Ràdio: on són ara les dones periodistes? - OCC InCom-UAB

Home » Cròniques OCC » Ràdio: on són ara les dones periodistes?

Ràdio: on són ara les dones periodistes?

Coincidint amb el centenari de la ràdio a Catalunya i en motiu del Dia Internacional de les Dones, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya van reunir dones periodistes entregades a la ràdio a la seu del Col·legi el passat 11 de març amb l’objectiu de debatre sobre el paper de la dona en aquest mitjà de comunicació, analitzar el seu recorregut i apuntar els reptes encara pendents en matèria d’igualtat, que encara són molts.

Per donar visibilitat i per reivindicar el paper de la dona a la ràdio, a la taula rodona hi van participar quatre periodistes referents de la ràdio a Catalunya: Noemí Polls , editora del programa La Primera Pedra, de RAC1; Pilar Goñi, actual directora general del Grup Taelus de comunicació; Sílvia Cóppulo, presentadora de ràdio i televisió a El Diván, de Catalunya Ràdio, i Núria Alcalá, redactora d’informatius de Radiotelevisió Espanyola. El debat el va moderar el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros.

Morros: “És un camí que sha de fer junts: dones i homes

Segons un estudi del Col·legi de d’Economistes, la bretxa salarial és del 20%. Això no s’explica perquè es pagui més als homes que a les dones. La causa més aviat està en el fet que, malgrat 8 de cada 10 dones treballen, hi ha més dones que homes fent mitja jornada i hi ha menys dones amb càrrecs de responsabilitat. I en el sector tecnològic, un dels que té més projecció de futur, només un 30% són dones. En els últims anys, les dones retrocedeixen en la presència en llocs de responsabilitat, especialment al sector privat, on només hi ha un 15% de dones d’alta direcció en aquestes posicions.

A Morros, aquesta fotografia del mercat laboral no li resulta estranya perquè, segons va explicar, s’assembla molt al que passa a l’àmbit del periodisme i la comunicació corporativa. “S’ha avançat molt però encara queda molta feina per fer”, constata el degà, qui admet la responsabilitat a l’hora de redactar continguts i el compromís amb la transformació de la societat des d’una tribuna privilegiada que s’ha d’usar amb la màxima eficiència. Per Morros, “hi ha molt camí per recórrer encara i, segons la seva opinió, aquest camí s’ha de fer junts: dones i homes”.

Les veus femenines a les ones radiofòniques hi són presents des del 1924 però el seu paper s’ha vist limitat a cert espais, temàtiques i franges horaris i, des del Col·legi, es va aprofitar la celebració del centenari del mitjà per parlar sobre els “Reptes en matèria d’igualtat en el món de la ràdio”, títol de la trobada.

S’ha avançat més en el camp tecnològic que en la incorporació de dones periodistes

Núria Alcalá comença jove al món de la ràdio, amb 17 anys a una ràdio local. En aquell moment ella no era conscient de totes les qüestions en matèria d’igualtat que suposava la paritat a les redaccions. Reflexionant ara, Alcalá pensa que “és un sector extremadament feminitzat”. Al 2007 a Radio Sant Cugat les veus predominants eren femenines. Totes les caps de seccions eren dones però la direcció era masculina, recorda. I això Alcalá s’ho ha anat trobant al llarg de la seva trajectòria professional: les veus són femenines, a Ràdio 4, i també hi ha dones ocupant càrrecs de responsabilitat, però s’han quedat amb càrrecs intermedis. Les direccions han estat d’homes. A RTVE, hi hagut 32 presidents i 5 presidentes. Les dues últimes amb funcions d’interines o temporalitat curta. Alcalá vol constatar amb aquestes dades el “sostre de vidre” i les limitacions que es troben les dones per ascendir laboralment. “Les dones som responsables de cures i la professió és molt demandant”, apunta.

