Redacció OCC InCom-UAB
Diversos canvis legals han anat endurint les mesures contra la pirateria digital. Des de l’any 2011, amb l’aprovació de la Llei Sinde -el seu nom es correspon amb la persona que ocupava el Ministeri de Cultura aquell moment, Ángeles González-Sinde-, fins l’actualitat la situació ha canviat bastant.
La Llei Sinde va ser molt qüestionada perquè permetia al Govern eliminar continguts d’un lloc web a petició dels titulars dels drets d’autor. Ara, aquesta operació precisa del vist i plau del Jutjat Central del Contenciós Administratiu.
La lluita contra l’intercanvi no autoritzat de material protegit per drets d’autor ha estat fruit de la necessitat d’aplicar varies directives europees així com de l’adequació del regimen de la gestió colectiva dels drets de propietat intel·lectual, a càrrec d’entitats com SGAE o EGEDA. Però, en aquest recorregut, no es pot oblidar la lluita de la indústria, la pressió de la indústria.
Ara bé, aquesta crònica tracta sobre els hàbits de consum relacionats amb la pirateria digital, arran de la publicació de l’Observatorio de Piratería y Hábitos de Consumo Digitales 2018, elaborat per la consultora GFK. Aquest document ens oferix una panoràmica molt completa del cas espanyol, que ens dona moltes pistes.
Entre el 2015 i el 2018, la pirateria digital s’ha reduït en un 12%
En termes generals, la pirateria a Espanya es manté en números absoluts, entre els anys 2017 i 2018 el descens ha estat només del 3%. Al 2018, el nombre de continguts il·lícits als que es va accedir va ser de 4.348 milions, una disminució reduïda en relació amb el 2017 (3%); però, si considerem el 2015 com a punt de partida, es situa en el 12%. Aquest consum continua molt lligat a estrenes i novetats.
Música: La major part dels continguts son musicals (1.983). Ara bé, aquest consum sembla tendir a la baixa. Ha passat del 34% (2017) al 29% (2018).
Ficció: En segon lloc apareix la ficció, series (898) i pel·lícules (701). Aquí també es produeix un descens, però aquest és mínim. En el cas del cinema, ha passat del 33% al 32% i, pel que fa a les series, del 30% al 29%.
Videojocs i premsa digital: Sobre els videojocs, el volum de continguts suma 234. Per tant, es manté per sota del 13%. I, en el cas de la premsa, s’han contabilitzat 66 continguts, representant el 7% dels individus que hi accedeixen.
Identificació de plataformes il·legals: El 52% dels consumidors de continguts il·lícits afirmen saber distingir les plataformes que no son legals de la resta. La xifra és manté als nivells del 2017.
Motius que justifiquen el consum de continguts il·lícits: Destaquen dos motius. Per una banda, el fet que l’accés sigui ràpid i senzill. I, de l’altra, perquè es considera que els continguts originals tenen un preu molt elevat. Els percentatges d’ambdues qüestions es situen al voltant del 50%. Respecte a l’edició anterior d’aquest estudi, la facilitat de l’accés ha crescut, del 43% al 51%. Per la seva tendència a l’alça, sobresurt el següent motiu: “Perquè no n’hi ha conseqüències legals, no passa res i tothom ho fa”. Aquesta idea es exposada pel 31% dels usuaris a l’informe del 2018, quan a l’estudi anterior el percentatge era del 25%.
Com s’arriba a aquests continguts: Tot i que la principal via es manté -el 60% fa servir motors de cerca (principalment Google)-, l’ús d’aquest recurs tendeix a la baixa, atès que l’any 2017 el percentatge va ser del 75%. Per contra, creix l’ús de les xarxes socials, que ha passat del 10% (2017) al 21% (2018), amb Facebook i Youtube a llocs destacats. També s’incrementa l’ús d’apps – del 17% (2017) al 22% (2018)- i les emissions en streaming -del 14% (2017) al 17% (2018)-. La descàrrega directa des de pàgines web es manté en el 29%.
Identificació personal per accedir als continguts: S’ha incrementat el nombre de persones que no s’han hagut d’identificar per poder accedir-hi. Si l’any 2017 el 81% s’havia d’identificar (donant adreça electrònica, número de telèfon o omplint un qüestionari d’opinió), l’any 2017 aquest índex es situa en el 66%.
Presència de publicitat als portals amb continguts il·lícits: Segons aquest estudi basat en entrevistes a usuaris, més del 90% d’aquests llocs continuen oferint publicitat. La major part dels anuncis són apostes/jocs online i webs de contactes.
Impacte econòmic: L’estudi de GFK també calcula les pèrdues d’aquest comportament al sector industrial. Planteja que, tot plegat, implica una pèrdua de 1,923 milions d’euros i de prop de 29.000 llocs de treball.
Metodologia de l’estudi
L’univers d’aquest estudi de GFK està format pels internautes residents a Espanya (11 a 74 anys). Les dades sorgeixen a partir de la realització de 4.047 entrevistas (mostreig aleatori estratificat per conglomerats). Aquestes s’han fet de manera online, amb questionaris semiestructurats, d’una durada de 17 minuts. L’error mostral és de +1,54%; el nivell de confiança, del 95%, i p=q=0,50.
Amb la lluita contra la difusió del discurs de l’odi, ara hi ha més camins que porten cap a la denuncia de continguts. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ja ha fet diferents actuacions en aquest sentit. L’última sobre violència masclista i homofòbia. Però aquest és altre tema.
Accés a l’estudi: Observatorio de Piratería y Hábitos de Consumo Digitales 2018 (GFK)
https://www.gremieditors.cat/wp-content/uploads/2019/04/2018-Observatorio-de-Pirateria-y-habitos-de-consumo-de-contenidos-digitales.pdf
