Per Marta Civil i Serra (InCom-UAB)
Millorar la comunicació i difusió de la recerca, la transferència i la innovació incrementa l’impacte del Sistema Català d’Universitats Públiques a l’economia del territori. Aquesta és la principal conclusió del primer estudi dedicat als Impactes socioeconòmics de les universitats públiques i el sistema públic de recerca de Catalunya, elaborat per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). L’estudi conclou que, per cada 100 euros de despesa pública en el sistema català d’universitats públiques (SiCUP), es va produir un retorn a la societat de 402 euros al PIB de Catalunya l’any 2015.
L’informe es va presentar el 20 de novembre a la “Jornada Impactes socioeconòmics de les universitats i la recerca pública a Catalunya. La innovació com a motor de progrés econòmic i social”, que es va celebrar a La Pedrera (Barcelona). Aquest és el primer estudi de l’ACUP en aquest àmbit i analitza dades de l’any 2015.
La iniciativa neix amb la finalitat de poder quantificar els impactes socioeconòmics que generen les universitats públiques catalanes i altres entitats associades al sistema públic d’R+D+i sobre l’economia catalana. L’objectiu és arribar a que tingui una periodicitat regular, seguint el camí iniciat per altres estudis d’indicadors de l’ACUP, com l’Informe d’indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (des de 2012) o l’Informe d’indicadors de formació i docència de les universitats públiques catalanes (des de 2016). (1)
Per a futures edicions, però, seria recomanable que l’ACUP i la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya uneixin esforços per poder ampliar l’abast d’aquest estudi també a l’àmbit privat. Si seguim analitzant de manera parcial només l’impacte socioeconòmic de les universitats públiques, sempre ens faltarà una peça per completar la radiografia del retorn de la inversió pública al conjunt del sistema universitari català (públic i privat).
El retorn de la inversió pública
“La Catalunya actual no es pot entendre sense el seu sistema universitari”, va afirmar el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Arcadi Navarro, a l’obertura de la jornada. Arcadi Navarro va destacar que, a través d’aquest estudi, s’ha volgut sensibilitzar la societat sobre el paper fonamental de les universitats i centres d’investigació en el desenvolupament del país, sobre quin és el retorn de la inversió pública que se n’ha fet, tant tangible com intangible. El vicepresident de l’ACUP i rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep A. Planell, va ser contundent: “invertir en recerca dona rèdit científic, econòmic, laboral i sobretot rèdit social”.
L’activitat generada als diversos campus va significar l’1,4% del PIB de Catalunya, i una ocupació equivalent a 44.776 llocs de treball a temps complet. Si aquestes dades s’amplien a les de tot el sistema públic de recerca, aquesta contribució al PIB català augmenta fins a l’1,7%, i els llocs de treball generats fins a un total de 60.313 a temps complet. Si ens centrem en la facturació, l’estudi confirma que el sistema públic d’educació superior i el sistema públic d’R+D+I a Catalunya van generar l’any 2015 “un total de 5.714 milions d’euros (15,7 milions d’euros diaris), mentre que en termes de rendes fiscals generades va suposar una recaptació fiscal final de 1.386 milions d’euros”.
L’anàlisi indica que la inversió efectuada “té uns efectes multiplicadors rellevants, i l’impacte es distribueix per altres sectors no directament relacionats amb la formació i l’R+D+I. El 51,9 % del total de llocs de treball creats no corresponen als sectors d’educació superior ni de recerca i desenvolupament”, sinó a altres sectors professionals com restauració, allotjament, transport, mitjans de comunicació o indústries culturals. En aquest sentit, l’esforç dedicat a comunicar la recerca, la transferència i la innovació també comporta un impacte socioeconòmic al territori, com un dels elements intangibles, tal com va afirmar el director general de Recerca de la Generalitat, Francesc Subirada.
Avenç i transferència
La taula rodona “Estratègies d’innovació a les universitats catalanes per generar valor econòmic i social” va comptar amb la participació de membres d’equips rectors de diverses universitats públiques i privades catalanes. Les principals idees van girar al voltant de la possibilitat que l’administració pugui crear un “segell d’universitats emprenedores” i també un “reconeixement individual en transferència i innovació” per als acadèmics i el professorat (en la línia dels trams de docència o de recerca ja existents). En aquest sentit, el director general de Recerca va confirmar que la Generalitat de Catalunya ja hi està treballant i espera el 2018 poder presentar un nou programa dedicat a reconèixer el nivell i qualitat d’innovació d’un acadèmic.