Sílvia Cóppulo, des de la seva veterania, fa una mirada retrospectiva des dels seus inicis a Ràdio Mataró, l’any 1977, i confessa que hi ha hagut canvis. Quan va entrar recorda que necessitaven contractar dos locutors i només una locutora. Amb el temps, Cóppulo ha vist que aquest fet és important. “A les facultats de comunicació es llicencien més dones periodistes que homes periodistes. Tot i que es doctorin, hi ha dificultats per arribar a ser catedràtiques i més, per ser rectores. Les proporcions es van modificant a mesura que anem pujant el grau de responsabilitat. De la facultat, surten més dones periodistes que homes i amb unes qualificacions més altes. Estan més ben preparades”, opina.

“Quan vaig començar no tenia referents de dones a la ràdio: l’únic que feien era donar l’hora, una veu complementaria. En cap cas una dona que dirigís un programa. Això era totalment inaudit”, explica Cóppulo. Núria Alcalá, qui considera que “als càrrecs de fer feina hi ha dones i als de manar hi ha homes”, planteja que ara, al menys, es visibilitza més la necessitat del canvi, però el mon el continuen explicant molt més els homes que les dones.

Pilar Goñi entra a la ràdio un any després que Sílvia Cóppulo. Era l’any 1978 i es tractava de Radio Manresa. Goñi assenyala que, òbviament, s’ha avançat més en el camp tecnològic que en el de la dona: “si pensem amb les cintes (per enregistrar el material sonor) que usàvem aleshores, no té punt de comparació”.

Goñi explica que a l’any 1978 la dona era un objecte de decoració que, com a molt, deia l’hora. Goñi recorda que la contracten amb 16 anys, i va demanar si podia fer un programa. Aclareix que aquells temps la franja del matí no era bona. Fer programes a les 6 del matí era un “càstig diví”, quan ara de 6 a 8 són les millors hores. Van deixar-li fer un magazín en català i no es plantejava els rols. Fa 30 anys li van demanar si volia ser la directora i admet que els primers temps van ser complicats.

Goñi considera que “ens tocarà fer pedagogia a totes les dones que estem en àmbits d’entitats o empresarials, perquè si no, no ens en sortirem. Nosaltres tenim un paper molt important i clau”. Per Cóppulo, l’espai és petit i es tracta de ser ferm.

Núria Alcalá pensa que “hi ha una necessitat de gestionar d’una altra manera els equips”. La redactora de Radio Televisió Espanyola coincideix que les dones “estan sempre en la recerca de l’excel·lència però també en l’incompliment de l’àmbit privat”. Per Alcalá, és important crear contingut amb perspectiva de gènere.

Noemí Polls: Les dones ens posem els límits

Noemí Polls, que també va començar a la ràdio local, mira enrere i pensa: “he tingut moltes dones al meu costat”. Però hi ha una petita trampa: la ràdio el que busca és una veu amiga i la veu de dona és la que acompanya, és una veu més agradable. Polls sent que sempre he estat amb dones però creu que “no ens mullem” i que “nosaltres mateixes ens posem els límits”. “Les dones acabem auto-retirant-nos”, diu Polls. La periodista insta que revisem “si tenim poder de decisió o no, si estem generant opinió i si participem d’aquesta manera a l’hora d’influir sobre com entendre el mon”.  

Polls és de l’opinió que les dones ens auto-jutgem molt més i ens auto-limitem, “estem més acostumades a posar-nos en dubte nosaltres mateixes. I, per això, quan se’ns proposa un càrrec l’hem d’agafar i quan se’ns proposa anar a parlar a una tertúlia s’hi ha anar. Si diem que no, donem més oportunitats a l’altra part”.

Silvia Cóppulo: A les dones sels exigeix més i sels perdona menys

Cóppulo coincideix amb la idea de que la funció de la veu de la dona és la d’acompanyament i de cohesió social. Però pensa que “les dones han de buscar un espai propi”. Confessa que, amb 46 anys, mai ha tingut cap directora. Segons Cóppulo, “a les dones se’ls exigeix més i se’ls perdona menys”.

