Redacció OCC InCom-UAB
L’Oficina Antifrau de Catalunya ha organitzat amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya la “Jornada sobre la independència dels mitjans de comunicació i la corrupció” amb l’objectiu de debatre el tractament informatiu de la corrupció als mitjans de comunicació i analitzar l’objectivitat, la transparència i la pluralitat amb què treballen els periodistes per tal d’oferir una informació de qualitat i preservar-ne la credibilitat i la confiança. L’activitat es va dur a terme el 8 de febrer de 2018.
Desconfiança amb el tractament de la informació de corrupció
La Jornada comença amb una dada preocupant del darrer baròmetre de l’Oficina d’Antifrau de Catalunya per reflexionar: gairebé el 70% dels enquestats creu que la informació que ofereixen els mitjans de comunicació sobre els casos de corrupció és poc o gens objectiva. En aquesta mateixa línia els resultats dels baròmetres d’opinió pública del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) i del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) i els Índexs i Baròmetres Globals de percepció són inequívocs i presenten estudis que corroboren aquestes dades. El director de l’Oficina d’Antifrau de Catalunya, Miquel Àngel Gimeno, constata que en el darrer Baròmetre de l’entitat, “un 74,2% de les persones enquestades considera que hi ha bastanta o molta corrupció”. Gimeno recorda que “la llibertat de premsa és la base de la democràcia” i que “els periodistes i mitjans de comunicació tenen un paper de formació de l’opinió pública fonamental”. El director de l’Oficina d’Antifrau de Catalunya creu que “els mitjans de comunicació han d’alertar de la corrupció” i reclama “més independència, transparència i integritat dels mitjans per garantir aquesta funció social en una democràcia”.
La informació sobre els escàndols de corrupció
“Fins a quin punt ens hem acostumat aquest escenari de corrupció?” manifesta preocupada la periodista Gemma Nierga que modera la taula rodona de la ““Jornada sobre la independència dels mitjans de comunicació i la corrupció”. Pere Masip, doctor en Periodisme i professor titular de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, presenta els resultats de l’informe “Media Pluralism Monitor” a Espanya del que n’és coordinador, que pretén identificar els riscos del pluralisme mediàtic a través de quatre indicadors: protecció bàsica, pluralisme del mercat, independència política i la inclusió social. Resultats de l’estudi constaten que l’indicador pitjor valorat és la independència política i el més valorat, la protecció bàsica. Masip afirma que “els països amb menys percepció de la corrupció tenen menys concentració de mitjans”. En aquesta línia, la politòloga Anna M. Palau, professora agregada de Ciència Política a la Universitat de Barcelona ha analitzat fins a quin punt els mitjans de comunicació informen sobre els escàndols de corrupció seguint diferents orientacions polítiques. Palau parteix d’un estudi sobre el tractament de notícies de la corrupció a mitjans escrits als diaris El País i El Mundo, on es constata que els dos informen amb una freqüència semblant de corrupció però cada un afavoreix una opció política diferent. Davant aquesta pràctica periodística, Palau manifesta la necessitat de crear un organisme independent de control de mitjans de comunicació.
Necessitem periodisme d’investigació
Pel periodista, sociòleg i professor de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, Salvador Alsius, “ètica i qualitat és un binomi del producte periodístic. El periodisme de qualitat és periodisme ètic”. Alsius, vicepresident Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), constata que “l’estructura empresarial dels mitjans de comunicació ofega les actituds ètiques dels periodistes” però remarca en defensa al col·lectiu que “les actituds individuals dels professionals són altament ètiques”. La també periodista, Mònica Terribas, que dirigeix el programa radiofònic El Matí de Catalunya Ràdio i professora titular del Departament de Periodisme i Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, lamenta que no hi hagi periodisme d’investigació i ho atribueix a una falta de recursos: “cal inversió econòmica per fer periodisme d’investigació”. Remarca que “ser rigorós amb els casos de corrupció, t’obliga a fugir de la simplificació” i “falta autocrítica social de tot el sistema mediàtic”. Per Terribas, “el poder dels grups mediàtics ha marcat les regles del tractament de la corrupció als mitjans”. Malauradament, “el ciutadà acaba normalitzant la corrupció en casos d’impunitat” i per aquest motiu la periodista demana més recerca acadèmica per analitzar el seguiment de la corrupció en els mitjans. Salvador Alsius i Mònica Terribas coincideixen en la necessitat de defensar la vocació de servei públic dels mitjans de comunicació.
La degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet, va tancar la jornada sobre la independència dels mitjans de comunicació i la corrupció demanant “més periodisme, més codi deontològic”, alertant de la continua i ja persistent precarietat laboral i lamentant la falta de relleu generacional periodístic.
Enllaços relacionats:
Vídeo Jornada sobre la independència dels mitjans de comunicació i la corrupció
Mèdia.cat. Observatori crític dels mitjans
