El Col·legi de Periodistes de Catalunya va acollir una jornada de reflexió el passat 3 de març sobre La Llei Europea de Llibertat dels Mitjans, aprovada pel Parlament Europeu el març de 2024, en vigor des del 7 de maig de 2024 i d’aplicació a partir del 8 agost del 2025. La jornada va estar organitzada pel Grupo Hermes de Investigación en Comunicación i el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), membre de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
El programa va incloure tres taules rodones: la primera va tractar sobre l’aplicació al nostre context mediàtic del reglament; la segona, sobre els diferents aspectes de la relació del reglament amb el dret a la informació de la ciutadana i la tercera, sobre la necessitat d’un comunicació que enforteixi la democràcia.
Aquesta és la segona crònica que l’OCC InCom-UAB dedica a aquest debat. Si l’anterior es va centrar en el contingut de la primera taula, aquest segon document recull les converses de la segona i tercera.
Neus Tomàs: Els algoritmes recompensen el mal periodisme i això fa que no hi hagi un ecosistema mediàtic saludable
Neus Tomás, directora adjunta de eldiario.es, va reflexionar sobre el fre a la concentració mediàtica. El reglament europeu fa èmfasis en la transparència sobre la propietat dels mitjans de comunicació i aquesta és l’opinió de Tomàs: “s’ha de demanar més rigor amb la publicitat institucional i aquesta llei obliga a ser més transparents”. Tomàs és de l’opinió que els mitjans han d’explicar qui són els seus accionistes i què es rep de les administracions.
Però Tomàs va fer èmfasi sobretot a un altre fet molt preocupant: “el dret en rebre informació veraç està en perill i ara se n’està prenent consciència”. La periodista es refereix així al problema de les xarxes socials i dels algoritmes que garanteixen una rendibilitat econòmica als seus propietaris fent difusió de la desinformació.
Tomàs descriu el problema d’aquesta manera: els algoritmes li faciliten a cada lector les noticies que vol llegir – siguin certes o no – i això fragmenta l’espai informatiu contribuint a una major divisió de la societat, les famoses ‘bombolles’. “L’arribada d’Internet, el millor instrument per difondre la informació, s’ha convertit alhora amb un multiplicador de mentides. Tot això dificulta molt la feina dels mitjans”, afirma Tomàs.
La periodista posa el focus en l’efecte que això té en la pràctica periodística. “Avui qui mesura l’audiència dels mitjans recompensa bé el mal periodisme”, declara. Tomàs il·lustra aquesta idea aportant dades: “més del 80% del tràfic dels mitjans digitals depèn de les plataformes i el que es premia és l’espectacularitat, titulars enganyosos i mitges veritats, i el sensacionalisme”. Neus Tomàs considera que el dret a la informació s’està vulnerant o, com a mínim, està minvant.
Tomàs és conscient que a la pràctica periodística hi ha certa aversió a la regulació i a la reglamentació, molt especialment si afecta directament a l’ofici. No obstant això, la periodista del diario.es opina que l’aprovació del reglament obre un camí encertat, tot i que millorable en alguns aspectes.
Segons Neus Tomàs, el nou reglament obliga els representants polítics a responsabilitzar-se i treballar per un ecosistema mediàtic més sa, més plural i, sobretot, més compromès amb la veritat. A la pràctica, per Tomás, “s’ha de millorar la qualitat i la independència dels mitjans a Espanya i trobar l’equilibri entre protegir el dret del ciutadà a rebre aquesta informació i protegir la llibertat de premsa”.
La periodista de eldiario.es reclama que “els mitjans públics siguin independents, s’ha de recolzar la verificació independent dels mitjans i exigir més transparència a les plataformes. La regulació no amenaça la llibertat de premsa”. Neus Tomàs aclareix que “aquest nou reglament fa que no puguem ser espiats pels governs ni que estiguem obligats a revelar les nostres fonts. I que les nostres comunicacions siguin confidencials”.
Tomás té clar els límits. Per una banda, afirma que “no és un mitjà, si no hi ha periodistes”. I, per l’altra, explica que “hi ha molts criteris ètics que no es compleixen i la regulació està bé però, davant el dubte, és bo que es prioritzi la llibertat”.
