Premsa Comarcal: el paper resisteix, però el repte ara és trobar-li el punt a l'entorn digital - OCC InCom-UAB

Home » Cròniques OCC » Premsa Comarcal: el paper resisteix, però el repte ara és trobar-li el punt a l’entorn digital

Premsa Comarcal: el paper resisteix, però el repte ara és trobar-li el punt a l’entorn digital

Per Redacció OCC InCom-UAB

 

La Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals ha presentat el Llibre Blanc de les Revistes i la Premsa en Català del 2016 al Real Club Polo de Barcelona el 20 d’octubre del 2017. La Federació agrupa 202 publicacions en format paper (de pagament) i 122 publicacions en format digital. Del primer grup, la majoria són bimestrals/trimestrals (81) i quinzenals/mensuals (58).

Francesc Fàbregas, president de la Federació des del mes de febrer del 2017, va ser el primer en intervenir: “som una premsa necessària, som una premsa útil. En cas de desaparèixer, molta de la informació que es genera al nostre país no arribaria al ciutadà. Només es coneixerien les coses excepcionals”. Fàbregas va acompanyar la defensa de la fortalesa de la premsa comarcal en català amb dades (dóna treball a prop de 1.500 persones) i amb fets (és un sector preocupat per oferir continguts de qualitat). A continuació, Enric Yarza, president de Media-HotLine i autor de l’estudi, va explicar detalladament els principals resultats i conclusions.

Salvador Cardús, periodista i sociòleg, va centrar el seu parlament en aspectes directament relacionats amb l’ètica periodística: el descrèdit de l’objectivitat i el recurs de la mentida  -essent molt crític amb el paper de les facultats de ciències de la comunicació i mostrant-se preocupat per com les xarxes estan accentuant el problema-. Cardús va defensar la necessitat de vigilar l’ús de la llengua: “la llengua no morirà pel seu ús, morirà pel seu mal ús”.

Jordi Del Río, director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, va tancar l’acte explicant les accions presses pel Govern català amb la finalitat d’incrementar els ajuts als mitjans digitals i contribuir així al creixement de la seva professionalització: “cal reforçar el sistema de l’espai català de comunicació i poder sortir de l’estat de resistència”.

La Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals es va crear l’any 2014. Actualment, està integrada per l’Associació Catalana de la Premsa Catalana (ACPC) i l’Associació de Publicacions Periòdiques en català (APPEC). A l’abril del 2017, l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) va decidir abandonar la Federació.

 

Aspectes destacats del Llibre Blanc de les Revistes i la Premsa en Català (2016)

 

  1. La premsa comarcal està molt involucrada a la vida diària dels territoris. En total, s’ha registrat una participació a 178 activitats, principalment en qualitat d’organitzadors (82) o com a col·laboradors (74). La majoria són esdeveniments culturals (87) i Fòrums (43).

 

  1. En el conjunt de publicacions hi treballen 1.492 persones. En comparació amb l’any 2015, això representa un creixement del 0,4% i aquest increment es concentra en noves ocupacions a l’entorn digital. En termes generals, hi ha una presència equilibrada d’homes i dones treballant al sector (homes: 55,2% i dones: 44,8%). No obstant, i precisament en l’àrea digital, es tendeix a una diferència molt marcada (homes: 67,5% i dones: 32,5%).

 

  1. El volum de negoci gairebé no mostra variacions en relació amb l’any 2015 i, fins i tot, es pot parlar d’un lleuger increment. El document de la Federació situa la xifra de negoci en 36.813.803 euros i, al 2015, la xifra era 36.608.700. Per tant, es detecta un increment del 0,6%, inferior al registrat al 2015, quan es va situar al 2,3%. De moment, la major part dels ingressos s’obtenen del format paper (93,1%). Yarza va explicar que “monetitza molt millor la publicitat en paper, que a l’entorn digital”. Segons el seu parer, això es deu a la complexitat de l’entorn digital.

 

  1. “Caiguda assumible”. Així va qualificar Enric Yarza l’evolució de la venda d’exemplars. En relació a les subscripcions (que representen el 52,5% del total de vendes), la caiguda ha estat de tan sols un 1,2% (2015: 471.237 – 2016: 460.827). Pel que fa a la venda al quiosc, aquest percentatge negatiu arriba al 4,6%. Sobre la distribució d’exemplars en format PDF a través de plataformes digitals, aquesta és una activitat més habitual entre les revistes (70%) que en la premsa (27%). Yarza va insistir, recollint també una preocupació plantejada per Fàbregas a l’acte de presentació, en les estratègies que s’estan posant en marxa per compensar el tancament de quioscos. “S’estan buscant alternatives: tendes de queviures, supermercats, estancs,…”.

 

  1. Sobre els formats, la tendència és acompanyar el web per PC amb APP Mòbil i, a poc a poc, es consolida el format per tauleta. Aquesta diversitat de formats contrasta amb el fet que no arriba al 50% el nombre de publicacions que actualitzen el seu contingut més de 5 dies a la setmana (són el 46%), malgrat que també cal indicar que el percentatge de publicacions que renoven els continguts constantment ha augmentat (2015: 20% – 2016: 30%).

 

  1. Dominen els formats publicitaris més senzills: banner (82,7%), super-banner (66,1%) i roba-pàgines (56,5%), però, atesa la diversitat de formats comercials (10 en total), és evident l’exploració que el sector està fent en aquest sentit. A més, el percentatge de penetració també és important. Per exemple, el Branded Content apareix al 33,4% de les publicacions.

 

  1. Les xarxes socials digitals són el punt de trobada amb els lectors i lectores. Hi destaquen Facebook (94%) i Twitter (93%), però també sobresurt Instagram (35%) i comença a despuntar YouTube (18%).

 

  1. Audiència: el document senyala que el nombre total de lectors/es arriba als 739.000 i, a l’entorn digital, s’assoleix un total de 2.288.000 usuaris únics.

 

Per a la realització de l’estudi, Yarza ha realitzat un important treball de camp: dels 230 qüestionaris enviats als mitjans, la taxa de resposta ha estat del 72%. A més, ha utilitzat diferents fonts d’informació: OJD, OJD Interactiva, EGM i comScore, a més d’estudis d’Arce Media i de l’Associació Empresarial de Publicitat sobre la inversió publicitària a Catalunya.

Després d’analitzar el document i reflexionar sobre les diferents intervencions, el dubte que ens sorgeix és si la premsa de paper resisteix per la seva fortalesa o si, més aviat, es deu a què els mitjans de proximitat encara no han trobat la manera de fer servir de forma eficaç l’entorn digital. No obstant, en termes generals, Enric Yarza, autor de l’informe, va donar una visió optimista. Per una banda  -i en referència a l’entorn digital-, “la via de pagar pel contingut comença a ser una via de creixement” i, de l’altra -i sobretot-,“tot i que la venta de premsa de paper cau, als mercats avançats s’han mantingut els productes específics adreçats a donar resposta a problemes concrets. Això és una garantia de seguretat”.

vistes:

84