Per Redacció OCC InCom-UAB

Com podem usar les dades per fomentar l’acció col·lectiva, generar imaginaris col·lectius, estimular la implicació social i treballar per una societat més democràtica, justa i participativa?  Si haguéssim de resumir el contingut d’aquesta crònica, aquesta seria una bona frase.

Emiliano Treré, co-director de Data Justice Lab de la Universitat de Cardiff, va protagonitzar el seminari obert organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) amb el títol Justícia social, acció col·lectiva i imaginaris alternatius en l’era de les dades el dia 6 de març. Treré és expert en activisme social, dades i justícia social. Amb una mirada molt crítica cap a l’ús extensiu de dades i algoritmes en la nostra societat, Treré ens va fer reflexionar sobre què vol dir viure a una societat datificada i ens va parlar entorn justícia de dades i els algoritmes de resistència. La trobada va ser a una sala d’un edifici de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) al districte 22@ de Barcelona.

Què és la Justícia de Dades?

“La justícia de dades es veu més com una agenda d’investigació, que ens permet reunir el que considerem àrees clau de la intersecció entre la dataficació i la justícia social”, explica Treré. I, a continuació, es lamenta dient: “això és així perquè la literatura sobre tecnologia, tant digital com de dades, ha ignorat la justícia social”. De fet, el Data Justice Lab neix de l’exigència de moure el discurs des d’una preocupació individual sobre la privacitat a una preocupació estructural sobre la societat al voltant de la justícia. Per Treré, “la resistència que s’articula contra sistemes de dades i sistemes d’algoritmes ha de ser col·lectiva si vol tenir algun tipus d’impacte”.

Sociòlegs de dades

Treré s’incorpora al Data Justice Lab al 2017, on ja feia dos anys que s’estava formant. La seva contribució a la justícia de dades ve des de l’activisme i de la seva anàlisi acadèmica crítica.

Així explica què fan a Data Justice Lab: “analitzem críticament l’impacte del sistemes de dades i datificació, entès com la transformació de qualsevol tipus d’acció humana en una dada”. Al centre, diu que es consideren “sociòlegs de dades”, però tots tenen una llarga trajectòria en ciències socials aplicada als moviments socials. El Data Justice Lab examina la complexa relació entre la dataficació i la justícia social, destacant la política i els impactes dels processos basats en dades i el big data.

Cal sistematitzar i teoritzar sobre la societat de dades

Per parlar de datificació crítica, Treré posa sobre la taula el seu llibre Data Justice i el projecte Datified Society.  El text, publicat per Sage Publications i escrit conjuntament amb altres co-directors de Data Justice LAb (Lina Dencik, Arne Hintz i Joanna Redden), és una guia per entendre les injustícies de la vida en una societat de dades. El llibre convida a desafiar i a reimaginar aquestes injustícies.

A Data Justice es fa un mapeig de com s’està investigant la justícia de dades. El manual està destinat a investigadors e investigadores però també a estudiants, atès que hi ha poca literatura al respecte. Com a autors, “sentíem la necessitat de fer-ho per sistematitzar-ho”, confessa. Treré explica que “es basen en diferents projectes que han fet els últims anys”, però alhora aclareix que la publicació  “és necessària per conceptualitzar, fer teoria i apuntar un camí”. Segons explica, volen proporcionar quelcom normatiu i mostrar els valors i els principis de la Justícia de Dades i aportar el seu coneixement. I això acaba de començar. El llibre és el primer d’una sèrie.

Escrit a vuit mans, és una obra ambiciosa, no només fa un mapeig sinó que fa servir un llenguatge molt comprensible. Recull, per exemple, els resultats d’una investigació de Joana Redden que va durar cinc anys, que ha permès conèixer els danys que poden arribar a fer les dades i les conseqüències reals que poden comportar a les persones a tot el món. L’obra també inclou un capítol sobre com s’està donant ara la lluita contra aquests sistemes, contra els que ja hi són i per evitar que es continuen desenvolupant.

L’objectiu general és ajudar a comprendre els problemes que implica viure a una societat informatitzada. El document explora les transformacions que s’estan generant al marge dels governs, la ciutadania política i la societat civil. És molt preocupant la naturalesa dels danys, les relacions de dominació i resistència, i dels de drets i llibertats. La noció de Data Justice ens porta a una preocupació col·lectiva. El veiem com un concepte i una pràctica a la vegada. En aquests termes s’expressa Treré.

