Pot el periodisme lluitar contra la desinformació i l’autocomplaença? - OCC InCom-UAB

Home » Cròniques OCC » Pot el periodisme lluitar contra la desinformació i l’autocomplaença?

Pot el periodisme lluitar contra la desinformació i l’autocomplaença?

La transmissió del coneixement ha fet un gir de 180° en l’era digital. Davant la pluralitat de formats, canals, emissors i creadors d’informació, les institucions han d’adaptar les seves estratègies comunicatives per arribar als seus públics. Una societat informada és una societat que avança, però gestionar el volum de continguts que avui circulen no és fàcil per cap dels agents implicats (creadors, difusors i públics), sobretot quan no tot allò que s’identifica com a informació ho és realment.

En aquest nou panorama informatiu, són molts els obstacles que cal superar, entre els que destaquem la dificultat de gestionar aquest alt volum d’informació (infoxicació) i la desinformació, i també són molts els objectius que cal assolir, com garantir l’accés a la informació, captar l’atenció del públic, gestionar la reputació digital o preservar el coneixement, per citar només uns exemples. Donar resposta a tots aquests nous plantejaments i reptes és indispensable per tothom qui vulgui continuar tenint veu en aquesta societat de la informació.

MyNews, empresa dedicada al seguiment dels mitjans i l’anàlisi de la informació, va organitzar la taula rodona “La Transmissió del Coneixement en la Era Digital” el passat 4 de maig. El perfil dels ponents va permetre recollir diverses perspectives: acadèmica, professional i corporativa. Hi van participar Montse Català Freixa, Responsable del Departament de Documentació de Televisió de Catalunya (TV3) i Catalunya Ràdio; Lluís Codina, Professor del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra; Maria Josep Llorens, Responsable del Centre de Documentació de l’Agència Catalana del Consum; Marcel Russiñol Amat, Digital Assets Manager del Centre de Documentació del Fútbol Club Barcelona, i Josep Salvat, consultor en comunicació i soci i Director de Josep Salvat PR, qui va fer de moderador.

Consumim informació igual avui que fa 10 anys?

Per Lluis Codina, “s’ha consolidat l’ús de la informació digital. S’ha incrementat molt el seu consum. Hem anat cap a un sistema en el que tot està vinculat amb tot”. Hi ha una consolidació total del model de ruptura que va significar la digitalització i tot s’està integrant. S’estan establint ponts i passarel·les entre aplicacions i funcionalitats. I, en aquesta línia, Marcel Russiñol apunta que “l’ús del mòbil és totalment disruptiu. Apareix el mòbil i tot ho consumim a través del mòbil. Aquestes noves formes de consum han fet baixar els mitjans tradicionals, que era la gran forma de consumir informació. El mòbil s’ha imposat. Avui en dia molta gent s’informa únicament a través de les xarxes socials. Ha canviat i més que canviarà”.

Arran d’aquest canvi de paradigma, Maria Josep Llorens reflexiona: “abans llegíem bibliografia i buscàvem informació per aprofundir i, ara, busquem la concreció. Ara no es busca més, i si no l’entenc, més igual. Responc la pregunta i no vaig més enllà”. La Responsable del Centre de Documentació de l’Agència Catalana del Consum pensa que “és una manera diferent de processar i buscar la informació. Busquem ‘miquetes’ en lloc de buscar el coneixement”. “La tecnologia promou que es puguin fer cerques més concretes”, aclareix Llorens.

Per la seva part, Montse Català fa èmfasi en que ha canviat la manera com es comparteix la informació: “Fa 10 anys es compartia per email i, ara, es comparteix per xarxes o amb pen-drives”.

