Però cal diferenciar entre realitat i ficció al contingut televisiu? - OCC InCom-UAB

Home » Cròniques OCC » Però cal diferenciar entre realitat i ficció al contingut televisiu?

Però cal diferenciar entre realitat i ficció al contingut televisiu?

Redacció OCC InCom-UAB

Recrear una escena eròtica d’una pel·lícula mítica, que el teu gos t’ajudi a trobar una parella, assistir al teu propi funeral a través de la hipnosi, entrevistar a llegendes desaparegudes o veure l’interior del teu cos mitjançant realitat augmentada per entendre millor la teva malaltia són només algunes de les propostes innovadores i sorprenents dels continguts audiovisuals actuals.

Torna Inspira’t TV, una iniciativa conjunta del Clúster de l’Audiovisual i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), amb Miquel Garcia, del Laboratori de Formats de TV3, qui va presentar el passat 8 de juny de 2022 en format online, un bon grapat de propostes innovadores, eclèctiques i creatives d’estrenes de televisions públiques i privades d’arreu del món. Aquí teniu la nostra selecció.

Dating

 

Le’ts make a love scene. Dating, Channel 4, Regne Unit. Quan els actors roden escenes eròtiques, què passa després? S’enamoren? La flama i el desig persisteix? D’això va aquesta proposta. Són solters que busquen l’amor i que veuen si poden recuperar la química sexual d’alguna de les escenes més hots, més calentes de pel·lícules emblemàtiques. A cada episodi un home o una dona poden recrear com a protagonista tres escenes diferents amb tres desconeguts i a continuació escolliran un co-protagonista per anar a una cita per comprovar si l’espurna encara es manté quan les càmeres deixen de rodar.

 Mon chien et moi. Dating, TF1, França. Aquesta proposta és un dating caní. Són solters i solteres que volen trobar l’amor i, en principi, res els podria aturar en la cerca de la parella perfecta, excepte el fet de tenir un gos. Però el seu gos també es pot convertir en la millor ajuda per trobar pretendent. El programa té una aplicació de cites on les persones solteres seleccionen diferents pretendents segons els seus gossos. Després, tenen una cita amb la presencia dels seus respectius gossos i si hi ha química entre els gossos, els solters humans acompanyats amb les respectives mascotes passaran un cap de setmana junts. Ara bé, el programa no acaba aquí. Dies després han d’anunciar si aquesta trobada ha funcionat realment.

Dating + Acting

Una de les tendències que arriba amb més força i més curiosa és el D-ACTING, un nou gènere de la realitat que fusiona programes de cites amb contextos més desenvolupats. D-ACTING és Dating + Acting, un format on els participants del dating serien en realitat més actors que pretendents reals. Són formats que estan sota la influència de ficcions d’època de gran èxit i fan aparèixer de cop un nou gènere híbrid força extravagant.

 
The Courtship. D-acting, NBC, Estats Units. Aquest és un exemple de D-ACTING que planteja trobar parella a l’any 1800 sense Tinder. Pretén ser un experiment social que porta pretendents molt joves als temps romàntics. Els concursants han d’intentar captivar a una noia rossa, la Nicole. Els enregistraments es fan al Regne Unit , i no als Estats Units, perquè allà no tenen castells del segle XIX. Els participants, tots joves, van amb els millors vestits d’època i competeixen per tenir l’oportunitat de guanyar-se el cor de la Nicole, que és de la Cort.
 Això no és una entrevista
 I hjernenpå stjernen. Factual, DR1, Dinamarca. És una proposta de la televisió pública danesa i la traducció del títol seria «El cervell de la estrella». Al seu primer episodi va participar el cantant danès Mads Langer. Ell va ser sotmès a una sèrie d’experiments per l’il·lusionista i mentalista Jan Hellesøe. El cantant es va veure de sobte a una església plena de gent i amb un taüt blanc al centre i, sota el poder de la hipnosis, va poder viure el seu propi funeral. El mentalista i la presentadora acompanyen a personatges famosos per intentar desenterrar els seus records i recuperar els seus traumes amb manipulació psicològica sobre el seu passat i futur. El resultat és totalment diferent al d’una entrevista clàssica.