La datificació colonitza la nostra vida

Però Treré aclareix que això no és una lluita nova, es dona des de fa moltes dècades: “No és res nou. L’únic que ara, amb una societat datificada, es dona al voltant de sistemes a través dels quals passa l’opressió i la dominació que formen part de la nostra vida quotidiana. Això ha de preocupar a tothom”. Aquest món, defensa Treré, no ha de pertànyer a una petita elit: “Hem de treballar perquè aquest llenguatge i aquestes preocupacions i perills siguin patrimoni de la gent de peu de carrer. La datificació, com a procés de transformació de qualsevol tipus de comportament en dades, de qualsevol acció o servei en dades, la seva explotació i comercialització està colonitzant tots els aspectes de la nostra vida”.

Desafiar injustícies i abusos en la societat datificada

Treré afirma que “la creixent dependència de les tecnologies basades en dades, en tots els àmbits de la vida social, forma part de la reconfiguració no només de la forma en la que accedim als recursos, als serveis i a les necessitats bàsiques sinó de la forma en que arribem a comprendre el món social”. Com a sociòleg, “això és el repte”, diu.

Segons Treré, la visió que tenim a través de la justícia social pot desafiar injustícies i abusos concrets en relació amb la societat actual datificada. Diversos teòrics de la justícia social estan dialogant per veure què es pot fer ara amb aquests sistemes, tenint molt en compte que  aquests avanços tecnològics es produeixen de forma molt ràpida. “Avancen més ràpidament que les reflexions i mesures que puguem prendre”, diu Treré.

El llibre fa un munt de preguntes: Què significa per la societat la creixent dependència de tecnologies basades en dades? Canvia el que podem fer i dir, segons els serveis als que podem accedir? Com entenem les oportunitats que es presenten? I, sobretot, a qui afecta i com? Aquestes són els tipus de qüestions que vertebren l’obra, que pretén obrir el diàleg amb les institucions que volen lluitar i prendre mesures contra els danys provocats per les dades i aquests tipus de sistemes.

Però no només cal prendre mesures polítiques, cal també crear marcs conceptuals que ens ajudin a guiar aquest debat, remarca Treré. És tot un desafiament “perquè no quedi tot només en un llibre com a marc de referència”, explica l’investigador.

No s’ha de perdre l’optimisme

Ser optimista ara és molt dur, però pensem que és quelcom que sempre hi ha sigut i s’ha de visibilitzar, cal estudiar i conceptualitzar dins del sistema. Si vols tenir visibilitat i impacte, has de lidiar amb els algoritmes a la teva vida quotidiana. És una realitat. No és nou, és el pa de cada dia. L’algoritme impacta i estructura el treball de tots. L’elecció de qualsevol escola passa per processos algorítmics; la salut, també. El treball en plataforma és cada vegada més opac i més injust. I tot això passa a formar part de la nostra vida quotidiana amb dinàmiques que no entenem i contra les quals intentem lluitar. Aquesta és la mirada de Treré.

El treball de Data Justice també aprofundeix sobre els imaginaris algorítmics alternatius. “Si no pots pensar una millor societat datificada, no pots actuar en ella per intentar canviar-la”, afirma Treré. L’investigador pensa que encara es pot canviar i que no tot està automatitzat, no tot està dominat, no tot està tancat. Amb la resistència de dades encara hi tenim a fer, confessa Treré. “On hi ha poder, hi ha resistència”, diu Treré.

Hi ha una nota positiva en tot això, en les lluites que s’estan configurant. En l’activisme de dades també es pot treballar per prevenir i per aprendre a fer les coses amb antelació evitant així el seu efecte danyós.

En defensa de l’activisme proactiu

Hi ha dues formes d’activisme de dades: una és proactiva i l’altra, reactiva. La reactiva és una reacció envers el que ja ha passat i la proactiva és fer alguna cosa aprenent dels patrons del passat que no han anat bé i poder així prevenir-ho. Així és com es pot aturar una versió de la datificació que no ens agrada abans de que arribi.

Però, alhora, Treré també aclareix que no és una qüestió només d’algoritmes, sinó que és una preocupació que han d’incorporar tots els moviments activistes, perquè és una qüestió transversal. A més, tothom està convidat a participar d’aquesta lluita, perquè és un assumpte que vertebra la nostra interacció amb la societat.

Treré acaba dient que no pot haver-hi una societat datificada, si no hi ha una societat. Efectivament, abans de tot, hi ha persones en societat. No cal afegir més, doncs. És evident la importància d’aquest tipus de reflexions.