Els nous centres de documentació

Codina, com acadèmic, pensa que els centres de documentació s’hauran d’adaptar a les noves necessitats i als usuaris. I, en aquesta adaptació, s’integraran totes les tendències actuals, com el Chat GPT o la Intel·ligència Artificial (IA). En aquesta mateixa línia, Russiñol assenyala que s’apostarà per les noves tecnologies emergents i explica que, al centre de documentació del FC Barcelona, arran de la pandèmia estan en procés de digitalització i aposten per donar un servei més personalitzat. Russiñol considera que aquestes noves tecnologies ajudaran a governar la informació, però que el repte està en com s’encaixa tot això d’una manera sostenible per tothom.

Per la seva experiència, Llorens argumenta que “l’usuari s’ha tornat autosuficient. I ens demanen la feina que va més enllà: no, la dada, sinó l’anàlisi que permeti crear o buscar tendències”. Català és escèptica i explica que fa 20 anys que van començar la digitalització al centre de documentació a TV3. Segons va comentar, l’objectiu és no tenir materials que no siguin digitals i no es guarden al núvol sinó en robots in house, que són més segurs i barats.

Desinformació i xarxes socials

Marcel Russiñol constata que hi ha unes amenaces que són reals; per exemple, una alerta sanitària pot esdevenir una pandèmia. Així, les agendes polítiques han de ser molt flexibles i, a més, no sempre es pot saber si una notícia o un fet és veritat o no. “Les fake news em fan una ràbia tremenda i les intento combatre, de vegades sense sort, perquè inverteixes molta energia en discriminar”, diu Russiñol, qui afegeix que el combat passa “per ser crític, tenir una societat ben educada i consultar fonts autoritzades”. Ell confia també que això s’aprengui a les escoles i als instituts.

Salvat és també molt conscient de la importància de “formar les noves generacions perquè tinguin la capacitat d’identificar allò què és real i allò que és notícia de veritat del que pot ser infundat amb intencions poc clares”. I, en aquesta línia, Russiñol vol recordar els filtres bombolla, que comporten el perill de que només ens informem des dels punts de vista amb els que d’entrada estem d’acord i això provoca un biaix de confirmació. D’alguna manera, Russiñol planteja que això ja és una prova de les dificultats de construir un sentit crític de la realitat que ens envolta.

Les fake news hi són de sempre

Llorens pensa que “és una cosa que ha passat des de sempre. Ara li posem nom, ‘fake news’, però la desinformació ha existit sempre”. Llorens creu “que és un problema d’intencionalitat”, difícil de solucionar. No tenim coneixement per jutjar-ho tot i s’hauria de posar en dubte totes les notícies que t’arriben. “Al final, hem de fer un acte de fe. Ara tots podem opinar. Has de buscar referents per informar-te, professionals que filtrin la informació”, aconsella Llorens.

Segons Català, “la desinformació genera una responsabilitat enorme cap als mitjans. No sempre ser plural és fàcil i et porta moltes crítiques”. Coincideix també amb Maria Josep Llorens quan diu que les “fake news han existit sempre, però ara són més visibles i més grans, circulen més ràpid i fan molt mal”. “El que em preocupa ara no són tant les notícies sinó el tipus d’imatge. I pel que fa la bombolla, crec que en part ens la fem nosaltres. Ja no és només la bombolla que provoca l’algoritme, ja que només seguim a qui volem que digui el que nosaltres volem. Rarament seguim els contraris i nosaltres ja ens fem la primera bombolla”, argumenta Català.

Per Codina, “les notícies falses són el fenomen més preocupant que tenim en aquest moment”. Lluís Codina va recordar els diversos agents que han detectat els estudis fets i va explicar que n’hi ha els que busquen que no tinguem cap referent generant així la desconfiança absoluta. Codina creu que això és encara més perillós i va recordar el que va dir Pepa Bueno, directora del diari El País: “hem perdut el consens sobre la realitat”. “Hem de recuperar i tornar a confiar amb els mitjans de comunicació de referència”, va remarcar Codina, però és realment difícil quan “els usuaris busquen la desintermediació, accedir a la informació sense una interfície”.

Podeu recuperar la sessió La Transmissió del Coneixement en la Era Digital aquí

vistes:

20