Redacció OCC InCom-UAB
Lingüistes i comunicadors van reflexionar sobre l’evolució i els reptes del vocabulari esportiu català a la XV Jornada de la Societat Catalana de Terminologia (Scaterm), celebrada el passat 31 de maig de 2018 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.
L’estudiós de la vida i l’obra de Pompeu Fabra i guardonat amb la Creu de Sant Jordi (2000) Jordi Mir va donar inici a la jornada organitzada per la Scaterm “La terminologia de l’esport” amb una exposició sobre les aportacions de Fabra a la vida i la nomenclatura esportiva a Catalunya. Mir, també assessor cultural i lingüístic a TV3 i Catalunya Ràdio, va explicar que la base del vocabulari esportiu actual en llengua catalana procedeix de l’assimilació de l’anglès, tal com succeeix amb les paraules futbol o tennis.
El mestre i escriptor va reproduir una retransmissió de Pompeu Fabra per a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (Ufec), entitat sense afany de lucre per a la normalització de la llengua catalana i l’ennobliment de l’esport constituïda l’any 1933 i restaurada el 1985 pel govern de la Generalitat (l’arxiu sonor de Fabra es pot consultar a Viquipèdia). Mir va recordar que el lingüista i enginyer també presidiria la societat Palestra, fundada l’any 1930 per l’historiador i polític Josep Maria Batista i Roca amb la missió de promoure els valors del país entre el jovent, i que tindria una forta presència a Gironella, Vilafranca i molts altres pobles catalans.
La formació del vocabulari futbolístic al primer terç del segle XX
La professora de la Universitat Autònoma de Barcelona Neus Faura va fer un repàs dels orígens i el desenvolupament del lèxic futbolístic als inicis del segle passat a Catalunya, assenyalant que s’ha produït la consolidació de dos registres, un tècnic i un de lúdic. L’experta va recordar que el futbol seria introduït per colònies estrangeres, l’any 1895. L’any 1903 tindrien lloc les primeres competicions d’aquesta activitat que ja formava part de l’oci públic català.
La filòloga Neus Faura va explicar que la premsa contribuiria de forma notòria a la construcció de l’univers simbòlic i cultural del futbol a Catalunya: “La terminologia futbolística al primer terç del segle XX seria la pròpia dels tècnics, però amb la popularització del futbol seria la premsa qui aniria dictant els canvis”. El mateix Pompeu Fabra analitzaria els diaris per fer les seves aportacions a la terminologia, i aquests, al seu torn, apel·larien de forma espontània al lingüista a l’hora d’incorporar o descartar les seves propostes.
La primera crònica de futbol a Catalunya va aparèixer publicada l’any 1899 a la revista Los Deportes. Els relats en català arribarien el 1908 amb el diari Sports. En aquells anys, els redactors farien una acurada incorporació dels mots anglesos amb la grafia originària (foot-ball, match, sport, goal, sprint, referee, corner, off-side, penalty, linesmen, free-kick, shut etc.). Anys després s’iniciaria un procés d’adaptació a la llengua catalana, ja fos pronunciant en català els mots manllevats (futbol, gol, córner o corna, frèquic, xut) o adaptant la forma escrita (penal).
Neus Faura va explicar que, per unificar les diferents adaptacions que feien les publicacions (panal/penalty, hands/gems, off-side/of-sides, etc), Pomeu Fabra proposaria uns criteris per a l’adopció i l’adaptació dels anglicismes. El lingüista recomanava optar pel català sempre que fos possible, per exemple, dir porter en comptes de gate-keeper, àrbitre en comptes de referee, mans en comptes de hands, etc. Un segon criteri era pronunciar a la catalana aquelles paraules que ja s’havien generalitzat i per a les quals era difícil trobar traducció, per exemple, futbol o gol. Així mateix, l’impulsor de la normativa moderna de la llengua catalana rebutjaria adoptar la grafia originària dels anglicismes i animaria a adaptar-la, per exemple, dir penal en comptes de penalty.
Durant els anys 1920 i 1930 encara es podien trobar a un mateix diari diferents mots per designar un concepte (hands/gems, match/partit, free-kick/cop franc, etc.). Entre les possibles raons, Neus Faura distingeix que molts anglicismes eren curts i fàcils de pronunciar (gol, xut); també podia passar que no es trobés la traducció o que les publicacions volguessin marcar un estil propi en base als anglicismes.
