El reporter gràfic i de guerra Manuel Ovalle, a la presentació del seu llibre “Ovalle, reporter gràfic”, va defensar el reportatge professional davant els qui enregistren el que passa davant seu amb el seu telèfon.
A la presentació de la seva biografia, Manuel Ovalle recorda emocionat on neix la seva passió. Ovalle sent que es va inspirar als reportatges de Miguel de la Quadra Salcedo que veia amb 12 anys a un televisor en blanc i negre al bar del seu poble natal a Ponferrada (Castella i Lleó), quan somiava en ser com ell. I, curiosament, anys més tard van treballar junts.
Ovalle és un dels reporters més veterans de RTVE. Ell ha estat a 140 països, ha documentat quinze conflictes bèl·lics, múltiples desastres naturals i quatre Jocs Olímpics. Al seu llibre, recull les seves vivències pel món. Ovallell se sent afortunat en la vida personal i professional. Entre altres raons, per haver treballat amb els grans.
Manuel Ovalle, emocionat, admet que “ha estat una persona afortunada a la vida personal i professional” i “ha tingut la sort de treballar amb els grans del reporterisme, els escoltava i aprenia”. Per Ovalle fer un bon reportatge es com fer una amanida, has de tenir molts condiments, “quantes més imatges tinguis, millor”.
El llibre es va presentar el passat 9 de setembre a Barcelona, a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, coincidint amb el seu 50è aniversari com a reporter. A més de Manel Ovalle, hi va participar la periodista Ana Martín, co-autora de la publicació. En resum, va ser un acte molt emotiu, on es va destacar la qualitat humana d’Ovalle. Les periodistes i corresponsals de guerra Rosa Maria Calaf, Mayte Carrasco i, de forma online, Almudena Ariza van aportar els seus punts de vista. Totes elles són professionals reconegudes que han treballat a diferents països i han compartit moltes experiències professionals amb Manuel Ovalle.
Almudena Ariza: La singularitat d’Ovalle
Per Almudena Ariza, Ovalle “és un dels més grans”. Es van conèixer el primer dia de rodatge de Televisió Espanyola. Ariza manifesta que des d’aleshores “no he deixat d’aprendre d’ell i d’admirar-lo. És un dels reporters més apassionats, més rigorosos i més exigents amb el seu treball”. El que ha après ho defineix “com una lliçó d’humanitat i de professionalitat”.
Almudena Ariza declara admiració per Ovalle i el defineix com “un personatge singular i extraordinari que explica històries amb les seves imatges. És un ésser apassionat que vibra i s’emociona amb les coses que fa”. Per Ariza, Ovalle és “un home que allà on va no deixa indiferent pel seu gran carisma i per la seva gran professionalitat , per la seva enorme passió per la seva feina, dedicació, rigor i amor per la humanitat”.
Ariza recorda la cobertura que van fer plegats a l’Iraq, “una cobertura difícil i singular”. Recorda que al 2003 a la guerra de l’Irak els van informar que a les cinc de la matinada havien de marxar per trobar-se a un punt de determinat. Ovalle, per intuïció, va decidir que ells s’incorporarien més tard. Alguna cosa s’ensumava. A l’arribar al lloc, hores més tard, el que van presenciar va ser un horror: restes de cossos humans. Nosaltres podíem haver estat allí. Ariza ho té clar: “Manuel Ovalle ens va salvar la vida”.
Rosa Maria Calaf: Ovalle combina mestratge, rigor i emoció
Rosa Maria Calaf, que comparteix amb Ariza la seva opinió entorn Ovalle, afegeix que ell “no cedeix a la por i creu absolutament amb el que fa fins al punt d’estar disposat a perdre-hi la vida”. No es fàcil combinar mestratge i rigor i, a la vegada, emoció. I, segons Calaf, Ovalle ho aconsegueix. El reporter viu la seva professió de forma apassionada però amb rigorositat. Però Calaf també parla d’altres atributs d’Ovalle, confiança i lleialtat.
