El CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya), la URV (Universitat Rovira i Virgili) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya han impulsat una nova guia actualitzada per contribuir al periodisme rural, “Recomanacions sobre el tractament de la ruralitat als mitjans de comunicació”.
El document, que es va presentar al Col·legi de Periodistes el 26 de març, proposa estratègies per evitar estereotips i donar visibilitat a la diversitat rural als mitjans de comunicació. La presentació va comptar amb la participació de Joan Maria Morros, degà del Col·legi; Enric Castelló, catedràtic del Departament d’Estudis de Comunicació de la URV i responsable del projecte, i Laura Pinyol, vicepresidenta del CAC. Es tracta de l’actualització d’un document pioner, que va publicar la Fundació Món Rural l’any 2009.
Per Joan Maria Morros, la guia és un full de ruta per superar el reduccionisme i evitar estereotips; per donar visibilitat a la diversitat i per promoure un tractament mediàtic més respectuós. Segons les seves paraules, la guia ens convida a exercir un periodisme de proximitat que fa servir fonts de la totalitat del territori, que tracta temes diversos i que alhora protegeix la privacitat dels menors.
Aquesta nova guia s’ha elaborat en el marc del projecte de recerca “Nous imaginaris del rural a l’Espanya contemporània: cultura, documental i periodisme” (PID2021-122696NB-I00), finançat pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, l’Agencia Estatal de Investigación i FEDER “Una manera de fer Europa”. Ruralim forma part del treball del Grup de Recerca en Comunicació Asterisc de la URV i ha estat coordinat pel catedràtic de la URV Enric Castelló. Amb aquest treball, l’equip responsable defensa la necessitat que els mitjans de comunicació facin una reflexió sobre com tracten el rural a les seves produccions.
Parlar del món rural és parlar de tres quartes parts del territori català
“És un treball proper i adaptat a la realitat rural i, a més, sota el paraigües del codi deontològic”, afirma el degà del Col·legi de Periodistes. Morros apunta que a Catalunya hi ha uns 950 municipis, d’aquests 600 se’ls considera rurals per tenir menys de 2.000 habitants. D’aquesta manera, més del 75% de la superfície de Catalunya correspon a àrees rurals. Això vol dir que quan parlem i ens informem del món rural ens referim a tres quartes parts del territori i més del 60% de municipis del país, ens fa veure el degà del Col·legi.
No es tracta d’idealitzar el camp
Enric Castelló comenta que aquest document “vol ajudar als periodistes en aquesta complexa tasca d’explicar, informar i comunicar el món rural”. El document planteja l’oportunitat de crear un nou llenguatge, unes noves imatges, una nova forma d’acostar-nos, de conèixer i d’apropar-nos a la ruralitat. “No es tracta d’idealitzar el camp. Cal ressituar aquesta ruralitat”, ens diu el catedràtic de la URV. En paraules de Laura Pinyol, vicepresidenta del CAC: “l’objectiu és superar els estereotips associats a l’entorn rural i reflectir la diversitat del món rural des de la pluralitat i no, des d’una mirada urbanocèntrica”.
Recomanacions sobre la ruralitat en el TRACTAMENT INFORMATIU
1. Diversificar el temes periodístics associats a les zones rurals
Cal obrir el focus a qüestions menys freqüents en entorns rurals. L’eixamplament temàtic ha de contribuir a superar el reduccionisme. Cal una informació que dignifiqui i valoritzi el sector primari, però també que faci més visibles altres sectors presents al món rural. I sense idealitzar o amagar les dificultats, les contradiccions i els conflictes propis de qualsevol context socioeconòmic i cultural. Cal posar en valor i informar dels projectes que rebaten la idea de la manca d’iniciatives en els entorns rurals.
2. Exercir un periodisme de proximitat, apropar-se als llocs
Cal fer un periodisme proper i desplaçar-se als llocs on succeeixen els fets sempre qui sigui possible. En aquest treball de proximitat, cal posar especial cura a esmentar correctament els topònims, els noms de les viles, les geografies i els sobrenoms que formen part del patrimoni i de la història de les societats rurals. Cal apropar-s’hi en sentit simbòlic i també físic. Al rural es queixen que només se’ls demanen declaracions d’àudio o per escrit sense possibilitat de diàleg. Cal garantir i promoure aquest diàleg i evitar dreceres productives que empobreixen el resultat informatiu. Cal que els mitjans destinin recursos suficients a la cobertura informativa en espais rurals. Es necessari fomentar la formació específica sobre periodisme i ruralitat. I també s’han de valorar projectes modestos impulsats per autònoms i organitzacions petites que aporten un periodisme de qualitat, pròxim i independent.
3. Incorporar fonts i veus que reflecteixin la diversitat social
Per evitar la imatge d’una societat envellida i masculinitzada, cal incorporar veus diverses en les notícies i reportatges que tracten el món rural. Cal comptar amb persones grans i joves; home, dones i persones de gènere no-binari; persones amb discapacitats i persones racialitzades. Cal alliberar el periodisme dels prejudicis de caire urbanocèntric i posar-se en el lloc de les poblacions de zones rurals i de muntanya. Les societats rurals són plurals i el periodisme ha d’estar atent a aquesta riquesa i complexitat. S’han d’evitar perjudicis amb informació sense fonaments. Respectar el dret de rèplica i el deure de rectificació són aspectes que en entorns rurals adquireixen una importància reforçada.
