Redacció OCC InCom-UAB
Els periodistes Toni Cruanyes (Televisió de Catalunya, TVC), Agnès Marquès (RAC1) i Marta Sugrañes (Televisió Espanyola, TVE) coincideixen en què les fake news només es poden combatre amb periodisme de qualitat, rigor periodístic, ètica i responsabilitat professional. Els comunicadors han reflexionat sobre el fenomen de les fake news i com millorar la qualitat de la informació en un debat moderat per la crítica de televisió Mònica Planas en el marc de la 36a edició Fòrum de la Comunicació organitzat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) a l’Auditori de La Pedrera el divendres, 16 de març de 2018.
On ens informem més? A les xarxes socials
“El periodisme i la informació són un patrimoni imprescindible per la qualitat democràtica d’una societat sigui des d’uns mitjans públics o privats”, defensa Roger Loppacher, president del CAC en la presentació del debat. El periodisme no és aliè als canvis tecnològics que s’han produït a la societat durant els últims 10 anys. Tot s’ha accelerat per la digitalització i el procés de convergència tecnològica. El president del CAC apunta que hi ha un circulació massiva i immediata de la informació. Cada vegada més la gent s’informa més en les xarxes socials i és on s’emmarca el fenomen de les fake news. Segons dades del BIAC (Butlletí d’informació sobre l’audiovisual a Catalunya), gairebé la meitat de la població, un 48%, s’informa habitualment a través d’Internet, sobretot per xarxes socials i premsa digital. Aquesta xifra augmenta extraordinàriament si ens referim a un públic jove: un 75,7% de la joventut opta per Facebook o Twitter per informar-se.
Regulació europea i educació mediàtica
El president del CAC ha informat que la Comissió Europea ha posat en marxa el grup d’experts High Level Expert Group on Fake News and Online Disinformation (HLEG) per assessorar sobre iniciatives polítiques per contrarestar notícies falses i desinformació en línia. En aquest sentit, també s’ha fet referència al primer Informe del CAC sobre fake news a Internet.En relació amb les notícies de gènere, aquest mostra com les noticies falses reforcen la discriminació envers les dones, ja que, arran de la viralització, acaben creant un relat creïble per a una part de la població. Loppacher defensa l’alfabetització mediàtica: saber llegir les notícies més críticament i saber discriminar les informacions contrastades de les notícies falses.
Tots els periodistes participants al Fòrum coincideixen en què el sentit crític és bàsic i destaquen la importància que des de les escoles i des de les famílies s’eduqui i es fomenti l’esperit crític als nens. En aquesta línia, des del CAC s’ha impulsat el programa eduCAC, per promoure l’educació mediàtica i fomentar un ús crític i responsable dels mitjans de comunicació.
Ser emissor de continguts a les xarxes no és ser periodista. I aquí és on rau el problema. Toni Cruanyes, presentador del TN vespre de TV3, recorda que el paper tradicional dels periodistes és el de gatekeeper. Quan arriba l’hora del TN vespre la gent ja sap què ha passat, només el 20% de les notícies són noves, però necessita que algú li ordeni i li interpreti amb criteris periodístics.
El tractament informatiu del cas Gabriel obre el debat
Els periodistes han coincidit en què s’ha fet un espectacle televisiu de la mort del nen de 8 anys. Cruanyes ha explicat quins criteris propis van seguir per informar de la tragèdia del nen mort a Almeria i afirma “que s’ha demostrat un cop més que es pot fer una oferta informativa líder amb responsabilitat i rigor, sense caure en el sensacionalisme”. Agnès Marquès, presentadora del programa No ho sé a RAC 1, descriu que van seguir criteris de proximitat per referir-se al cas. “És un crim i afecta a l’esfera privada de la família”. Lamenta que televisions privades com Antena 3 o Tele 5 hagin tractat el cas no des del punt de vista informatiu sinó com un entreteniment. “És un clar exemple que l’espectacle televisiu ha multiplicat la commoció”. Marquès apel·la a la responsabilitat professional a l’hora d’informar.
En aquesta mateixa línia, Marta Sugrañes, presentadora del programa Vespre 24, una finestra informativa al canal 24h de TVE Catalunya, ha descrit que “vam apostar per un perfil de servei públic i de responsabilitat deontològica” i que en cap cas van donar detalls personals de la presumpta assassina i com van transcorre els fets. “Vam obviar els continguts morbosos que aporten audiència i espectacle, però com a cadena pública amb una clara vocació de servei no podíem caure en el parany. És una qüestió de responsabilitat ètica”.
Què han de fer els mitjans per contrastar l’allau d’informacions que reben?
La presentadora del programa No ho sé a RAC 1 diu que “tota la informació que arriba de les xarxes socials s’ha de contrastar, desmentir i ponderar”. En el fons, tampoc ha canviat tant. S’ha de confirmar que la font de la informació és fiable. El bagatge professional també ajuda a saber identificar quines són les notícies falses i quines son les reals. Sugrañes explica que “cada vegada es necessita més temps per corroborar que una notícia és certa” i Cruanyes ha posat un exemple de fake news que s’havia difós pocs dies abans, quan les xarxes van informar de la suposada tuberculosis de l’ex-conseller empresonat Joaquim Forn.
Mònica Planas ha plantejat si és correcte o no publicar les filtracions de converses privades, com la del polític Lluís Salvadó. Agnès Marquès ha sigut molt taxativa i ha constatat que els personatges públics han de donar exemple tant a la vida personal com professional per preservar la seva credibilitat.
Així mateix també s’ha apuntat que la pluralitat és bàsica i ha de ser intrínseca. Sugrañes afirma que “en una televisió pública el pluralisme és bàsic i han de sortir totes les veus amb un criteri periodístic”. Cruanyes defensa la necessitat de ser fidels a la professió periodística i lloa la tasca del Col·legi de Periodistes de Catalunya i ha apuntat que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), per fer front a les fake news, està treballant amb protocols de rastreig i verificació de les notícies. El president del CAC assenyala que “es necessiten mitjans i periodistes que descodifiquin la informació i generin credibilitat a la ciutadana”.
