Autor: Guillem Uceda i Oliver (estudiant de Comunicació Audiovisual – Universitat Autònoma de Barcelona)
La crisi causada pel coronavirus (covid-19: Coronavirus Disease 2019) està comportant una sèrie de canvis tant a nivell social com cultural. Tanmateix, la pandèmia no només ha servit per generar suposades transformacions que ens conduiran a l’anomenada “nova normalitat” -terme totalment ridícul que no entrarem a valorar en aquesta crònica-, sinó que ha estat la confirmació de la proliferació de l’impacte de les notícies falses (fake news) sobretot a partir de l’ús de les xarxes socials. Per tant, “el món podria estar enfrontant no només un greu problema per la salut pública mundial sinó també una lluita contra una epidèmia mundial d’informació errònia a través de las plataformes de xarxes socials i altres mitjans, això és, la infodèmia” (Zarocostas, 2020).
La infodèmia, que -seguint a Pam Key (2020)- es podria definir com la informació associada amb la por, especulació i rumors, amplificada i transmesa ràpidament per les modernes tecnologies de la informació i que afecta negativament a la societat, ha estat un dels grans culpables de la desinformació regnant aquests últims mesos en relació a les mesures preses per intentar controlar la covid-19. Contra aquest enemic, no sempre fàcil de reconèixer i en ràpida expansió, s’han d’enfrontar els mitjans públics per a oferir una informació veraç i que garanteixi a la ciutadania un dret fonamental com és el de saber què està passant.
La prevalença de la credulitat per sobre de la veracitat
Abans del boom de les notícies falses ja ens trobàvem en una situació complexa, en què l’opinió pública estava marcada pels estereotips i arguments superficials. Aquest fet ens aporta un fil del qual podem estirar per desentranyar l’expansió de les notícies falses, puix que una de les principals característiques de les fake news és la prevalença de la credulitat per sobre de la veracitat.
Podem afirmar que les notícies falses es basen en la fal·làcia lògica cum hoc ergo propter hoc, és a dir que correlació implica causalitat, cosa que no sempre és així. No obstant això, en moltes ocasions ens ho pot semblar, atès que el nostre pensament es basa en aquest tipus de lògica, que busca la causalitat en totes les accions.
Els creadors de fake news aprofiten aquesta drecera que crea el nostre sistema nerviós per conduir-nos a determinades conclusions aportant dades versemblants però no reals. Aquesta qüestió ha fet que proliferin estratègies comunicatives irresponsables que van en contra de la idea de ciutadania.
Una de les principals vies per les quals transiten les fake news són les xarxes socials, que aconsegueixen esdevenir un altaveu per aquest tipus de missatges i impacten en els individus d’arreu del planeta en un instant, gràcies a la velocitat de transmissió de (des)informació que aporta internet. A més, la recepció de missatges procedents del cercle íntim, i d’una manera tan ràpida i directa, fa que l’individu confiï sense dubtar en les notícies rebudes. Així, la desinformació actua contra la convivència i impedeix el desenvolupament de la informació contrastada, basada en fets i ben argumentada.
Teories de la conspiració que desvien la ciutadania del focus d’interès real
Però, arribats a aquest punt en què les audiències estan essent atacades per la infodèmia, la pandèmia de la desinformació, ens preguntem: com arriben a circular els bulos, com es popularitzen tot i anar en contra de la idea d’audiència entesa com a ciutadania?
Per a intentar confegir una resposta, analitzarem el cas de Rush Limbaugh Show, un programa sonor americà que va fer circular la “notícia” que el govern xinès havia estès el virus arreu del món per fer caure del càrrec de president a Donald Trump. La revista Breitbart es va fer ressò de la “notícia” i va publicar un article al seu portal web i va compartir el contingut a les xarxes socials. (Key, 2020)
Aquesta mena de teoria de la conspiració, que obvia les evidències científiques, es va expandir ràpidament i va polaritzar la ciutadania en dos bàndols irreconciliables: els que creuen la notícia falsa i l’accepten com a vertadera i els que la desmenteixen amb arguments i proves. Aquest tipus d’idees que creen teories de la conspiració es podrien resumir en un si no estàs amb mi, estàs contra mi. En aquest sentit, molts d’aquests moviments demanen dels seus participants un pensament pròxim al sectarisme, en què s’ha de defensar al líder en tot moment. A més, es desmenteixen totes les evidencies en contra de la seva teoria titllant-les de complots.