Per entendre el context, Cóppulo també recorda que continua havent una desigualtat o desequilibri entre les hores que dones i homes dediquen a la família i a la llar. La periodista fa èmfasi en la bretxa salarial: “Els llocs de més responsabilitat estan altament masculinitzats i amb persones de més edat. Les dones no defensen amb la mateixa seguretat el seu dret a progressar i el seu sou, i eviten molt més la negociació”.  Per Cóppulo, “la igualtat arribarà el dia que una dona mediocre ocupi el lloc d’un home mediocre i no quan el lloc d’un home mediocre l’ocupa una dona excel·lent”.

Les dones estan silenciades en les tertúlies

Noemí Polls insisteix que “en el mon de la tertúlia és on es genera opinió, i si estem silenciades en aquella franja, estem silenciant molt més que unes hores de ràdio”. És tan poc habitual sentir una dona opinar que, “quan una dona parla amb certesa, violenta, i quan ho fa un home, se li dona tota la raó”. Goñi va posar com a exemple una tertúlia setmanal de Luis del Olmo a Radio Miramar que feia amb dones i que es deia “La jaula de las fieras”. Es pot escoltar un fragment a l’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya de la UAB d’una emissió de 1983.

Sobre la idea de que les veus greus són més creïbles que les agudes, Cóppulo diu que això és un assumpte cultural. Als EEUU, les presentadores dels informatius de la televisió tenen un to agut i no perden credibilitat, ens explica. Cóppulo pensa que el que passa a les tertúlies és el que passa a les reunions de feina: “un home diu una cosa que acaba de dir la companya i quan ell la diu se li dona importància. A les tertúlies hem de fer el mateix, agafar l’espai i ocupar-lo”.

Polls opina que “les dones no ocupen càrrecs de responsabilitat perquè no se’ls dona l’oportunitat”. La periodista de RAC1 reclama que “és necessari que hagi aquesta sensació de necessitat de que s’ha d’aportar el nostre punt de vista en el món comunicatiu”.  El problema, segons Noemí Polls, potser pot estar en que cal tirar a terra tots els arguments: “Les dones també som capaces de generar audiència. Hem d’exigir que se’ns tingui en compte i assumir el repte d’assumir direccions, les granges d’opinió..”.

Què és prioritari fer?

Morros, per tancar el debat, va demanar a les periodistes un titular recollint l’aspecte prioritari segons el seu parer.  

Núria Alcalá: Apostaria en els mitjans de comunicació per la formació i per la perspectiva de gènere en els continguts que creem. Alcalà planteja confiança en el camí que estem seguint. Alcalá pensa que s’ha fet molt camí amb homes al capdavant.

Sílvia Cóppulo: “Jo no demanaria res perquè jo crec que no hem de demanar”.  Ella no creu que “aquesta qüestió s’hagi de demanar. Estic absolutament en contra de demanar. Demanar, no. Ocupa el teu espai i avança i avança i continua creixent. Ocupa l’espai que et pertoca. Tant amb un home com amb una dona al capdavant, pensa que no és fàcil de cap de les maneres, però, posats a triar, vegem-ho amb una dona al capdavant”.

Pilar Goñi: “Nosaltres, les periodistes, hem d’ajudar a seguir donant més visibilitat a les dones als mitjans de comunicació en tots els àmbits”. Goñi és de les que creu que si una dona és al capdavant, això ajuda per una senzilla raó: “som dones i pensem primer amb nosaltres. Obrim més el camí i ho fem més fàcil”.

Noemí Polls: “Per tirar endavant, has de triar. I en cas de dubte, posar-te al costat del dèbil. En aquest cas, el dèbil és la dona”. Per Polls li és indiferent si al capdavant hi ha un home o una dona, sempre i quan l’actitud d’aquella persona sigui equitativa, sigui capaç de veure que una dona val exactament igual que un home.

vistes:

173