Autora: Ana Augusto Arenas
Les sigles “MENA” fan referència a “Menor Estranger No Acompanyat”. Un terme que, per la seva pròpia naturalesa, podria considerar-se pejoratiu, ja que el fet d’incloure la denominació d’”estranger” com un adjectiu més en la seva definició contribueix a restar-li humanitat.
Així ho han recolzat diferents persones expertes com Luis Pedernera, membre i expresident del Comitè de Drets del Nen de Nacions Unides, encarregat de vetllar pel compliment de la Convenció sobre els Drets del Nen (1989), i Elena Arce, directora de l’Àrea de Migracions i Igualtat de Tracte del Defensor del Poble, organisme al qual les persones vingudes de fora es poden dirigir si consideren que alguna administració espanyola ha vulnerat els seus drets o han sofert problemes amb la tramitació de la seva nacionalitat.
Ambdós professionals ja fa anys que venen denunciant les conseqüències negatives de l’ús del terme “MENA”. Aquest, com van exposar en una conferència celebrada a la Universitat de Màlaga l’estiu de 2019, només serveix per, d’una banda, “cosificar i treure dignitat als menors que arriben a Espanya” i, d’altra part, actua com un terme amb una “càrrega estigmatitzant”, segons Arce. Aquesta estigmatització, com indica Pedernera, pot causar a aquests menors tota una sèrie de dificultats d’integració social en la comunitat.
Avui dia aquest problema continua, com demostra el document “Estudi sobre la tipologia i tractament informatiu que rep la joventut migrada sense referents familiars en els mitjans de comunicació i les xarxes socials (2021)”, elaborat per Sònia Cormenzana i Joan Palomés (membres del Grup de Treball Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya) amb el suport de la Fundació FC Barcelona. Segons aquest treball -basat en l’anàlisi d’un corpus de 323 textos publicats entre 2017 i març de 2021 en mitjans generalistes (200 en català i 123 castellà) i d’àmbit comarcal-, pràcticament tots els mitjans de comunicació continuen utilitzant l’acrònim MENA. Aquest “és present en un 52% del cos dels articles analitzats i en un 25,9% dels titulars”. Amb tot, els autors del treball puntualitzen que la intencionalitat, el sentit i la connotació en l’ús de l’acrònim (mena, menas o menes) varien segons el biaix ideològic del mitjà.
Resultats de l’estudi
L’estudi tracte aquestes qüestions: quines són les paraules més utilitzades pels mitjans -al voltant de la qüestió dels menors no acompanyats-; quins enfocaments es donen a aquestes informacions; en quina secció apareixen i quin és el seu gènere informatiu; quins termes conformen els titulars; quines imatges es fan servir; quins són els comentaris dels lectors a les xarxes socials (Twitter i Instagram) i, finalment, quines són les motivacions que porten als mitjans de comunicació a tractar mediàticament d’una forma o d’altre el tema dels joves migrats sense referents familiars, fet que alhora determina les narratives.
El treball vol així mostrar “la importància dels mitjans de comunicació com a creadors i propagadors de discursos narratius” i com “la utilització de determinats elements semàntics és l’eina principal per fixar aquest imaginari que, finalment, determina el rebuig o l’acolliment, l’exclusió o la integració. Una dicotomia que és producte de la creixent polarització ideològica que es viu a la societat”.
Paraules més utilitzades
Les paraules més usades acostumen a ser: menor, migrat, centre, acollida, mena o estrangers. Les combinacions de paraules més usades són: “jove migrat” i “centre menor”, les quals “apareixen amb més freqüència en el corpus dels articles”, segons l’informe. És a dir, les informacions identifiquen clarament els protagonistes de les informacions, també la seva edat i on resideixen (centres d’acollida). Amb tot, això varia segons l’abast del mitjà de comunicació.
Mitjans generalistes d’abast nacional
L’anàlisi inclou material de les edicions en paper de l’ ARA, El Periódico, El Punt Avui i La Vanguardia i, en format digital, de Vilaweb o Nació Digital. Pel que fa als mitjans en llengua castellana que s’editen fora de Catalunya, els analitzats a l’estudi són: El País, ABC, El Mundo i La Razón.
