Periodistes i líders del govern, els actors amb els que menys confiem - OCC InCom-UAB

Home » Cròniques OCC » Periodistes i líders del govern, els actors amb els que menys confiem

Periodistes i líders del govern, els actors amb els que menys confiem

Dircom Catalunya, Associació de Directius de Comunicació, va organitzar el 10 d’abril la presentació de l’informe Edelman Trust Barometer Spain 2024, centrat en l’escrutini de la innovació. L’acte va comptar amb la participació de Lucía Carballeda, co-general manager i cap de reputació d’Edelman Spain, i Carla Humet, directora de crisis d’Edelman Spain. L’Edelman Trust Barometer és l’estudi més gran de confiança a escala global. Aquest es basa en una mostra de 28 països, amb 32.000 enquestats. El treball de camp d’aquesta nova edició s’ha desenvolupat del 3 al 22 de novembre de 2023.

L’estudi Edelman Trust Barometer Spain 2024 assenyala que les empreses són la institució amb la que més es confia actualment, la única que es percep competent i ètica. Alhora, aquest treball mostra que la por a la desinformació persisteix; hi ha la impressió que els líders dels governs i periodistes manipulen la veritat.

Però el debat va girar entorn la innovació: Quin impacte té en la confiança? Amb qui es confia per liderar la integració de la innovació en la societat? Vivim en un moment de canvi tecnològic constant, però estem preparats tecnològicament per innovar?

Es confia més amb les empreses

L’Edelman Trust Barometer Spain 2024 mesura la confiança de 4 institucions: ONGs, empreses, mitjans de comunicació i govern. Cap d’elles obté un índex elevat de confiança, però les empreses són les que lideren aquest rànquing, amb un 56% de confiança i una pujada de 7 punts en comparació amb l’edició anterior d’aquest estudi. La confiança en les ONGs es manté en un 53%. I, per sota del 50% de confiança, apareixen els mitjans de comunicació (40%, amb un increment de 2 punts respecte l’any anterior) i el govern (que no s’ha mogut del 36%). En general, a Espanya es confia un 46 % amb les institucions, un percentatge que sembla evolucionar positivament ja que aquest any ha augmentat 2 punts.

Segons aquest estudi, les empreses són les úniques que són percebudes tant competents com ètiques. És un panorama molt diferent -i més optimista des del punt de vista empresarial- al de fa 4 anys, quan es considerava que les empreses no tenien un comportament ètic. Pel que fa als mitjans de comunicació, aquests no es consideren ni competents ni ètics. I el Govern encara surt més mal parat en ambdós àmbits.

Europa suspèn en confiança

Segons les dades de l’estudi, als països europeus domina la desconfiança. Dels 28 països estudiats, on apareix més confiança és, en aquest ordre, Xina, Índia, Emirats Àrabs, Indonesia, Aràbia Saudí i Tailàndia. És evident que alguna cosa té a veure el sistema polític. Per la seva part, Espanya continua en la franja dels que destaquen per alt nivell de desconfiança, seguit d’Estats Units, Alemanya, Corea del Sud, Argentina, Japó i, per últim, el Regne Unit.

Si es compara l’edició del 2024 amb la del 2023, és significatiu que Xina roman amb el major nivell de confiança (79% i 83% respectivament cada any). I els principals canvis es donen a Corea del Sud -que tot i que es manté en el grup amb baixa confiança presenta un increment de 7 punts, de 36% a 43%-, Malàisia -que guanya en confiança i passa del 62 al 68%- i, per últim, Nigèria, que aconsegueix superar el 60% de confiança i incorporar-se, així, a la llista de països amb més confiança.

Les xarxes socials, a la baixa en confiança

Pel que fa a la confiança segons sector, ha hagut augments importants en molts casos. Ara bé, aquesta tendència apareix molt marcada en el cas d’energia, on l’increment ha estat d’11 punts, fins a situar-se en el 51% de confiança. Els sectors en els que més es confia -es a dir, sobre els que es pensa que actuen correctament- són salut i educació, ambdós superen el 70% de confiança. Ara bé, mentre que la salut baixa 3 punts respecte l’edició anterior, l’educació augmenta 5 punts. A l’altra extrem apareixen la banca, amb una confiança del 41% (això sí, 7 punts més que l’any anterior) i les xarxes socials, que és el sector on més ha baixat la confiança, 10 punts, i ha quedat en un 35%. No obstant, en qualsevol cas, l’enquesta apunta que la confiança en un sector no garanteix la confiança en les seves innovacions.

