+ info: Tesis Doctorals en Xarxa
La redacció de l’Estatut de Catalunya de 2006 introduïa l’obligació de conèixer la llengua catalana, tal com fa la Constitució espanyola de 1978 amb el castellà. Aquesta tesi parteix de la hipòtesi que l’intens debat sobre política lingüística generat als mitjans per la redacció de l’Estatut ja contenia representacions nacionalistes, dins de dos àmbits de referència confrontats, i que el paper de la llengua és central als debats de caràcter nacionalista que configuren l’opinió pública espanyola. Hem analitzat, des de l’Anàlisi Crítica del Discurs, un corpus de 46 articles d’opinió sobre la qüestió lingüística, escrits durant la redacció de l’Estatut i provinents de quatre diaris diferents —dos de Madrid i dos de Barcelona. L’anàlisi ha permès avaluar el pes del nacionalisme al debat estudiat i definir dos àmbits de referència, català i espanyol, a partir d’una sèrie de principis que regeixen la producció dels discursos enfrontats.