“Els temors de Pompeu Fabra per la implantació de l’anglès van complir-se, perquè va ser massa difícil bandejar els mots ja incorporats per via escrita”, va subratllar l’experta, qui també va explicar que el lingüista introduiria a l’edició de 1932 del Diccionari les paraules córner, futbol, gol i matx, entre altres. Durant la Dictadura Franquista es deixarien d’utilitzar molts d’aquests anglicismes introduïts simultàniament amb l’expansió del futbol, per bé que als anys 60 es recuperarien alguns, sovint per qüestió d’estil.
Neus Faura va indicar que l’evolució de la terminologia esportiva l’ha marcat també l’ús de metonímies, per exemple, “la xarxa” en comptes de “la porteria”; metàfores, per exemple “tret” per “xut” i altres recursos lingüístics.
La nomenclatura en català dels esports olímpics
La membre d’Scaterm i llicenciada en Educació física i Filologia catalana, Ester Bonet, va donar a conèixer la forma com va elaborar els diccionaris de modalitats esportives per als Jocs Olímpics celebrats a Barcelona l’any 1992. Les trajectòries professionals de Bonet com a esportista i lingüista s’unirien en rebre l’encàrrec d’elaborar aquests diccionaris, una tasca acurada i complexa, ja que la terminologia esportiva catalana havia quedat soterrada vàries dècades. Les Olimpíades barcelonines i els diccionaris elaborats amb motiu del macro esdeveniment suposarien un punt d’inflexió: “Als Jocs, s’edita un diccionari per a cadascun dels 28 esports olímpics que han de recollir els termes d’allò que succeeix durant la competició. Això suposa incloure vocabulari tan divers com pot ser el material amb què està feta un pilota, l’estat de la mar i el vent, el corrent del riu, etc.”, va detallar la lingüista i esportista.
Bonet va dur a terme un treball de camp de gran magnitud, entrevistant experts en esport, fabricants de material esportiu, pescadors, etc. amb la missió de trobar les paraules en català. “La Ufec va desaparèixer l’any 1936 i no seria fins als 80 que es recuperaria, de manera que l’única font era el català oral, a banda de la premsa, els reglaments de futbol, el Diccionari de l’esport i glossaris d’altres edicions de les Olimpíades”, va explicar la lingüística. El resultat de la seva tasca van ser els 29 Diccionaris Olímpics i els Reglaments de competició en llengua catalana, els quals van ser de gran utilitat per als periodistes, tal com van afirmar alguns assistents a la sala elogiant el projecte de Bonet.
La membre d’Scaterm va animar les federacions i altres entitats del món esportiu a traduir periòdicament al català les actualitzacions dels reglaments, com a via de contribució a la normalització lingüística.
Les necessitats terminològiques actuals als mitjans de comunicació
El futbol
El periodista i Doctor en Lingüística Joaquim Maria Puyal, pioner en retransmetre un partit del FC Barcelona en català, l’any 1976, va explicar com recuperaria el lèxic esportiu. Juntament amb Jordi Mir i altres periodistes van revisar la premsa esportiva anterior a la Dictadura Franquista, i també incorporaven vocables que la graderia emprava de forma espontània: “Vam prescindir d’anacronismes com ‘referee’ i d’automatismes com ‘mister’, i vam acceptar metàfores com ‘gol de carambola’, ‘xut enverinat’, ‘recital’ o ‘cantada’”, va recordar Puyal.
El periodista va justificar l’ús dels anglicismes en la terminologia esportiva explicant que en ser curts resulten més pràctics, especialment per a les retransmissions radiofòniques futbolístiques, ja que sovint les jugades succeeixen molt ràpidament. En alguns casos, va matissar, també s’ha preferit l’ús d’anglicismes per evitar castellanismes; per exemple, en comptes d’incorporar una adaptació de la paraula sortear, s’ha optat pel mot dribbling. Puyal va apel·lar a la necessitat d’actualització continua, el que ja s’està fent amb expressions com “pilota dividida”, “pujada de bessons” o “jugador que obra el camp”, que no es deien fa trenta anys.