Amb la creació del bulo exemplificat, s’ha establert a Estats Units una agenda setting en què el debat polític i social se centra en la confirmació o desmentiment d’aquesta teoria i no pas en la gestió sanitària de la crisi de la covid-19. Aquesta conjuntura ens condueix a la conclusió que les notícies falses es posen en circulació per mobilitzar a una part de la població en favor o en contra de qualsevol assumpte i crear un tema de debat en què centrar-se, fent cas omís a la realitat i els problemes que cal solucionar de manera imminent.
Campanya contra la infodèmia a Catalunya
A partir de l’exemple anterior, volem centrar-nos en un àmbit geogràfic menor. A Catalunya, igual que a la resta del món, ens hem vist afectats per la infodèmia. Els mitjans, especialment els públics, han hagut de combatre-la per oferir un servei de qualitat i difondre a la ciutadania coneixements sobre les mesures de prevenció del coronavirus. Fins i tot, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha impulsat una campanya que té com a objectiu la lluita contra la desinformació.
Els anuncis a què fem referència, emesos a TV3 i a Catalunya Ràdio, adverteixen que cal “confiar només en les comunicacions oficials i seguir els consells de les autoritats i dels experts sanitaris, així com fer un consum plural dels mitjans per poder contrastar la informació” (Castellví Roca, 2020, p.1). Demanen, així mateix, a la ciutadania, que indagui sobre l’origen de la font, sobre la data de l’article i sobre la integritat d’aquesta. La campanya del CAC també recorda que cal identificar als autors de la notícia. Es tracta d’evitar la reacció impulsiva a un titular cridaner. Amb aquests consells es vol evitar l’impacte de la desinformació en la ciutadania, complint, doncs, amb un dels principis del servei de comunicació pública, que és el de fer un bé públic, intentant, malgrat la individualització social i la polarització dels debats mediàtics, apropar la realitat social i política als ciutadans.
Amb els advertiments del CAC, que a més a més segueixen la proposta de Heidi Tworek -això és, claredat en el missatge, ús de text i imatges o dibuixos (segons recull Llewellyn, 2020)-, es vol aconseguir que la ciutadania, ajudada pels desmentiments emesos als mitjans, sigui capaç de valorar la veracitat d’una notícia i, d’aquesta manera, evitar la propagació de la desinformació, una pandèmia global contra la qual plataformes com Maldita.es o The Conversation lluiten i ho seguiran fent, intentant curar la societat de la infecció de la infodèmia.
Referències
Castellví Roca, A. (2020): “El CAC impulsa una campanya contra les ‘fake news’ i per l’ús responsable d’internet”. A Ara en línia [https://www.ara.cat/media/coronavirus-covid-19-cac-campanya-fake_news_0_2431556899.html, consultat el 24/05/2020].
Key, Pam (2020) “Limbaugh: Coronavirus Being ‘Weaponized’ to Bring Down Trump”. A Breitbart en línia [https://www.breitbart.com/clips/2020/02/24/limbaugh-coronavirus-being-weaponized-to-bring-down-trump/, consultat el 24/05/2020].
Llewellyn Sue(2020) “Covid19: how to be careful with trust and expertise on social media”. A BMJ en línia: [https://www.bmj.com/content/368/bmj.m1160, consultat el 11/06/2020]
Zarocostas John (2020) “How to fight an infodemic”. A The Lancet en línia [https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(20)30461-X/fulltext, consultat el 11/06/2020]