En tots els mitjans analitzats queda palès l’interès per “identificar els protagonistes de la notícia. La paraula ‘menor’ sempre ocupa la primera posició”; subratllant, especialment, “l’origen (migrants / migrats / immigrants / immigrats, estrangers), la condició de menors (joves, chicos, nens, infància, nois, noies), o la seva relació amb l’administració (tutelats, refugiats)”.
També s’ha trobat una certa predisposició a explicar en quina situació es troben els i les joves. Així, es dóna el fet que “es posa el focus en les administracions públiques que tutelen els joves i allà on aquests resideixen”. Això es veu tant en mitjans en català com en castellà. Malgrat tot, són els articles en castellà on es va més enllà i es dóna una certa vinculació d’aquestes notícies amb la inseguretat i el delicte, raó per la qual apareixen mots com “fiscalía” (per part de l’ABC i El País) o “policia” (per part de El Mundo i ABC).
D’altra banda, un element a destacar seria que l’ús del terme “MENA” en els mitjans generalistes és desigual, de forma que “mentre que els més conservadors el fan servir per identificar el col·lectiu amb una tendència propera a la criminalització, els que tenen més sensibilitat social prenen l’acrònim com una funció designativa i dediquen espai per aclarir que es tracta d’una identificació poc favorable”. Per fer-ho fan servir expressions com “els mal anomenats Menes” o bé “menors estrangers no acompanyats, coneguts com a MENA”.
Mitjans locals
En el cas dels mitjans de comunicació de proximitat, aquests “aborden el tema quan s’esdevé una notícia en el seu àmbit de cobertura”. Així, entre les paraules més utilitzades, veiem que “no figura el terme ‘mena’; no obstant, sí que hi apareix ‘exmena’. En lloc de ‘refugiats’, aquí s’utilitza més ‘expulsats’ i a més de ‘grup’, també es parla de ‘banda’, de manera que el tractament no és gaire diferenciat dels mitjans generalistes”.
Aquí també s’ofereix una gran contextualització de la situació d’aquests menors: “els mitjans locals s’aturen a considerar els drets fonamentals que garanteixen una vida digna: feina, educació i habitatge (…). També és interessant les mencions a referents i veïns, que expliquen la voluntat d’alguns mitjans de mostrar notícies que ressalten la convivència veïnal amb els centres d’acollida”. Pel que fa a l’explicació de fets delictius, l’estudi detecta que en la majoria d’ocasions les informacions s’orienten a “explicar el procés d’investigació de la policia, més que a posar l’èmfasi en els delictes en si mateixos”, de tal manera que “no hi figuren paraules com tensió, emergència, violència o agressió”, presents en els mitjans generalistes.
Mitjans d’ideologia conservadora
Amb relació als diaris d’ideologia conservadora analitzats (OkDiario, La Razón, Las Voces del Pueblo i e-notícies), trobem que “tot i que el terme ‘menor’ continua encapçalant la majoria de les llistes, el primer que salta a la vista és l’ús molt més preeminent de l’acrònim ‘mena’. Així com hi ha una tendència més acusada a destacar-ne l’origen”. De fet, el més destacable és que en el cas d’OKDiario fan servir “una narrativa encaminada a identificar els joves menors sense referents familiars com un col·lectiu homogeni i despersonalitzat, causant de problemes de convivència”. A La Razón, l’element amb més pes són cadenes de paraules com “joven-robo-inmigrante”. Quant a Las Voces del Pueblo, es fa especialment latent com “s’infereix amb claredat els atributs negatius associats a ‘mena’ i els atributs d’inseguretat i victimisme associats a ‘vecino’” mentre que, per últim, e-notícies, “té més interès a mostrar el concepte ‘mena’ associat a ‘problema’ i no tant a ‘agressió’, com en el cas anterior”.
Mitjans amb sensibilització social i atents a la diversitat
Segons l’informe, els mitjans amb sensibilització social (Social.cat, La Directa, Crític, elDiario.es i El Salto) es caracteritzen per “atorgar un major grau de visibilitat als menors i presentar-los com a persones que tenen expectatives per aconseguir unes condicions de vida dignes”, però sense arribar a profunditzar en la situació que els va portar a migrar. D’aquesta forma, s’orienten “cap a despertar l’empatia del lector” i és que aquests diaris “posen èmfasi a identificar els protagonistes de la història com a nois”. Així doncs, “és freqüent trobar petits aclariments com: Desafortunades sigles MENA (menor estranger no acompanyat) o Menors estrangers no acompanyats -els mal anomenats MENA- i que utilitzin aquest terme de forma molt més discreta”.
