Per Oriol Girbau (estudiant de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona)
En una societat cada vegada més interconnectada, un dret fonamental com és la privacitat es veu amenaçat. Per preservar-la, és necessari que nosaltres, els usuaris, siguem molt curosos a l’hora de compartir contingut a Internet, perquè un cop surt de les nostres mans es multiplica infinites vegades, podent acabar en mans de qualsevol. A més, cal fer pedagogia en el bon ús de les tecnologies, per prevenir conductes d’assetjament –sobretot via WhatsApp- que puguin derivar en trastorns de salut.
Aquestes han sigut algunes de les moltes idees expressades al col·loqui coorganitzat per l’Obra Social “la Caixa” i l’Associació Catalana de Sociologia, al Palau Macaya de Barcelona. La trobada, que portava per títol “Ens relacionem de manera diferent? El canvi de la intimitat a través de la tecnologia”, forma part del “cicle de Diàlegs”, en el marc dels espais de debat anomenats “Nous reptes per a una societat en transformació”. Els ponents han sigut Oriol Torruella, director general del Centre de Seguretat de la Informació a Catalunya; Cristina Pulido, professora de Periodisme i Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona, i Natàlia Cantó, sociòloga per la Universitat Oberta de Catalunya i membre del grup de recerca PROTCIS. Marta Soler, presidenta de l’Associació Europea de Sociologia, s’ha encarregat de la presentació de l’acte.
Debat i reflexió. Cristina Pulido (centre), en un moment de la seva intervenció.
Acompanyada per Natàlia Cantó i Oriol Torruella. Autor: Oriol Girbau
Cristina Pulido ha encetat el torn d’intervencions recordant la necessitat d’abordar, des d’una “perspectiva interdisciplinar”, l’impacte de les tecnologies a les nostres vides. Com a professora de periodisme, Pulido ha recordat la perspectiva sobre comunicació dels acadèmics del segle XX: “McLuhan va ser un teòric molt important a l’hora d’identificar l’impacte de la tecnologia, va arribar a dir, fins i tot, que el mitjà (la tecnologia) és el missatge”. La ponent també ha mencionat Jürgen Habermas i el seu concepte de “caràcter ambivalent dels mitjans”, és a dir, que poden servir per crear “horitzons més democràtics i plurals” o “tot el contrari”.
La iniciativa popular, una via en la lluita contra l’assetjament sexual
D’altra banda, Cristina Pulido ha advertit dels “efectes” de la tecnologia en la “capacitat d’atenció i la empatia”. Tot i això, aquests “efectes” poden ser beneficiosos o perjudicials en les relacions interpersonals, en funció de l’entorn interactiu que ens envolta, segons la professora de la UAB.
A més, ha denunciat la “violència” i “coacció” present a aplicacions de dating com ara Tinder, que acaba resultant, segons Pulido, en un “discurs culpabilitzador” cap a les víctimes, al no denunciar aquestes, en la majoria dels casos, l’assetjament que pateixen. En canvi, la ponent ha sigut més optimista a l’hora de valorar el “paper clau” de les persones com a “agent social actiu”, atesa la seva capacitat de reclamar a les institucions i a les plataformes tecnològiques que es creïn “espais lliures de violència”.
Seguidament ha agafat el torn de paraula la sociòloga Natàlia Cantó, investigadora del grup de recerca PROTCIS (Processos d’Obertura i Tancament Culturals i Socials) de la Universitat Oberta de Catalunya. Cantó ha explicat que el seu equip de recerca s’ha centrat en “estudiar com es teixeixen les relacions socials”, també anomenades “relacions mediades”, ja que, encara que ens comuniquem cara a cara, “no ens podem relacionar l’un amb l’altre sense que hi hagi un conjunt de mediació que fa que ens puguem entendre”, ha explicat la ponent.
Els problemes derivats de la immediatesa de la xarxes socials
Natàlia Cantó ha especificat que des del seu àmbit, més centrat en la vida quotidiana, ha pogut parlar amb estudiants d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius, sobre com utilitzaven el mòbil i internet per relacionar-se, essencialment en les relacions amoroses. En quant a la comunicació abans de les tecnologies actuals, la sociòloga ha afirmat que “els elements de la impaciència, de l’espera, de l’anticipació ja existien, s’havien viscut abans, quan esperaves una carta”. Tot i això, la diferència entre el passat i avui en dia es troba en “les esperes que son tolerables, acceptables i desitjables”, a causa “del ritme d’acceleració que com a humans ens costa assumir”. Aquest ritme d’acceleració respon, segons la recerca en joves feta per Cantó, a la “connectivitat 24/7” i a la “immediatesa tant immediata”.
Un exemple d’això, segons la ponent, seria quan algú s’intercanvia el WhatsApp amb algú altre i, si no s’envien missatges entre ells ja en les properes hores, s’intueix que “les coses no van bé”. A més, la persona que rep un missatge es veu sempre “obligada” a contestar amb rapidesa, ja que sinó es podria entendre com una falta d’interès cap a l’altre persona, ha afegit la sociòloga de la UOC.
En darrer lloc ha intervingut Oriol Torruella, director general del Centre de Seguretat de la Informació a Catalunya. Torruella ha afirmat que existeixen “més telèfons mòbils que persones”, com a resultat del “nivell de penetració de la tecnologia a la societat altíssim”. El ponent ha qualificat la tecnologia actual amb que ens relacionem com a “massiva i global”, permetent comunicar-nos amb persones que estan “absolutament distants”.
Un ús correcte de la tecnologia, clau per mantenir la nostra privacitat
Torruella ha advertit que la tecnologia que utilitzem “no és neutra”, atès que “el senyors de Google, Facebook i WhatsApp o qualsevol d’aquests actors, el que volen es que cada vegada utilitzem més aquesta tecnologia, i n’estiguem més pendents”.
Com a poder públic en l’àmbit de la ciberseguretat, Oriol Torruella ha reivindicat la seva funció “d’empoderar el ciutadà” explicant els riscos de la tecnologia, permetent al usuari escollir quin ús real – no induït per tercers- vol fer d’aquesta, segons el ponent. En aquest sentit, i tenint en compte les novetats tecnològiques que vindran, ha advertit que “el individu ha de ser plenament conscient del que representen aquests canvis per poder-ho modular”.
D’altra banda, per dotar de material de consulta a la ciutadania, Torruella ha recordat l’existència de la pàgina internetsegura.cat, dividida en cinc eixos: “la protecció dels actius digitals com ara el telèfon mòbil i el correu, que emmagatzemen molta informació personal; el concepte de privacitat i ús de la informació; el civisme digital, educant en l’ús de la tecnologia; el frau digital -cada cop més extensiu, segons Torruella- i, finalment, com tenir els dispositius al dia i actualitzats.