Autora: Elena Pombo, estudiant del Grau de Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
El passat 30 de març va tenir lloc un col·loqui organitzat per l’Espai Avinyó de Barcelona, sota el títol “Sèries a debat”. L’objectiu era comentar i analitzar sèries d’èxit i la representació de la diversitat cultural que aquestes en fan. El debat va girar entorn aquesta qüestió central: és possible trobar contingut audiovisual produït i comercialitzat des d’una perspectiva intercultural, en un món erigit sobre bases colonials eurocèntriques?
El col·loqui va estar dirigit per membres integrants de New Voices New Futures, un col·lectiu de creadors i creadores afro que s’han unit per a fomentar la producció, formació i distribució de cineastes afrodiaspòrics. New Voices New Futures ha analitzat diverses sèries d’èxit -incloent contingut d’animació infantil- i, per tant, te informació més que suficient per poder respondre aquesta pregunta.
El color de la pell
Al debat, es va assenyalar la sèrie italoamericana d’animació Winx Club (2004) com un bon exemple de les pràctiques habituals. A aquesta sèrie es pot apreciar molta diversitat en la creació de personatges. Aquesta proposta treballa la diversitat en tots els sentits (en relació amb l’aparença, la religió, la classe social, etcètera), és a dir, es situa clarament fora de la norma habitual, basada en el domini del personatge home, heterosexual, cis, blanc i de classe mitjana.
Però, les integrants de New Voices New Futures han analitzat l’evolució d’aquests personatges des de l’estrena de la sèrie -cada vegada més popular- fins l’actualitat. I la seva observació va detectar una interessant, i molt qüestionable, transformació d’aquests personatges. Amb l’avenç de les temporades, el color de pell dels personatges negres és cada vegada més clar i només els personatges antagonistes mantenen el seu color de pell més fosc. A més a més, a la recent adaptació que ha fet Netflix, aquests personatges d’orígens diversos (asiàtics i africans) han arribat a perdre completament aquesta característica i, ara, hi destaquen els seus trets físics occidentals.
A partir d’anàlisis similars entorn altres sèries, com Los Bridgerton (2020), aquest col·lectiu planteja que la interculturalitat a les sèries forma part d’una mena d’assaig: hi ha produccions que funcionen i d’altres que segueixen divulgant estereotips, fins i tot quan la seva intenció inicial era allunyar-se d’això.
Equips de treball
Una altra qüestió que va sortir a debat va ser la diversitat entre els membres dels equips creadors d’aquestes produccions, incloent-hi totes les tasques (showrunners, càsting o direcció, per exemple). New Voices New Futures defensa la necessitat d’incloure als equips de treball persones que formen part del col·lectiu del qual es vol parlar i, amb aquesta intenció, van plantejar aquestes preguntes: “com volem explicar les seves històries sense elles?” o “per què un personatge musulmà ha d’estar interpretat per un actor que no ho és, amb la quantitat d’actors musulmans que hi ha?”
Algoritmes que amaguen
La darrera qüestió tractada va girar al voltant de la distribució. El col·lectiu de creadors i creadores afro va explicar que el contingut amb un bon tractament intercultural passa desapercebut a causa del mal funcionament dels algoritmes. És el cas, per exemple, de Random acts of flyness (2018), una sèrie de HBO que no apareix al seu feed, i que queda soterrada entre tota la resta de l’oferta. Fins i tot, teclejant el títol a l’eina de cerca que ofereix la plataforma és complicat localitzar-la.
En canvi, la sèrie Servir y Proteger (2017), que també va ser analitzada i que ofereix una imatge pejorativa dels “Top manta”, s’està emeten a la televisió pública RTVE. New Voices New Futures es queixa de que continguts poc adients, com és aquest últim cas, tinguin espais preferents a les graelles.
New Voices New Futures, amb el seu treball, conviden a la reflexió. En primer lloc, cal pensar sobre la presència massiva d’estereotips als audiovisuals i, en segon lloc, sobre la necessitat de treballar per recolzar i impulsar la producció de contingut des d’una perspectiva inclusiva, no només des de l’activitat productiva, sinó des de tots els esglaons que fan possible la creació d’un contingut fins que aquest arriba als espectadors.