Enfocaments
Els principals enfocaments trobats a les informacions analitzades han estat: invisibilitat (els menors, objectes passius que mai parlen al mitjà); centrats en el context social (les seves condicions de vida); conflicte (problemes causats per aquests joves); legalitat; convivència (problemes amb els joves o centres d’acollida i el veïnat); política (opinió dels polítics); xenofòbia; el seu projecte vital; la delinqüència (connexió amb les màfies i altres delictes) i, per acabar, històries d’èxit d’aquests menors.
En el 39% dels articles, “es percep l’interès del redactor de contextualitzar la situació en què es troben els joves i menors”, sovint amb un to negatiu. També s’observa que “el 32% dels articles contenen l’enfocament Política i el 30%, l’enfocament de legalitat. Així doncs, en un terç del material estudiat s’aprecien debats, reflexions i propostes sobre normatives, lleis i regulacions per part de polítics, legisladors, funcionaris o educadors socials”.
Pel que fa a l’èmfasi en la connotació delictiva dels joves migrats “el trobem en el 12% de les notes i gran part estan ubicades en la secció de Successos. El 66% d’aquests textos corresponen a les capçaleres El Mundo, e-notícies, okDiario, ABC i La Razón”. Mentre que “els problemes de convivència entre els menors sense referents familiars i el veïnat del barri o del poble es recullen en el 20% dels textos” i els articles que contenen enfocaments sobre “Conflictivitat (15%), Convivència (20%), Delinqüència (12%) i Xenofòbia (22%) –sols o combinats amb altres enfocaments- representen una part considerable”. Per últim, el treball observa que “l’enfocament Històries d’èxit és el menys representat amb només un 5% dels articles dedicats a aquest, cosa que suposa que només 15 articles han abordat les vivències personals d’aquells joves que se’n surten”.
Secció / Gènere periodístic
En aquest espai, el més destacable és que “les notícies (56%) i les cròniques (15%) són els gèneres més recurrents. Al contrari, aquells gèneres que faciliten la contextualització, la profunditat, la reflexió o la personalització no són gens habituals entre els articles estudiats. De fet, només hi ha un 11% de reportatges i un 4% d’entrevistes”.
Titulars
Del total de titulars analitzats, 84 contenen l’acrònim mena, MENA o ‘menes’. Sovint, entre els mitjans conservadors, també és freqüent la utilització de terminologia bèl·lica i militar amb una “intencionalitat pejorativa i d’alarma social”. També es dóna una especial atenció a l’alteritat “ells” vs. “nosaltres” amb la utilització de termes com “pastera, estranger, repatriació, tutelats, problema, que aguditzen la dicotomia”. Per últim, hi ha nombroses referències a l’origen ètnic o geogràfic dels menors, desaconsellat pels Llibres d’Estil i els Codis Deontològics en tant que “tendeix a reforçar els estereotips negatius” i s’observa que “la relació de la delinqüència amb el terme ‘mena’ és una clàssica associació que consolida la idea dels menors migrats com a delinqüents”.
Anàlisi de la imatge
Quan apareixen joves o menors “en el 37,1% dels casos estan al carrer, places o entorns urbans”. Amb tot, “en el 16,6% els joves apareixen detinguts o interpel·lats per la policia; en el 18,5% dels casos, en tasques d’activisme, manifestacions reivindicant els drets dels menors migrats o llegint comunicats; en el 16,6%, a l’interior de cases tutelades o centres d’acollida; i només en l’11,2% de les fotografies els joves i menors són captats estudiant o treballant”.
Cal remarcar, pel seu sentit negatiu, el fet que “la policia està present en el 17% de les fotografies seleccionades”. A més, “en el 49% dels casos, les imatges tenen connotacions negatives: grups de joves pel carrer o al metro, campaments, grups de menors d’esquenes, vehicles policials o policies, multituds davant de centres d’acollida i conflictes amb veïns”. No obstant això, “els recursos utilitzats habitualment pels fotògrafs o els editors gràfics són l’enfocament d’esquenes i el pixelat quan els protagonistes són menors d’edat”, però “les imatges d’esquena denoten distanciament, llunyania, desconfiança i l’anonimat de l’esquena pressuposa una barrera que, fins i tot, pot despertar temor i el pixelat dels rostres també sol tenir connotacions negatives en la seva percepció”.
