La Llei Europea de Llibertat dels Mitjans, aprovada pel Parlament Europeu el març de 2024 i en vigor des del 7 de maig de 2024, va ser objecte de debat al Col·legi de Periodistes de Catalunya el passat 3 de març. Aquesta llei regula mitjans de comunicació tradicionals, mitjans digitals i plataformes que actuen com a intermediàries en la difusió de continguts. D’aplicació obligatòria, la llei ha d’estar implantada totalment a partir del proper 8 d’agost.
El debat va girar entorn els aspectes més rellevants relacionats amb la seva aplicació i, molt especialment, sobre les oportunitats que genera i les possibles conseqüències. La jornada va estar organitzada pel Grupo Hermes de Investigación en Comunicación i el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), membre de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Es van organitzar tres taules rodones. La primera va tractar sobre el Reglament Europeu i la seva aplicació al nostre espai mediàtic; la segona va abordar diferents aspectes de la relació del Reglament Europeu amb el dret a la informació de la ciutadana i la tercera es va dedicar a la necessitat d’una comunicació que enforteixi la democràcia. Atesa la importància del tema, a l’OCC InCom-UAB li dedicarem dues cròniques. Aquesta és la primera, un resum de la primera taula.
Elena Tarifa: Transparència i protecció
“Estem en uns moments difícils pel dret a la informació i per l’exercici de la professió periodística amb totes les garanties on, a més, la llei de Premsa brilla per la seva absència i on hi ha una desregulació total dels mitjans i de la professió”. D’aquesta manera, Elena Tarifa, vicesecretaria general de la FeSP, va arrancar la jornada en qualitat de moderadora de la primera taula.
Tarifa va descriure així el context on apareix aquesta nova llei europea, que estableix un marc comú pels serveis dels mitjans de comunicació a la Unió Europea. L’objectiu principal d’aquest Reglament és salvaguardar la llibertat de premsa i la pluralitat dels mitjans, protegir els/les periodistes d’interferències polítiques i econòmiques, i garantir la independència dels mitjans de comunicació.
Entre les mesures clau, Tarifa va destacar la garantia dels serveis dels mitjans independents amb finançament estable, la transparència de la propietat dels mitjans, la protecció de la independència editorial i també la creació de salvaguardes per evitar la concentració mediàtica. A més, es crea el Comitè Europeu de Serveis de Mitjans de Comunicació, un nou organisme de vigilància i d’implementació d’aquest reglament.
Per Tarifa, la implementació d’aquesta nova llei és una oportunitat per regular l’ecosistema mediàtic. La vicesecretaria general de la FeSP fa èmfasi en la importància del registre de mitjans, que permetrà que per primera vegada hi hagi una base de dades amb uns paràmetres objectius, la transparència que s’exigeix als mitjans de comunicació – divulgar informació sobre els seus propietaris, fonts d’ingressos i vincles amb l’Estat -, la regulació de la publicitat institucional, la creació d’un organisme independent amb capacitat reguladora i sancionadora i, per últim, l’educació mediàtica com a política d’estat.
Francisco Sierra Caballero: La necessitat de regular l’ecosistema mediàtic
Francisco Sierra Caballero, diputat del grup parlamentari plurinacional SUMAR i investigador de l’INACOM (Instituto Andaluz de Investigación en Comunicación y Cultura), apunta que el debat és necessari en l’àmbit social. Segons Sierra, aquest és un dèficit històric al nostre país.
El seu argument es basa en la idea de que el nostre ecosistema comunicatiu ha estat marcat històricament, des de la transició, per la creença de que la millor llei de premsa és la que no existeix i per considerar que els partits polítics han de tractar bé els mitjans per garantir el seu recolzament si s’assoleix la gestió del govern. Sierra apunta que “seguim amb un marc normatiu del règim franquista i una absència de l’estat per garantir drets fonamentals, on hi ha hagut una completa desregulació del sector que genera dependència informativa”. Sierra alerta, per exemple, del problema de no tenir una comissió específica al Congrés per debatre sobre Polítiques Nacionals de Comunicació, però també recorda que tampoc no tenim una Secretaria d’Estat de Comunicació.
Però, ara, l’ecosistema ha canviat, ens diu Sierra. El capitalisme de plataformes s’ha posat en qüestió, atès que hi ha una crisi de sostenibilitat de la indústria cultural, un canvi en els hàbits de consum cultural i una forta pèrdua de credibilitat i confiança en els mitjans. Per Sierra, aquest és un problema que va molt més enllà dels pseudomitjans.
Per primera vegada hi ha consens democràtic entorn la necessitat de regular, fins i tot els grups fins ara contraris a la intervenció estan d’acord, diu Sierra. El diputat de SUMAR percep que ara tothom creu en la necessitat de transformar l’ecosistema. Per Sierra, és evident que aquest és tòxic, està deteriorat i és de molt baixa qualitat democràtica.