Per al vicerector de Política Científica de la Universitat de Lleida, Albert Sorribas, molts dels docents i investigadors estables a les universitats no van ser elegits en el seu moment per ser innovadors, sinó per la seva qualitat docent i investigadora. Si ara es vol garantir que aquestes persones també siguin bons innovadors, això s’hauria de tenir en compte com a requisit als futurs processos de selecció de personal.
Per a la vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la UOC, Marta Aymerich, “es tracta d’apostar per la recerca translacional, pensar en els resultats transferibles cap a la societat; potenciar la ciència oberta, i, sobretot, fer difusió dels resultats de la recerca per fer impacte”.
Per la seva banda, el vicerector de Recerca i Transferència de la UAB, Armand Sánchez, va afirmar que “els investigadors hem de fer transferència, però també recerca bàsica”. En aquest sentit “els paràmetres de les recerques en ciències socials i en ciències són diferents i, per tant, hem de buscar elements avaluadors diferents”, una reivindicació històrica en la qual l’administració hi està treballant, però que encara no ha quedat resolta.
Sobre la necessitat de comunicar resultats de recerques i avenços des de la Universitat, el director general d’Universitats, Josep Pallarès, pensa que“la direcció en la qual s’està treballant és la correcta, però falta més esforç”. El secretari executiu de l’ACUP, Josep Maria Vilalta, qualifica aquest estudi sobre els impactes socioeconòmics com “una primera pedra” per avaluar els valors tangibles i intangibles de l’activitat de transferència i d’innovació, en la qual l’ACUP vol seguir treballant.
A més de la sessió dedicada als projectes de les Oficines de Transferència dels Resultats de la Investigació de les universitats catalanes, la jornada va incloure una taula sobre les experiències al teixit productiu com a models inspiradors. Es van destacar tres casos rellevants i va quedar palesa la importància de saber comunicar adequadament cada transferència i cada avenç en innovació:
– SEAT (Innovació, patents i mobilitat alternativa): Alexander Siebeneich va parlar dels convenis de transferència universitat/empresa i el valor afegit per ambdues parts.
– Fractus, S.A (empresa nascuda com a spin-off universitària): Ruben Bonet va destacar la importància de protegir la propietat industrial i com van saber convertir “un èxit tecnològic en un èxit industrial”
– Ysios Capital (empresa de venture capital) (2): Laia Crespo va explicar l’essència d’invertir en projectes embrionaris i com avaluen les oportunitats per apostar per ells.
Sobre l’estudi
L’estudi “Impactes socioeconòmics de les universitats públiques i el sistema públic de recerca de Catalunya” ha estat elaborat per dos equips de treball coordinats pels investigadors Jordi Suriñach (Laboratori d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona) i Juan Antonio Duro (Universitat Rovira i Virgili). El treball recull dades procedents de les set universitats públiques catalanes (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra i Universitat Rovira i Virgili), a més a més de la Universitat Oberta de Catalunya.
L’obra s’estructura en quatre apartats principals. La primera part es dedica a l’aportació del sistema català d’universitats públiques (SiCUP) i la segona, a l’impacte que genera sobre l’economia catalana la resta del sistema d’R+D+I públic a Catalunya (centres CERCA, el CSIC, la recerca hospitalària o grans infraestructures científiques). Un tercer apartat desenvolupa l’impacte quantitatiu dels esforços públics en l’àmbit de la formació superior i la recerca, tant universitària com no universitària. Finalment, un quart i darrer punt aporta una anàlisi qualitativa de cinc dimensions considerades clau per l’anàlisi de la universitat pública catalana (el mercat de treball, la innovació i transferència, la internacionalització, l’emprenedoria i la responsabilitat social).
(1) Material disponible a http://www.webcitation.org/6vSkchp6M.
(2) El concepte de venture capital fa referència a capital risc i suposa una tipologia d’operació financera a través de la qual s’aporta capital a empreses que poden ser start-ups (empreses emergents) i altres empreses amb un potencial de creixement elevat i alhora amb un risc elevat. A canvi d’aquesta aportació, l’inversor pot obtenir un percentatge determinat d’aquesta empresa.
ENLLAÇOS D’INTERÈS
Dipòsit de la Recerca a Catalunya