El motor
El comentarista de l’automobilisme Josep Lluís Merlos va subratllar les grans diferències que hi ha en el registre oral i l’escrit en l’àmbit esportiu. El cronista va explicar que, si bé els esports de motor tenen menys tradició que altres a Catalunya, de seguida van arrelar rere el seu inici a Vilafranca i El Garraf. Els pilots Sito Pons i Joan Garriga, entre altres, serien figures cabdals en la popularització del motor en l’àmbit català.
“Quan vaig començar a fer les peces, no disposava de criteris lingüístics i vaig recórrer als del futbol”, recorda Merlos, qui també es va trobar que els criteris, a més, canviaven a les diferents emissores de televisions. El comentarista va destacar que l’abundància dels anglicismes en el món del motor es deu a que, malgrat l’origen de l’automobilisme és francès, es va popularitzar a través d’Anglaterra. La quantitat de termes mecànics i tecnològics fa que també es recorri al manlleu: “Tractem de substituir els anglicismes –per exemple, ja no diem ‘pole position’ sinó posició preferent- però fins a un punt, ja que hi ha conceptes que només es comprenen amb mots anglosaxons. A més, l’anglès és molt temptador perquè les expressions curtes permeten més ritmes de locució”, va justificar l’expert.
Aquest veterà en el periodisme del motor va suggerir emprar el terme “par motor”, en comptes de “parell motor” perquè en aquest cas l’adjectiu no fa referència a dues peces sinó a la unitat de mesura.
El bàsquet
El comentarista esportiu de Televisió de Catalunya Jordi Robirosa va deixar constància que l’anglès és també l’idioma més influent en el periodisme català especialitzat en bàsquet, un esport d’Estats Units. És per això que alguns anglicismes són ineludibles, va informar, per exemple, play-off o smash. També hi ha expressions combinables com rocky (debutant), final four (final a quatre) o pick and roll (bloqueig i continuació de la jugada, que a Perpinyà s’anomena pic i moll).
L’especialista va explicar que amb el pas del temps molts anglicismes han quedat substituïts pel català, entre ells: time out (temps mort), flopping (simulació), jugador on fire (en foc), coast-coast (cantó a cantó) o MVP (jugador més valuós).
Els esports d’hivern
Les professores M. Amor Montané, de la Universitat Pompeu Fabra, i Carolina Bastida, de la Universitat d’Andorra, van presentar els resultats de la seva recerca sobre la terminologia dels esports d’hivern als mitjans d’Andorra. Els esports de neu, molt propis del país veí, presenten la característica de generar nous termes constantment.
Montané va explicar que, de nou, els anglicismes són a l’ordre el dia al lèxic d’aquests esports, per bé que es van traduint al català. Per exemple, el terme surf de neu ja s’ha estès com a traducció de snowboard, tot i que també s’empren les abreviacions surf o snow. Per al border cross, una modalitat del surf de neu, també s’empren els manlleus cross o SBX. En el cas de l’eslàlom súper gegant, es comú que els periodistes optin per les expressions “súper gegant”, “súper G” o “S.G”. “Els mitjans de comunicació tendeixen a abreviar al màxim, i les sigles són molt pràctiques”, va argumentar la investigadora.
D’altra banda, la innovació constant en la pràctica del surf de neu, genera nous vocables constantment: “En el surf de nou sovint es practiquen nous salts i acrobàcies, d’aquí que el manlleu sigui el més habitual. En general, però, la majoria de neologismes anglesos s’adapten al català”, va subratllar l’especialista. Algunes pràctiques recents ja s’han traduït al català, per exemple, la tombarella cap enrere (back flip), l’acrobàcia (big air) o lliscar sobre la barana (jibbing). Les professores van animar a la difusió dels nous termes i a crear conceptes nous en català per tal de cobrir els buits denominatius.
La XV Jornada de la Societat Catalana de Terminologia va cloure amb un debat sobre els reptes del lèxic esportiu a Catalunya. Els experts van mostrar la seva preocupació pel fet que el català desaparegui de la Champions League i altres esdeveniments esportius massius. Així mateix, va haver consens en la necessitat que els videojocs d’esports s’editin en llengua catalana.