Francisco Sierra Caballero considera que ara és el moment d’actuar, “s’ha d’evitar que tot quedi igual”. Per aquesta raó, Sierra acaba la seva intervenció proposant cinc reptes en resposta a l’avantprojecte de Llei que impulsa la governança democràtica en serveis digitals, aprovat a finals de febrer pel govern espanyol.
- Reformar Radiotelevisió Espanyola
- Garantir el dret a l’accés. Sierra considera que s’incompleix aquest principi constitucional de l’article 20 i proposa la creació d’un Consell Estatal de Mitjans de Comunicació. Segons el seu parer, la CNMC (Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia) no és la més apropiada, atès que aquest és un organisme que vetlla per la competència i el mercat i que, per tant, no vetlla per un dret.
- Creació d’una llei de transparència que reguli la publicitat institucional. Sierra proposa fer canvis perquè el repartiment sigui proporcional i equilibrat, així com també canviar el sistema de mesurament d’audiències.
- Desenvolupament del domini públic. Sierra considera que l’autoregulació de les plataformes no és viable ni tampoc justificable i que, per tant, és una mesura que ha de ser replantejada. Al seu discurs, parla de sobirania digital: “Si Europea no té una xarxa tecnològica pròpia, no té futur. Si no la té, serà una colònia d’Estats Unitats”. Caldria una xarxa social pública europea, defensa el diputat de SUMAR.
- Garanties per la qualificació, protecció i defensa dels professionals del periodisme a Espanya. Sierra basa aquest repte en la necessitat de resoldre la precarietat i la vulnerabilitat en l’exercici professional.
Josep Carles Rius: Cal mobilitzar-se i plantar cara per la supervivència del periodisme
Josep Carles Rius, president del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), defensa que ara hi ha una fusió dels poders polítics, econòmics i tecnològics. Per Rius, aquest fet es del tot evident amb la victòria de Donald Trump als Estats Units. “L’objectiu d’aquesta fusió és la destrucció dels intermediaris per tal de poder tenir el control de la comunicació i dirigir-se directament als súbdits”, diu Rius.
El president del Consell de la Informació considera que aquí rau la destrucció dels intermediaris clàssics que estem veient. Rius es refereix als sindicats, les universitats públiques, les ongs i, per descomptat, el periodisme. Es tracta de crear un poder que pugui establir un sistema de manipulació, de desinformació i de substitució de la democràcia. Per Rius, cal tenir en compte aquest context per poder entendre la transcendència del que representa.
El president del CIC parla obertament de “supervivència del periodisme” i considera que “estem en una etapa clarament de necessitat de resistència”. Per Rius, el trumpisme no és només un fenomen d’Estats Units i de la Casa Blanca sinó que “aquí, a Espanya, tenim fórmules molt properes. Ara estan en joc els mitjans de comunicació i el paper del periodisme”.
Rius va aprofitar la jornada per recordar la llei que volia desenvolupar el secret professional, una llei important que va caure en l’anterior legislatura i que no s’ha recuperat. Per Rius, el que defineix un mitjà de comunicació no és la via d’emissió sinó si compleix, o no, el codi deontològic: “Si no és així, estem davant un instrument dedicat a l’entreteniment, a la propaganda, a la publicitat o a la manipulació. El factor ètic està en l’essència del que és un mitjà de comunicació”.
Rius comenta que al preàmbul d’aquesta llei es pot llegir el següent: “periodistes són els/les professionals que comuniquen comunicació veraç a la ciutadania, i la seva missió principal és fer realitat el dret a la informació que tenen els ciutadans”. Recorda així que el dret a la informació és un dret de la ciutadania i que són els i les periodistes qui tenen el mandat de garantir aquest dret.
Però, com podem garantir que aquest dret a la informació i aquesta manera de entendre la tasca periodística es porti a terme? Rius recorda que el CIC va ser creat fa més de 30 anys per un grup de periodistes que va patir el franquisme. En aquest inici, ningú no parlava de regulació sinó d’autoregulació. Explica que aquest grup tenia molt clar que es necessitava un codi deontològic i una institució que vetllés pel seu compliment. “Però, ara, el context ha canviat. No té res a veure l’ecosistema mediàtic dels anys 80-90 i la recuperació de la democràcia amb el que està passant ara. El problema que tenim al CIC és que fem moltes resolucions de queixes però el mitjà que ho incompleix té una impunitat total”, afirma Rius.
El president del CIC recupera un informe de la UOC, fet per Anna Clua, per explicar el problema. Aquest estudi conclou que no hi ha un poder coercitiu amb la gravetat que hi ha mitjans que tenen com a model de negoci incomplir el codi deontològic. “La sensació que tenim des d’un organisme d’autoregulació és d’impotència davant la vulneració del codi deontològic. Esperem que amb aquest nou marc i amb la regulació europea es pugui corregir aquesta situació. Si els mitjans que vulneren el codi deontològic – i a més com a model de negoci – segueixen tenint impunitat, no haurà servit de res”, diu Rius.