Mayte Carrasco: L’oportunitat de treballar i d’aprendre de reporters amb experiència
Mayte Carrasco va explicar que va conèixer Ovalle a Tunísia, en un lloc insòlit i amb una frontera difícil de passar. Recorda que, amb ell, va aprendre molt. Carrasco s’acabava d’estrenar al reporterisme de guerra i, de seguida, es va meravellar de la seva expertesa, experiència i bagatge. Per ella, “veure treballar a Ovalle, rebre la seva saviesa”, ho considera un regal d’or, “que tots els estudiants haurien de tenir la oportunitat de tenir”.
A més d’això, Carrasco destaca que és una persona atenta, disposada a ajudar en tot moment i que es preocupa per la gent. Per posar en valor la seva feina i compromís, Carrasco emfatitza que qui més s’arrisca a una guerra són els que fan les imatges, atès que són les persones que estan a primera línia.
Una mirada preocupant sobre el reporterisme gràfic actual
Al torn de preguntes, Ovalle reflexiona sobre la tecnologia: “ha revolucionat el món, però una persona no es pot considerar un reporter gràfic per tenir un telèfon mòbil. Ser periodista és molt més, s’ha de contrastar la informació”. Carrasco afegeix, a més a més, que un bon reporter “ha de saber fotografiar la realitat en moviment i això no té preu”. “Cobrir les guerres sense això no té el mateix valor. La imatge és importantíssima. És el 70% del que estem veient. Informativament parlant decideixes què enquadres i quina mirada i punt de vista dones. El càmera decideix què s’explicarà”, diu Carrasco. Carrasco coincideix amb Ovalle quan parlen del problema de la comercialització actual d’aquesta tasca.
Calaf participa del debat afegint que “ara no pots decidir on vas” i també reflexiona en veu alta sobre com ha canviat l’opinió que es té dels periodistes: “abans eres desitjat perquè donaves la informació. En el moment que la tecnologia permet que qualsevol tingui una càmera la nostra feina es fa més difícil d’entendre. Ara som irrellevants. No els interessa que hi estiguem com a corresponsals de guerra – com passa a Gaza- i el que reps és el que volen mostrar”. Ovalle coincideix plenament i afirma que “veiem la part de la realitat que a ells els interessa”. I confessa “ara mateix li encantaria estar a Gaza per narrar el l’horror que realment està passant. Però no es pot i no els interessa”.
Mayte Carrasco també és molt crítica amb la feina actual dels reportes. Ella els compara amb paracaigudistes que aterren sense saber res ni haver-se documentat prèviament. “Per conèixer el futur, s’ha de parlar amb la gent del passat, amb qui ha estat allí i ho coneix de primera mà”, explica Carrasco.
Sobre el llibre: testimoni de l’horror al món
Segons les paraules de la co-autora del llibre, “Ovalle, reporter gràfic” és una biografia en la que es reviuen els esdeveniments clau de la història i del món i es fa a partir de l’experiència d’Ovalle com a observador dels fets. Martín confessa que se sent “privilegiada de viure l’aventura d’escriure la biografia d’Ovalle i de viure un idil·li literari” després de quatre anys de trobades presencials. Ara bé, el llibre també pretén ser un homenatge a la feina dels càmeres en conjunt, sovint invisibilitzada. El llibre també reivindica la informació de qualitat. L’obra està editada per Niebla i el pròleg està signat per Arturo Pérez-Reverte.
Ovalle ha volgut testimoniar l’horror del món – ni que això li podia costar la vida-. Gràcies a la seva feina, va poder arribar a llocs inhòspits de la terra com el Pol Nord geogràfic on la temperatura més alta oscil·lava entorn els 20 graus sota cero i la més baixa al voltant dels 46 sota cero, un lloc on mai es fa de nit.
Rosa Maria Calaf té l’esperança que la biografia d’Ovalle contribueixi a què els joves s’enamorin d’aquesta professió. I, públicament, li confessa a Ovalle: “parlant de tu, has parlat dels altres i aquesta és en definitiva la funció del reporter”.