Per acabar, Neus Tomàs va aprofitar també per reclamar una Llei de Premsa actualitzada. La periodista recorda que la Llei de Premsa és del franquisme, de l’any 1966.
Francesc Ràfols: Tots els mitjans tenen dret a la publicitat institucional
Francesc Ràfols, president del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), va parlar sobretot entorn la publicitat institucional. Ràfols explica que “la publicitat ha estat utilitzada històricament com una via per comprar mitjans, voluntats o per pagar favors”. Pel president del SPC, “això s’ha d’acabar”. Hi ha d’haver una llei que estableixi unes bases més democràtiques on tothom hi pugui tenir accés, on hi hagi transparència sobre qui rep què i en concepte de què. A la publicitat institucional tots els mitjans de comunicació hi tenen dret i tots els usuaris dels mitjans de comunicació han de poder rebre la informació institucional que correspongui. Ràfols també és molt crític amb el fet que el repartiment de diners es faci en funció de les audiències i del clickbait. Es més, ell és partidari d’eliminar el clickbait com a indicador, atès que considera que s’haurien d’aplicar paràmetres més estrictes. “Al llarg dels anys i de diferents legislatures, la publicitat institucional ha estat una font de corrupció absoluta i quan s’ha volgut posar fre a aquest sistema de repartiment, s’han rebut amenaces per part de grans mitjans de comunicació”, explica Ràfols.
Per Ràfols, el futur del periodisme només pot passar perquè la seva font de finançament principal siguin els seus usuaris i seguidors amb un suport institucional equilibrat i just que permeti desenvolupar-se. “Necessitem un ecosistema mediàtic que pugui superar qualsevol tipus de pressió, amb mitjans que facin la informació de qualitat pels seus seguidors”, diu.
Ràfols no fa altra cosa que reclamar més transparència i més rigor per tenir un sistema mediàtic més just i equilibrat. El president del SPC celebra la posada en marxa d’aquest reglament.
Entorn l’ús periodístic de la IA, Ràfols apunta que el problema està en l’ús que se’n fa. Segons ell, “en lloc de millorar processos informatius, s’usa per rebaixar la qualitat”.
Alba Tobella: Si les plataformes eliminen els seus sistemes de verificació, potser és que no consideren important el contingut periodístic
Alba Tobella, cofundadora i directora de Verificat, va tractar aspectes sobre com els organismes verificadors poden contribuir a una informació veraç. Segons Tobella, estem en un moment on hi ha molta informació, també de qualitat, però aquesta última no sempre és fàcil de trobar. Per tant, per ella, el repte del periodisme no és trobar l’espai sinó col·locar-se bé i destacar.
Tobella recorda que quan van aparèixer les xarxes és parlava d’una gran fita com a promesa de participació democràtica i explica com aquesta idea ha quedat anul·lada amb fets com la segona victòria de Trump. Per una banda, “les plataformes no són imparcials sinó que responen a interessos polítics”. I, per altra, “més de la meitat de la població està connectada a les xarxes socials oferint informació gratuïta, divertida i fàcil de consumir i compartir”. El resultat, doncs, és caòtic.
El Reglament de Serveis Digitals situa el Fact-Checking en un lloc molt clar. Aquest reglament obliga les plataformes a col·laborar amb Fact-Checkers i així oferir informació procedent de bones fonts a la ciutadania, fomentar l’empoderament a l’hora de buscar informació de qualitat, desmonetitzar la informació i facilitar l’accés a fonts confiables a través dels algoritmes.
“Aquestes són les condicions de les plataformes amb més de 45 milions d’usuaris, però a Europa no sabem què passarà”, adverteix Tobella. Meta ha retirat el seu programa de Fact-Checking, el que fa pensar que el periodisme no és rellevant per les plataformes. Per Tobella, hores d’ara l’aliança plataformes i verificadors a l’entorn europeu està en un interrogant.
En aquest punt, Tobella fa una crida a l’educació mediàtica sobre com funcionen les plataformes a través de les quals ens informem, tenint en compte que la gent jove s’informa principalment mitjançant les plataformes digitals. Tobella aposta per pensar com incentivar la informació fora dels espais digitals més tòxics.