A Catalunya s’està finançant el contingut escombraria amb diner públic, opina Rius. “Hi ha un sistema de subvencions que prima la quantitat sobre la qualitat i fomenta el clickbait i que els mitjans busquin temes virals a qualsevol preu. I que discursos d’odi i destructius tinguin una prima en forma d’audiència. I això després té una recompensa amb diner públic. I això és una barbaritat”, sentencia el president del CIC.
Rius proposa apostar per l’autoregulació però amb un marc legal que faci que aquesta autoregulació sigui eficient i efectiva: “Necessitem no fer aquest combat sols. Els periodistes ho hem de liderar perquè no només ens va el futur de la qualitat democràtica, ens hi juguem la supervivència de la nostra professió i els valors que defensem”.
No només està en risc la democràcia, sinó també el propi periodisme. I, per tant, Rius considera que és un moment clau per mobilitzar-se i per plantar cara. “S’ha d’aconseguir que la iniciativa política, ara que té un reglament i un avantprojecte de llei, reculli aquest esperit. Si no, quedarà en una ocasió perduda. És un moment únic per dues coses: pel context que ens obre els ulls i perquè una iniciativa europea en marxa ens ha de servir com a obligació”, alerta Rius. Al president del CIC, li preocupa que no aprofitem l’oportunitat.
La democràcia està en perill
L’últim participant d’aquesta taula va ser Ángel García Castillejo, vicepresident de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), l’organisme que es farà càrrec de les competències reguladores i sancionadores, la idoneïtat del qual va ser qüestionada per Sierra prèviament. García Castillejo comença la seva intervenció apel·lant a que aquesta és una tasca col·lectiva: “no està a les meves mans sinó a les de tots”. Segons el vicepresident de la CNMC, aquesta és una “tasca comuna i complexa” en un context internacional realment preocupant. García Castillejo assumeix també què “la democràcia està en perill” i alhora també és crític amb el CNMC, atès que admet que li falten recursos.
García Castillejo descriu que a nivell europeu s’ha posat en marxa una sèrie d’iniciatives que no es poden veure de forma aïllada: “La primera és que entrem en un procés de revisió de la directiva europea del 2018 de mitjans de comunicació juntament amb la revisió del codi europeu de comunicacions electròniques, el que s’anomenarà la Digital Networks Act (DNA), un reglament de xarxes digitals. I just fa tres anys es van aprovar dos reglaments: el reglament de mercats digitals i el reglament de serveis digitals i, amb ells, la European Media Freedom Act, la Llei Europea de Llibertat de Premsa o de Mitjans. Aquest conjunt de normes condueixen a que els estats membres de la Unió Europea haguem d’incorporar de forma efectiva el que ja és d’obligat compliment a nivell europeu, perquè són reglaments europeus d’aplicació directa”.
Per García Castillejo, el Reglament de Serveis Digitals ja hauria d’estar incorporat i posat en marxa al nostre país i, de fet, la comissió europea ja ha obert un procediment d’incompliment de la normativa. En paral·lel, la Llei Europea de Llibertat de Mitjans, que s’ha d’aplicar totalment abans del 8 d’agost a tots els Estats membres, encara no n’està a Espanya. “Recentment s’ha presentat una proposta legislativa on es planteja que sigui la CNMC la que assumeixi aquestes funcions i competències i es doti de dues noves direccions en el si de la CNMC: una direcció de Serveis Digitals, intervenció reguladora de les plataformes, i una de direcció de Mitjans de Comunicació, que és la que s’ocuparia de la creació del registre de mitjans, la regulació en matèria de transparència, tot el que es refereix al finançament dels mitjans públics i a la publicitat institucional, a més de la qüestió del mesurament d’audiències.
Personalment, el vicepresident de la CNMC també assenyala la importància de l’aplicació de l’article 20 de la Llei Europea de Llibertat de Mitjans. Segons García Castillejo, aquest passa desapercebut, “però és el que recull, reconeix i reforça el dret de tots els ciutadans a la lliure elecció i accés als mitjans de comunicació”.
Per acabar, García Castillejo reprèn la idea de que aquest és un repte compartit: “és col·lectiu, del conjunt del sector”. Per García Castillejo, el repte de la CNMC és desenvolupar al màxim i de forma efectiva la regulació del sector de les comunicacions i demostrar que es pot ser un òrgan regulador independent i treballar sobre el terreny amb les eines que ofereixen els reglaments. Segons ell, cal promoure l’autoregulació i la co-regulació, que considera imprescindibles i comporten la implicació del sector. “El repte està a les nostres mans amb eines que podem usar, seria un error depreciar-les”, conclou García Castillejo.
Enllaç de la jornada: https://www.youtube.com/watch?v=2upiYpdyX4w