4. Salvaguardar amb cura la protecció de menors d’edat i el dret a la privacitat
Els entorns rurals són espais vulnerables quan es tracten temes informatius complexos. Cal tenir una cura reforçada sobre elements bàsics com el respecte al dret a la privacitat, la salvaguarda de la presumpció d’innocència o la protecció dels drets dels menors d’edat.
5. Estar alerta davant els conflictes d’interessos comercials o polítics
S’ha de vigilar les informacions esbiaixades sobre la ruralitat que puguin reforçar les relacions desequilibrades cap a comunitats amb pocs recursos i on viuen poques persones.
6. Aplicar una perspectiva rural en la informació i defugir simplismes
S’han d’incloure fonts d’arreu per aportar punts de vista diferents i evitar que el món rural es vegi infrarepresentat. S’han d’evitar informacions que repliquin representacions simplistes de persones que viuen a l’àmbit rural. Informar sobre la ruralitat implica informar des de la ruralitat, amb una mirada sensible a les realitats que s’hi viuen, allunyada dels estereotips i de la perspectiva urbana. La informació de qualitat i ben contextualitzada ha de ser capaç d’obrir el focus i relacionar realitats de la ruralitat que estan intereconnectades.
7. Valorar les informacions sobre projectes i perspectives de futur
Cal posar èmfasi en els elements que evidencien la vida en els espais rurals, en les obres de les persones que hi resideixen, en els aspectes que reporten una ruralitat transitada, coneguda, popular. A la ruralitat s’impulsen alternatives sostenibles que obeeixen a saber i formes de funcionament històriques que han estat adaptats als temps hipermoderns i poden ser palanca de canvis socials i culturals.
Recomanacions sobre la ruralitat en FICCIÓ, ENTRETENIMENT I ALTRES FORMATS
8. Evitar estereotips negatius o estigmatitzats
Cal ser sensibles amb l’ús de clixés empobridors per donar un suposat sentit/essència del rural i defugir de representacions que produeixin una estigmatització inadequada o innecessària. Aquests estereotips negatius acostumen a expressar la condició rural a través de la ignorància, la pobresa, la inflexibilitat o la tossuderia. Les maneres de parlar i les llengües perifèriques, de frontera o localitzades, són un patrimoni i un valor cultural en totes les seves expressions.
9. Fer visibles i reconèixer les veus i el paper de les dones en el món rural
Cal evitar la presència anecdòtica de les dones en produccions audiovisuals i publicitàries. Les dones pateixen una doble invisibilització i és essencial que pageses, ramaderes i dones del mar tinguin el protagonisme que mereixen. Cal posar en valor els seus coneixements i contribucions en tots el àmbits de la vida.
10. Integrar realitats interseccionals i revisar el victimisme
Cal integrar les realitat interseccional – qüestions relacionades amb el gènere, la classe social, els orígens ètnics o d’orientació sexual – en les trames rurals. Cal revisar la victimització del rural i repensar-lo com un entorn amb una agència transformativa dels relats.
11. Comptar amb la creació local radicada al rural i promoure-la
La producció audiovisual ha d’estar oberta a incorporar i promoure els creadors i creadores de la ruralitat, atès que les seves perspectives han de poder oferir noves mirades. El teixit audiovisual i cultural ha de contribuir a la dinamització econòmica i social dels espais rurals.
12. Normalitzar la presència del rural en la ficció, l’entreteniment i les xarxes socials
Cal integrar els espais rurals de manera normalitzada, sensible, sense forçar o supeditar els arguments a un suposat context en que s’espera que apareguin determinats elements – com bales de palla, tractors i homes grans amb gorra i escuradents a la boca – o passin determinades trames -com manca de cobertura telefònica, animals salvatges perillosos o homes violents amb destrals.
13. Equilibrar les representacions en comunicació corporativa i publicitat
La publicitat i la comunicació corporativa sovint fan referència al mon rural amb un estil conegut com “greenwashing”. Es recomana no usar la ruralitat només com a escenari per reforçar una visió verda o pintoresca, sense consciència de la contribució real de les iniciatives a les comunitats rurals.
14. Prendre perspectives amples en el debat tecnològic i estar amatents a la Intel·ligència Artificial
Cal defugir el simplisme d’haver de triar entre un rebuig a la tecnologia i un tecno-optimisme que delegui totes les solucions a les millores tècniques, informatitzades o derivades de la IA. Els sistemes algorítmics poden replicar biaixos existents i estereotips. Per això, cal adoptar una consciència crítica respecte del que els sistemes tecnològics, algorítmics i d’IA proposen per definir els imaginaris del rural.
15. Fomentar el coneixement de les comunitats i del vincle amb els entorns
Cal fomentar el coneixement de la història, la memòria col·lectiva, la realitat actual i els projectes que es desenvolupen als espais rurals. Això no implica un relat pessimista o nostàlgic. Apropar-se a la ruralitat tenint en compte els sentiments i els sabers locals, les epistemologies pròpies, és necessari per entendre i fer entendre els entorns.
Recuperar l’acte de presentació: https://www.youtube.com/watch?v=vvVrcS1iSmQ