Hôtel du temps. TF1, França, una altra proposta d’una televisió pública francesa, que també consisteix en un programa d’entrevistes. És el retorn del periodista i presentador emblemàtic Thierry Ardisson, qui entrevista llegendes desaparegudes. Es tracta de reviure una vetllada amb una llegenda desapareguda amb qui el presentador conversa a l’Hotel Du temps de París on s’intercalen imatges d’arxiu amb personatges que parlen d’ell. La primera convidada va ser la cantant Dalida, amb motiu de l’aniversari de la seva mort. És un format car però bastant sorprenent i nou fet amb realitat augmentada.

Divulgació

Your body uncovered with Kate Garraway. Divulgatiu, BBC2, Regne Unit. Aquesta proposta també utilitza la tecnologia. És tracta d’una sèrie mèdica amb realitat augmentada. Usa la tecnologia per permetre als pacients veure l’interior del seu cos i comprendre millor el seu estat de salut. Tant els pacients com els espectadors tenen una perspectiva didàctica, visual i emocional sobre els seus problemes. L’anatomia de l’interior del cos humà cobra vida i proporciona resposta als pacients. Amb les ulleres de realitat virtual poden passejar pel seu cos mentre un metge els hi parla.

SPACE 22. Reality, ABC, Austràlia. Es tracta d’una estrena feta per la televisió pública australiana. Set desconeguts, cadascú amb la seva pròpia experiència de malaltia mental, participen en un ambiciós experiment per comprovar si l’art pot curar ferides invisibles. És una producció que pretén explorar l’impacte de l’art i la creativitat en la salut mental.

 
Seniorsurfarma. Reality, SVT, Suècia. La televisió pública sueca ha estrenat una proposta que parteix del fet que estem en un món cada cop més controlat per la tecnologia i, en canvi, les persones grans estan excloses i els costa sobreviure en aquesta societat digital. Aquesta sèrie sueca intenta posar-hi remei amb sentit de l’humor i ensenya com enviar correus electrònics, com descarregar un identificador bancari o com demanar hora al metge a través de les aplicacions digitals. En aquest camp d’entrenament durant uns dies fan tota mena de pràctiques.

Valors i infància

Stip it! Infantil, Ketnet, Bèlgica. ÉS una proposta de la cadena infantil de Bèlgica de parla flamenca. És una activitat que fan durant la setmana contra el bullying, fan tot el possible per deixar clar que l’assetjament escolar no es pot permetre. Fan una gran campanya social promoguda a través del canal infantil que té com a emblema els quatre punts que es pinten a la mà. Aquests 4 punts són compromisos que quan els pintes et compromets a assumir-los: l’assetjament no és bo per mi i no hi participaré mai, en parlo quan el bullying em fa por o em posa trist, no excloc a ningú, per mi tothom forma part del grup i sempre intentaré defensar algú que se sent assetjat. Amb aquests 4 punts intenten que s’adhereixi el màxim de gent possible.

Fiskebanko. Slow TV, DR2, Dinamarca. Durant la pandèmia i post-pandèmia es va fer molt popular la pesca de canya a Dinamarca. La televisió va generar una mena de slow tv en el que combina televisió lineal amb pesca de canya i un joc de bingo. Un programa especial i curiós de gent que busca experiències a la natura.
  “Amb aquestes propostes innovadores i fetes a partir de la tecnologia, el debat ètic sobre què és real i que no està sobre la taula. S’ha fet un salt cap a formats que eren impensables fa 5 anys”, apunta Eduard Gil, director del Clúster de l’Audiovisual. Miquel Garcia també coincideix i afirma “que aquestes fórmules obren moltes possibilitats però també perills i riscos ètics del límit d’on està la realitat i la ficció. I la confiança amb la televisió pot desaparèixer en qualsevol moment”. Qui ha d’explorar els límits? Les cadenes privades o les públiques?, es pregunta Garcia.

vistes:

114