Raimon Ramis: La desinformació arriba per diferents vies i, per fer-li front, cal conscienciar i empoderar la ciutadania
Raimon Ramis, especialista en alfabetització mediàtica i gestor de projectes de la Fundació Media BusMediaBus (Chile), va parlar de la necessitat de l’educació mediàtica, que titlla de ‘germà pobre’. Ramis considera que hi ha un problema d’educació: “és preocupant en un moment en que els sistemes curriculars estan eliminant tots aquells coneixements que fomenten el pensament crític”. I va més enllà, el problema és especialment greu quan es parla d’educació mediàtica: “no sabem usar els mitjans i no tindrem capacitat per analitzar i ser crítics amb allò que ens diuen els mitjans”.
El veredicte de Ramis és contundent: “fa falta que els diferents actors del sistema comunicatiu assumeixin una pràctica pedagògica amb allò que fan o estan condemnats a morir” i, a més, “si no hi ha educació, difícilment hi haurà comunicació. I si no hi ha comunicació, els mitjans deixaran d’existir. I serem receptors passius davant de qualsevol missatge”. Per Ramis, cal tenir molt present que “ara tots som difusors d’informació” i, per tant, el problema no és només que no anem a buscar la informació en un mitjà, coincidint així amb les preocupacions de Tobella.
Per una banda, desinformen les noticies i, per l’altra, les estratègies algorítmiques ho posen difícil a determinats continguts. Ramis reclama polítiques comunicatives públiques que afavoreixin la creació d’una massa ciutadana crítica i que entengui què són els mitjans, que sigui capaç d’analitzar i discernir si un missatge és veritat o mentida. “Si no actuem en aquest sentit, la democràcia està morta”, sentencia Ramis.
Montse Santolino: cal prendre’s seriosament la llei
Montse Santolino, periodista i coordinadora de Lafede.cat (Federació Catalana d’ONG), va exposar arguments per la defensa de la presència de les ONGs i altres organitzacions socials als mitjans i les xarxes. Santolino va remarcar que la societat civil organitzada també vetlla per garantir el dret a la informació.
Ara bé, ella mira aquesta nova llei d’una manera escèptica. En primer lloc, Santolino considera que el problema és un problema històric: “si algun dèficit té el sistema comunicatiu des de la transició és com s’ha defensat la llibertat de mitjans, molt per sobre al dret a la informació”. Com a prova d’això i tenint en compte la perspectiva del tercer sector, Santolino planteja que des dels mitjans “se’ls ha infantilitzat sovint i no se’ls té en compte I, en tots els debats, el tercer sector és un convidat de pedra”. En segon lloc, planteja que la llei, amb totes les mancances que pot tenir, és imprescindible, però cal que es prengui en serio. Santolino comenta que no hauria de passar com amb l’alfabetització mediàtica, que “ningú se la pren seriosament”. S’han d’evitar biaixos i atacs, però cal treballar plegats amb periodistes. Des de Lafede.cat, es veu que aquesta llei és necessària per salvaguardar la democràcia.
Marta Ribas: Tenim l’oportunitat que les coses es moguin en una direcció encertada
Marta Ribas, membre del Consell d’Administració de RTVE, llicenciada en Periodisme per la UAB i exdiputada al Parlament de Catalunya, qualifica el moment actual com clau. Segons Ribes, les amenaces actuals se sumen a les que ja existien i, per tant, encara hi ha més desinformació. “És un moment clau perquè podem aprofitar un reglament europeu d’obligat compliment que comença a regular coses que aquí estaven totalment desregulades i que van en un bon sentit però insuficient. Però amb un bon sentit -remarca-, tenim l’oportunitat que les coses es moguin en una direcció determinada que ja va bé”. Aquest és el seu planejament.
Marta Ribas opina que el debat entorn aquesta llei pot generar consensos importants al voltant de temes que han quedat pel camí i proposa fer alguna aliança comuna per poder empènyer i sumar. A quins temes es refereix Ribas?
