Per Redacció OCC InCom-UAB
Els mitjans de comunicació tenen un paper cabdal en la construcció social de la realitat i, probablement, aquesta és la raó per la qual encara és fàcil trobar molts exemples que no fan altra cosa que reproduir i reforçar els estereotips i prejudicis de grups socials vulnerables, com sovint succeïx amb el poble gitano. La imatge que transmeten els mitjans de comunicació d’aquest col·lectiu, i ara també les xarxes socials, sovint es basa en un coneixement parcial, deformat i discriminatori.
La tercera sessió del cicle “Imatge social de la població gitana. Com contribuir a canviar-la: estereotip versus realitat”, celebrada el passat 25 de juny, va estar dedicada als mitjans de comunicació. Organitzada per la Federación Kamira (agrupa associacions de dones gitanes), en col·laboració amb la Plataforma Khetané (plataforma representativa del moviment associatiu gitano), Fundació Pere Closa, Rromani Pativ (xarxa antidiscriminatòria gitana), Oberaxe (Observatorio Español del Racismo y la Xenofobia) i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, va portar com a títol “Els mitjans de comunicació davant la discriminació i delictes d’odi”.
Moderada per Iñaki Vázquez, director de la Plataforma Kethané, hi van participar Sebastián Porras, periodista i patró de la Fundació Privada Pere Closa; Celia Montoya, actriu, activista i coordinadora del programa Rromani Pativ, i Joan Oleaque, periodista, escriptor i professor de comunicació a la Universitat Internacional de Valencia–VIU. A més de parlar sobre el tractament mediàtic del poble gitano i de com es pot trencar amb la reproducció d’estereotips i prejudicis, també es va debatre sobre el paper dels mitjans en la lluita pels drets fonamentals, com són el dret a la igualtat i la llibertat d’expressió.
Cal sumar esforços en la lluita contra els estereotips i els prejudicis
“Amb aquestes sessions volem trobar eines útils per combatre l’antigitanisme, la reducció d’estereotips i prejudicis presents als mitjans de comunicació de masses i xarxes socials, que incideixen de manera determinant en la configuració de la identitat gitana”, comenta Iñaki Vázquez. I afegeix que la “identitat gitana s’ha construït històricament a través dels qui han exercit una repressió sistèmica cap al nostre poble”.
I, ara, els mitjans de comunicació i les xarxes socials continuen projectant una imatge del poble gitano carregada de prejudicis i estereotips racistes. Això també construeix la seva identitat -opina Vázquez- i ho fa malmeten la llibertat, el respecte i la dignitat del poble gitano. Vázquez proposa “establir línies d’actuació conjunta entre els professionals de la comunicació que exerceixen de forma rigorosa i responsable, la societat civil, l’activisme gitano i les xarxes socials on ara hi ha discursos intolerants i racistes”.
Perillosos o artistes
Sebastián Porras comença la seva intervenció amb aquesta paròdia sobre com veu la població als gitanos: “Els gitanos som bruts, som lladres i delinqüents, som xabolistes, xatarreros. Els gitanos som traficants de droga. Tenim una pell morena, un cabell espès i llarg, una bellesa exòtica, exuberant i oriental. I cantem i ballem les 24 hores del dia. Així som els gitanos”. Porras explica que així es com els mitjans de comunicació retraten als gitanos.
Des del periodisme, es continua difonent una imatge basada en l’estereotip, en una idea preconcebuda. Per una banda, hi ha la cara més negra, que diu que els gitanos són agressius, perillosos i bruts. I, de l’altra, també hi ha la vessant amable, que diu que tenen certa gràcia, són artistes i porten mocadors al coll i van enjoiats amb or. Seria la cara i la creu de la imatge social que dibuixen els mitjans de comunicació del poble gitano.
Per Porras, els mitjans obliden “que no tots els gitanos som iguals” i destaca així la importància de la “diversitat interna”. “No som una fotografia fixa, però així ens dibuixen la majoria dels periodistes”, diu el patró de la Fundació Privada Pere Closa.
Els mitjans de comunicació creen un estat d’opinió generalitzat i les veus discordants callen per por a ser marginades. Porras afirma que “els mitjans de comunicació de masses representen la imatge dels més poderosos i usen estereotips sobre les minories i grups marginals”. D’aquesta manera, segons Porras, “ajuden a perpetuar l’status públic”.
