+ info: Recomanacions als mitjans audiovisuals sobre el tractament informatiu de la mort per suïcidi
D’acord amb les definicions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el suïcidi és l’acte de matar-se deliberadament.
La temptativa de suïcidi (o autolítica) és aquell acte pel qual un individu es causa a si mateix una lesió o un dany que no provoca la mort, qualsevol que sigui el grau d’intenció letal.
Segons dades de l’OMS, cada 40 segons, una persona es lleva la vida al món. L’OMS i l’Organització de les Nacions Unides (ONU) insten des de l’any 1996 a desenvolupar polítiques de prevenció, un cop constatat que les morts per suïcidi al món superen les provocades per homicidis i guerres, ja que al 2020 les víctimes podrien ascendir a un milió i mig.
A Catalunya, l’any 2014 van morir 526 persones per suïcidi,1 xifra que correspon a una taxa del 7,1 per 100.000 habitants, i que és inferior a la del conjunt de l’Estat espanyol i d’Europa occidental. No obstant això, es tracta d’una mortalitat evitable, i per això s’estan implantant accions de prevenció. D’altra banda, les estadístiques no registren les temptatives autolítiques, per la qual cosa no es disposa de dades reals. Estudis realitzats, tant a escala nacional com internacional, estimen que per cada persona que mor per suïcidi n’hi ha 20 que ho intenten. El Pla de salut de Catalunya 2016-2020 incorpora com a objectiu la reducció de la mortalitat per suïcidi un 10% per a l’any 2020.
Per la seva influència en l’opinió pública, els mitjans de comunicació poden ser una eina molt útil per a la normalització a l’hora de parlar de la mort per suïcidi, perquè, en primer lloc, poden ajudar a trencar el tabú i l’estigmatització que es creen tant pel que fa a la persona que mor com en relació amb els seus familiars i entorn, així com per combatre estereotips. Els mitjans de comunicació tenen al seu abast ser una eina pedagògica social tant en l’abordatge del tema del suïcidi com de les seves tràgiques conseqüències.