Comentaris dels lectors
En el cas dels comentaris fets a les informacions publicades s’observa que “el 39% de les notícies no tenen comentaris dels lectors. D’aquells textos que sí que contenen comentaris, el 62% són comentaris negatius i el 18% es podrien considerar comentaris neutres”, també es veu que “les capçaleres que contenen el major nombre de comentaris negatius són ABC, El Mundo, e-notícies, okDiario i elPeriódico. Per contra, els mitjans que acumulen més comentaris positius són elDiario.es, Social.cat i Ara”. Això sí, es detecta una gran diferència entre els missatges compartits Twitter i Instagram.
En el cas de Twitter, en total hi ha hagut prop de mig miler de piulades relacionades amb els menors no acompanyats, les quals han configurat “un univers de hashtags” on “els perfils més ultres aprofiten per subratllar un missatge polític excloent i xenòfob”. Aquesta vessant s’ha vist reforçada des de desembre de 2018 quan, “amb un discurs xenòfob, VOX va aconseguir entrar per primer cop a la Junta d’Andalusia amb 12 diputats i a les eleccions generals del 28 d’abril de 2019, el partit va obtenir 24 escons al Congrés”. D’aquí van sorgir “les primeres piulades amb el hashtag #mena relacionades amb el partit” l’agost de 2019.
Així, “el to despectiu i obertament racista dels seus líders va contribuir a ‘normalitzar’ un relat excloent, que ha anat agafant cada vegada més força. En 2020 la majoria de piulades ja tenien un caire negatiu”. De fet, durant aquest període, les etiquetes més usades a Twitter van ser #menas (307 cops: un 20% amb una denotació negativa) i #stopmenas (92 cops: totes reflecteixen el menyspreu i l’odi d’aquests usuaris cap als menors als quals culpabilitzen de provocar la inseguretat).
A Instagram, “la majoria de publicacions són de caire positiu. Igualment, els comentaris (no n’hi ha massa) també es mostren en la línia positiva”. Així, “la majoria de publicacions analitzades pertanyen a entitats que informen de la seva activitat, que etiqueten els missatges amb diferents hashtags relacionats i un gran percentatge dels hashtags revisats tenen un enfocament d’històries d’èxit”.
Motivacions per tractar mediàticament el tema dels joves migrats sense referents familiars
Fets narrats
En el cas dels fets narrats veiem que “els mitjans conservadors tendeixen a explicar notícies basades en fets delictius presumptament comesos pels joves: agressions, robatoris, atacs… Tot aquest ventall de notícies suggereix una intencionalitat encaminada a reforçar el relat del conflicte social”. Per contra, “els mitjans socials o amb sensibilitat per a la diversitat cultural publiquen un alt percentatge d’informacions sobre el projecte vital, només superat per l’enfocament de context. Aquest també és, de llarg, l’enfocament més present en les publicacions dels mitjans generalistes”. A més, aquest tipus de mitjans generalistes també “posen l’èmfasi en les notícies classificades com a política i legalitat/tribunals, a més del context. El relat més accentuat que ens mostren aquests mitjans és el de la preocupació dels governants per gestionar el fenomen de la immigració” i, finalment, “en els mitjans de proximitat guanyen rellevància les informacions de caràcter legal/judicial, seguides de context i política”. Per aquest motiu, “és interessant veure com, en aquest bloc de mitjans locals, queden igualades les informacions de convivència i conflictivitat”.
Gènere i espai atorgat
La major part del material analitzat es correspon amb el gènere notícia, sobretot als mitjans conservadors (79%). L’estudi detecta que “pràcticament no hi ha opinió: només una columna i dues editorials”. Ara bé, “els gèneres de les peces dels mitjans socials estan molt més repartits”. Finalment, s’observa que “com més conservadors són, més tendència tenen a emetre notícies que es limiten a recollir fets relacionats amb delinqüència i problemes de convivència”. Mentre que “els mitjans més sensibilitzats, per contra, tendeixen a oferir informacions que aborden el tema des de diferents perspectives. Així, veiem que les entrevistes en aquests mitjans pugen al 14% i els reportatges s’enfilen fins al 29%”.