En total s’han estudiat vuit actors: el propi ocupador (“el meu CEO”), científics, educadors, ciutadans del propi país, veïns, periodistes, ocupadors en general i líders de govern. A Espanya ha augmentat la confiança en pràcticament tots ells. El major increment de la confiança ha estat en relació amb el “meu CEO”, amb 11 punts respecte l’any passat i arriba així al 59%.

Els periodistes i líders del govern, tot i que han pujat de punts, destaquen entre les figures amb les que menys confiem, amb 38% i 29% de confiança respectivament. L’estudi mostra que persisteix la por a la desinformació i es desconfia amb la paraula dels líders. Hi ha una percepció clara que els líders dels governs, de les empreses i els professionals del periodisme manipulen la veritat i fan afirmacions que són falses o exagerades.

A Espanya, els majors nivells de confiança es dona a científics (84%) i educadors (67%). A nivell global, “la persona que em dona feina” és la figura en la que més es confia (79%).

La innovació està mal gestionada

En termes generals, la població considera que la gestió de la innovació és deficient i, de l’estudi, es desprèn que el rebuig i la falta d’entusiasme en les noves tecnologies està provocada per aquesta percepció. El 43% de les persones enquestades pensa que la innovació està mal gestionada i aquesta falta de confiança perjudica la percepció de l’avanç tecnològic. Un 69% dels enquestats opina que la societat està evolucionant tant ràpid que els està perjudicant i un 78% creu que només beneficia els més rics.

Més de la meitat de la població planteja que el Govern té una gran influència sobre la ciència. Un 51% opina que la ciència està molt polititzada i un 61%, que el Govern i les organitzacions d’investigació tenen massa influència en com la comunitat científica actua.

La meitat de la població, 5 de cada 10, considera que el Govern no és competent per regular la innovació. Un 53% és de l’opinió que els reguladors governamentals no tenen la comprensió adequada de les tecnologies emergents per regular-les de forma efectiva.

A nivell global, a 26 dels 28 països analitzats, domina la idea que els seus Governs no regulen la innovació de forma apropiada i es confia en que siguin les empreses l’actor que integri la innovació en la societat. Els majors nivells de desconfiança es donen entre les persones amb ingressos baixos. Per exemple, en aquest sector, el 45% confia en les empreses envers el 82% de les persones amb alts ingressos o el 33% confia en el govern, lluny del 43% de les persones amb alt nivell. Però encara pot ser més significatiu que el 63 % de la població pensi que els CEO gestionaran i controlaran els canvis que s’estan desenvolupant a la societat i no només els relacionats amb els seus negocis.

Si el ciutadà sent que es controla l’impacte, la innovació s’accepta millor

Per acceptar la innovació, la ciutadania ha de tenir cert control sobre el seu impacte en les seves vides i, per això, s’apunta com a solució una regulació efectiva. La confiança és clau per l’acceptació de qualsevol innovació.

Així, les energies verdes es perceben com un cas d’èxit en la innovació (el 58% de la població accepta aquesta innovació), seguida de la medicina genètica (33%). En canvi, la intel·ligència artificial a penes supera el 23% d’acceptació, potser perquè cal esperar un temps més, i els aliments transgènics encara són més rebutjats (només són acceptats per un 11%).

Empreses i Govern haurien de col·laborar en matèria d’innovació, segon aquest estudi. El 50% de la població opina que si les empreses col·laboressin amb el Govern, es confiaria més amb els avanços tecnològics. Però, no obstant, el 84% dels enquestats volen que els científics liderin la implementació de la innovació i un 78% menciona els experts tècnics.

Qui ha de comunicar la innovació?

Resulta significatiu que, al costat de científics i d’experts tècnics d’empreses, aparegui “algú com jo”, quan es parla dels comunicadors més honestos. La major confiança la reben els científics (82% de la població), seguit d’una persona semblant al destinatari del missatge (74%) i dels tècnics (70%). I, a l’altra banda, entre els que menys confiança desperten en aquesta comunicació, estan els periodistes (36%) i els líders de govern (30%).

Fotografia: Dircom Catalunya

vistes:

91