Difícil arribar a tenir veu als mitjans
Segons el patró de la Fundació Privada Pere Closa, les fonts no organitzades ho tenen molt difícil per accedir als mitjans de comunicació. La rutina, la falta de temps, la comoditat i l’escassa fiabilitat en altres fonts són algunes de les raons que fan que els periodistes recorrin a les fonts oficials i de grans organismes. “Els gitanos ho tenim difícil per sortir a la foto” diu Porras i es lamenta que sempre es treuen els temes més vulgars i grocs.
Els mitjans creen la seva pròpia realitat social. D’alguna manera, només existeix el que ells mostren. I, a més, de la manera que ells ho expliquen. Un consum sa dels productes periodístics seria aquell que desperta el sentit crític, que demana rigor a la informació i no interpreta la realitat explicada com un dogma de fe. Són alguns dels arguments de Porras.
“Per començar, els gitanos no són fonts informatives per parlar del que els hi passa a ells mateixos”, diu Porras. Hi ha poques entitats gitanes que tinguin a la seva estructura un apartat dedicat a la comunicació. És fonamental que els periodistes marginin postulats sensacionalistes i difonguin continguts rigorosos. No es tracta que els periodistes tinguin misericòrdia dels gitanos, es tracta d’exigir-los que siguin bons professionals de la comunicació. Porras demana rigor i professionalitat. A més, també recalca la importància d’un ús correcte del llenguatge per no contaminar el missatge.
Bones pràctiques periodístiques
Porras recorda el codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el punt 12è del qual diu: “No es pot discriminar a cap persona a causa de la seva condició sexual, discapacitat física o mental, creences, origen ètnic, nacionalitat i extracció social. Així mateix, cal evitar expressions vexatòries que puguin incitar a l’odi i a l’ús de la violència. Els periodistes han de ser especialment sensibles amb la diversitat i actuar amb sentit de justícia i respecte a les persones i els grups afectats”.
En aquesta línia el grup de treball sobre Periodisme Solidari del Col·legi ha desenvolupat un decàleg i en un dels punts s’esmenta: “No incloure el grup ètnic, el color de la pell, el país d’origen, la religió o la cultura sinó és estrictament necessari per la comprensió global de la notícia”.
Porras conclou amb una pregunta adreçada al públic i que li va fer una nena: “Quina diferència hi ha entre els gitanos i les persones normals?“
La reproducció cultural dels estereotips
En aquesta línia, Celia Montoya, actriu, activista i coordinadora del programa Rromani Pativ, comença la seva intervenció amb una prova clara que ajuda a demostrar els estereotips que hi ha encara avui en dia amb la campanya “Racisme a Mèxic”, un treball d’investigació amb nens i nens mexicanes de l’any 2012, replicant l’experiment amb nens/es i nines dissenyades per Kenneth i Mammie Clark als anys 30 als Estats Units i que s’ha fet a varis països del món per demostrar com influeix la desinformació als nens. La campanya denuncia que, des de ben petits, ja tenim integrats els estereotips. Per Montoya, “la raça és una construcció social, política i econòmica”. Els prejudicis no es construeixen d’un dia per l’altre i darrera hi ha una intenció maliciosa i ben estructurada, explica Montoya. L’activista va fer referència a l’obra La Gitanilla de Cervantes, de la que va llegir aquest fragment: “que els gitanos i les gitanes només han vingut al món per ser lladres: neixen de pares lladres, es crien amb lladres, viuen com a lladres, estudien per lladres i roben. I que només es pot eliminar amb la mort”. Constata que les paraules marquen i hi ha un racisme subtil (o no tan subtil, afegim nosaltres).
Abans la cobertura era dolenta, però ara…
Joan Oleaque, periodista, escriptor i professor de comunicació a la Universitat Internacional de Valencia–VIU, va parlar de com es promouen aquests estereotips en xarxes socials. Denuncia que Internet ha provocat moltes confusions: sobre què és el rigor i què no ho és, sobre què es opinió i què és informació, sobre què és periodisme i què no ho és. Segons Oleaque, ara per molta gent és molt difícil discernir el valor d’un fet o d’una opinió.
A les xarxes socials es salten les estructures periodístiques habituals i el problema és que no hi ha conseqüències. Ara mateix, a nivell mediàtic, ens trobem amb un “racisme dispers i difús en relació als gitanos”. Abans amb l’hegemonia dels mitjans tradicionals, la cobertura era dolenta. Ara, a Internet, el racisme a les xarxes a través de la difusió d’opinions a fòrums s’ha accentuat i, segons els especialistes, aquests espais funcionen com a “càmeres d’eco”. Arriben fins i tot a ser missatges virals.
Enllaç sessió online: https://www.youtube.com/channel/UCiQPgJRsorTnKPPdp5Zb9aQ