En primer lloc, a la creació d’un organisme independent, amb capacitat reguladora i sancionadora tant a nivell estatal com autonòmic i amb dotació. En segon lloc, a la modificació de la llei de publicitat institucional, atès que “no va amb la línia de fixar criteris qualitatius d’exigència de compliment de codis deontològics i això seria essencial per garantir uns determinats mitjans de comunicació amb informació veraç”. En tercer lloc, seguim sense preveure la regulació dels mitjans comunitaris o del tercer sector, així com la regulació complerta del dret a la informació. Quart: “tampoc es preveu els procediments oberts i transparents de l’acció de la direcció dels mitjans públics”, adverteix. I, per últim, Ribas explica que “seguim sense preveure com cal unes polítiques d’alfabetització mediàtica per tota la població, i això ha d’acompanyar qualsevol regulació que es vulgui fer amb la lògica del dret a la informació de la ciutadania”.
No obstant, Ribas és optimista, perquè el dret a la informació està a l’agenda mediàtica i això ajudarà a fer créixer entre la ciutadania l’opinió de que cal ser regulat. Però és un optimisme relatiu, atès que aquesta idea exigeix que s’aprofiti aquest moment, “perquè no sabem si haurà una altra finestra d’oportunitat”, adverteix la membre del Consell d’Administració de RTVE.
Joan Botella: La complexitat del moment exigeix mobilització
Joan Botella, exdegà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), exconseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i expresident de la Plataforma Europea d’Autoritats Reguladores (EPRA), qüestiona la nova llei però alhora considera que “és una oportunitat en un panorama dels mitjans complex i una situació política també complicada a tots els plans, i a nivell internacional encara més”. Segons Botella, a Espanya els organismes independents de regulació “han tingut mala vida”. Però tancar-se en banda amb les possibilitats que s’obra, no ho troba bona idea.
Botella marca sis línies de treball prioritàries:
- Reformar els estatus, el poder i els nomenaments de la comissió nacional. Botella proposa “no desconfiar a priori”. Encara que avança que Espanya serà l’únic país de la Unió Europea que no tindrà cap organisme independent regulador dels mitjans, ell demana donar-li confiança.
- Treballar de cara a un regim clar de concessió i renovació de llicències.
- Limitar la presència, l’excés i el finançament dels mitjans digitals que estiguin per sota de certs llindars crítics, verificats independentment.
- Revisar l’organització dels mitjans de comunicació públics i obrir portes clares al tercer sector.
- L’assegurament i defensa de la professió arran de múltiples tasques, com la derogació de la Llei Mordassa, la protecció al secret professional, l’establiment de fronteres entre informadors i falsos informadors o evitar la robotització mitjançant IA de les redaccions, entre d’altres.
- Assignar un paper central als organismes fiables que poden mesurar les audiències.
Són reptes ambiciosos, per als quals Botella considera que cal “mobilitzar tots els actors de la manera més àmplia possible. També cal informar de tot això a l’opinió pública”. El catedràtic de la UAB veu la regulació europea com una aliança, però, segons ell, cal promoure la pressió ciutadana.
Deures: Elaborar un manifest
Tal com va recollir la periodista Annia Garcia, moderadora de la segona taula, un breu resum de la jornada apuntaria a dues idees. En primer lloc, la nova llei es pot considerar un reglament satisfactori però alhora es desconfia de la seva utilitat. I, en segon lloc, hi ha un fort consens entorn la idea de que les solucions seran col·lectives o no seran.
Sense cap mena de dubte, l’actual ecosistema comunicatiu és molt complex. El periodista Joan Busquet, com a moderador de la tercera taula, va donar les següents xifres: hi ha 4.014 mitjans de comunicació digitals censats a Espanya, dels quals d’actius n’hi ha 2972 i només 2 són absolutament transparents.
Busquet, per tancar la jornada, va planejar la possibilitat d’aprofitar tots els recursos legals que tenim a l’abast per mirar de posar ordre a l’ecosistema mediàtic i, a més a més, va proposar elaborar un manifest, un document on quedessin recollides totes les propostes amb l’objectiu de portar-ho a totes les administracions, central i autonòmiques, per aprofitar les oportunitats que el reglament brinda.
Recuperar la jornada: https://www.youtube.com/watch?v=2upiYpdyX4w
