del paradigma industrial al paradigma connectat
Heredero ha introduït també el concepte de “taxa de canvi”, que es contraposa als models en forma d’organigrama que han regit les empreses “des de fa més de cent cinquanta anys”. Això acaba produint, a llarg termini, un canvi en tots els nivells: “M’agrada comparar el paradigma industrial, en el qual teníem un desafiament de generar riquesa, amb un paradigma connectat […] que té com a finalitat distribuir aquesta riquesa.”
A més, Heredero ha volgut deixar enrere la mentalitat que ha imperat durant molts anys en la indústria: “L’empresa buscava el control i el monitoratge, ara funciona millor proporcionar autonomia i alineament als equips i treballadors perquè cerquin aconseguir l’acció de la companyia.”
A la recta final de la seva exposició, el ponent ha posat sobre la taula quatre ingredients útils pels comunicadors: “Obertura” de cara a no tenir por a finançar, participar o ser membre de projectes emergents; “Informalitat” per tal de construir llaços de confiança i reputació entre persones; “Experimentació”, és a dir, perdre la por i estar obert a provar noves formes d’organització entre col·lectius i, finalment, “Compartir coneixement”, donant a conèixer a la societat allò sobre el qual estàs treballant per tal de crear un bé comú.