Els protagonistes
Sobre aquesta qüestió, l’estudi revela que “els joves menors migrats sense referents familiars són els grans protagonistes absents de la majoria d’informacions” i “són tractats com un col·lectiu homogeni que en provoca la despersonalització”. A més, quan els joves no figuren en primera persona als espais dels mitjans, els periodistes recorren a actors públics per completar les informacions, les fonts més utilitzades acostumen a ser les “policials i les dels representants polítics (…) i, en menor nombre, les dels veïns d’aquests joves”.
Intencionalitat
En el cas de la intencionalitat, “el marc mental imperant és el que identifica els joves com a ‘col·lectiu problemàtic’. Però no només els joves; el fenomen migratori és munició al servei de la voluntat d’evidenciar la diferència entre ‘ells’ i ‘nosaltres’, que condueix cap a discursos racistes”.
Ara bé, “la intencionalitat dels mitjans varia en funció de la seva línia editorial. Els mitjans més conservadors donen lloc a la priorització d’uns determinats tipus d’enfocaments: la identificació del col·lectiu, l’èmfasi en la conflictivitat, la manca de convivència amb el veïnat, etc.” i, per contra, “els mitjans més sensibilitzats utilitzen les mateixes eines, però amb la intencionalitat de trencar aquest marc mental i proposar relats alternatius a favor de la convivència: el de posar en valor les persones, entendre els diferents contextos socioeconòmics, garantir els drets dels infants, reclamar reconeixement mutu, empatia i respecte”.
Reflexions finals i recomanacions
Pràcticament, tots els mitjans fan servir l’acrònim “MENA”, això no obstant, amb diferents intencionalitats. A més, queda palès com “el fenomen de la immigració evidencia la polarització ideològica de la societat i mitjans” i com “dins de la línia editorial, el to final de les informacions depèn de la sensibilitat del redactor”. D’altra banda, s’observa que els protagonistes de les narracions no tenen veu per parlar dels seus interessos i preocupacions i, en moltes ocasions, són els educadors qui parlen per ells. Això denota una “necessitat d’identificar al subjecte de la notícia” i no només amb termes com “menor-estranger” o “estranger no acompanyat”.
Per altre costat, moltes notícies es troben descontextualitzades i “es troba a faltar un aprofundiment sobre el tema i referències sobre els seus trets culturals -dels joves-, les regions de les quals provenen, els motius socioeconòmics, el pes de la tradició, els com, els per què, les causes, etc.”. En canvi, tenen una alta presència els conceptes negatius associats i és habitual la construcció de marcs mentals basats en la idea immigració és igual a problema.
Sobre les xarxes socials, en la majoria d’ocasions, tampoc no ajuden a resoldre aquesta qüestió, ja que “són un canal d’expressió de l’opinió sense cap mena de filtre” i, sovint, en casos com Twitter “les #etiquetes no únicament s’empren per ampliar la difusió del missatge, sinó també per complementar-ne la intencionalitat ideològica”. Cosa que s’ha vist acusada des de la irrupció de VOX al panorama polític espanyol.
Pel que fa a les recomanacions, l’estudi aconsella “comprovar, verificar i contrastar els fets narrats”. En primer lloc, cal “treballar per garantir una formació especialitzada dels i les periodistes que aprofundeixi en la complexitat i riquesa de la diversitat cultural, les causes i els processos del fenomen migratori, l’ús del llenguatge, etc.”. En segon lloc, és necessari “construir una estratègia per deslligar l’acrònim ‘mena’ de connotacions negatives”. També convé “conscienciar mitjans i periodistes per dedicar més espai als gèneres d’entrevista, crònica i reportatge amb l’objectiu de garantir més visibilitat als joves i aprofundir en les seves realitats” i alhora “evitar la vinculació dels centres de menors/d’acollida amb baralles, violència, etc.” així com “garantir la presència d’informacions relacionades amb els joves en totes les seccions dels mitjans”.
Per últim, l’estudi remarca la necessitat “d’elaborar un manual de bones pràctiques específic sobre el tractament dels joves migrats”, així com de “crear un Observatori dels menors migrats”. Finalment, el document també proposa “cercar, identificar i promocionar els referents dels joves (esportistes, culturals, educadors, etc.) amb els quals es puguin emmirallar i es converteixin en exemples de superació” i “aprofitar els canals de comunicació de la Fundació Barça per visibilitzar encara més els joves”.
