El sector de l’audiovisual a Catalunya mou 1.102 empreses. Amb un volum total de negoci de 6.702 milions d’euros, aquestes ocupen 26.651 persones. Són dades de l’informe Actualització estratègica del sector audiovisual a Catalunya. El document dibuixa l’estat actual del sector, identifica les tendències i canvis en el negoci de l’Entertainment i perfila els reptes de futur.
L’estudi, elaborat pel Departament d’Empresa i Coneixement de la Direcció General d’Indústria de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb la consultora Cluster Development, s’ha presentat en format online el 18 de novembre. El Clúster Audiovisual de Catalunya i ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, van ser els encarregats d’organitzar aquest acte.
La sessió arranca amb la presentació de Matilde Villarroya, directora general d’Indústria. Villarroya descriu el treball com un estudi molt exhaustiu que “identifica els principals reptes estratègics del sector” a tenir en compte per garantir la competitivitat. Segons Villarroya, el sector està ben posicionat per dur a terme els reptes de futur i, a més, afegeix que “el Clúster Audiovisual de Catalunya serà clau per abordar-los”.
Entertainment audiovisual, major facturació agregada
Lluís Ramis, de Cluster Development, explica que l’audiovisual és un macrosector que abasta tres segments: (A) Entertainment Audiovisual, (B) Comunicació corporativa, publicitat i esdeveniments i (C) Mitjans de comunicació. Ara bé, dels tres segments de negoci definits, el document fa èmfasi en l’Entertainment.
Ramis justifica aquest fet dient que “és el de major facturació i nombre de treballadors, el que té un major creixement a nivell global degut al boom de la ficció sota demanda (VOD) i els videojocs”. Ramis també destaca que, de les dades obtingudes, es desprèn que el treball de les productores, que podrien oferir serveis de manera transversal als tres eixos definits, es concentra en l’Entertainment i la Publicitat (70%).
El segment de Entertainment audiovisual té una facturació de 3.869 milions d’euros, 406 empreses i 14.102 treballadors; Comunicació corporativa, publicitat i esdeveniments mou 2.414 milions d’euros, 656 empreses i 9.254 treballadors; i, per últim, el segment dels Mitjans de comunicació té una facturació de 419 milions d’euros, hi formen part 40 empreses on hi treballen 3.295 persones. Per tant, el negoci de l’Entertainment audiovisual és el primer en facturació agregada; malgrat que, si observem el nombre d’empreses, hi destaca Comunicació corporativa, publicitat i esdeveniments.
Catalunya, líder del sector de videojocs a Espanya
L’informe identifica unes 145 empreses de l’àmbit dels videojocs amb una facturació agregada de 430 milions d’euros, però amb una elevada presència de petits estudis en fase de desenvolupament i constitució. Catalunya lidera el sector a Espanya i és un dels hubs rellevants a Europa. Barcelona ha esdevingut no només un pol de creació d’empreses de videojocs sinó també un pol d’atracció d’empreses de videojocs d’arreu del món que han situat aquí centres de desenvolupament.
Els videojocs, tot i ser un segment considerat dins de l’Entertainment Audiovisual, és un negoci amb fortes especificitats. Les empreses de videojocs de producte propi (no les de serveis) desenvolupen i busquen després comercialitzar online. És un model de negoci diferent. Però el ric ecosistema català de videojocs sembla un ecosistema diferent en termes d’estructura empresarial, regles de negoci, pool de talent i reptes de futur.
Concentració empresarial i escassa internacionalització
L’informe indica que les principals empreses de l’Entertainment Audiovisual són les productores audiovisuals, els serveis a la producció i les empreses de videojocs. Ara bé, només 20 empreses superen els 10 milions d’euros i hi ha un gran grup, Mediapro.
Les productores estan centrades en contingut televisiu local. Hi ha un escàs nivell de vendes internacionals però, en canvi, grups internacionals hi entren en el capital d’empreses destacades. El dinamitzador tradicional del sector, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), ha deixat de ser-ho en els darrers anys per motius pressupostaris i les grans plataformes tampoc no aposten per ubicar les seves seus aquí.
Consum, diferències generacionals i covid-19
L’estudi assenyala canvis en el consum. Així, dins del pastís global de l’Entertainment, creix el seguiment de ficció, videojocs i e-esports. La ficció per targets de tot tipus ha esdevingut el principal motor i el consum digital (online/diferit) s’ha duplicat arran del confinament establert com a mesura per superar la pandèmia Covid-19.
L’informe revela que el consum de contingut audiovisual online ja és el 50% del contingut reproduït, per efecte principalment dels comportament dels més joves (de 16 a 24 anys) i l’atracció de les sèries. En canvi, pel que fa als videojocs, els adults són els principals consumidors. En aquest àmbit, sobretot creix l’ús del dispositiu mòbil (smartphone).
La pandèmia ha accelerat tendències de consum prèvies, però a curt termini els impactes negatius són evidents. Aquest creixement del consum de ficció online ha anat acompanyat del tancament de moltes sales de cinema. I la pregunta que es planteja ara és si els hàbits de consum hauran canviat tant que quan acabi la pandèmia moltes sales no podran tornar a obrir. En relació amb la producció, aquesta ha quedat aturada. El consum audiovisual online ha generat la necessitat constant de nous continguts, però els rodatges en el millor dels casos només s’han endarrerit.
El document, com és normal, no tracta la qüestió del mesurament d’audiències. Un altre debat pendent i cada vegada més complex com a conseqüència de la incorporació de nous, i diversos, agents.
Tendències generals
Des d’un punt de vista global, l’informe enuncia diverses tendències a l’àmbit de l’Entertainment. Entre elles, volem destacar: el creixement de processos de concentració, l’entrada de nous players, la desintermediació amb una creixent importància dels creatius/showrunners envers les productores, les plataformes especialitzades i el desenvolupament de polítiques actives per atreure producció audiovisual via incentius fiscals i ajudes. Sobre els videojocs, l’informe apunta com a tendències, entre d’altres, el desenvolupament de videojocs com GaaS (monetització de videojocs com a servei), dels e-sports i de les experiències immersives.
Altre canvi important, arran de la pandèmica, és la consolidació del teletreball. Això ha permès continuar oferint serveis especialitzats, però la qualitat de vida també s’ha vist afectada. I també caldrà pensar més en la precarietat, afegim des de l’OCC InCom-UAB.
Reptes generals
Són molts els reptes que apunta el document. Aquí, una petita mostra:
– Televisió: L’informe destaca la necessitat de crear continguts digitals i rendibilitzar-los, a més de buscar models de negoci de les pròpies productores. I alhora també fa evident la necessitat d’un debat -profund i responsable, afegim nosaltres- sobre el paper de les televisions públiques.
– Sales de cinema: Sembla que ja és gairebé una obligació pensar en models de negoci de VOD, generant projectes propis o incorporant-se a ja existents.
– Videojocs: L’informe proposa, entre d’altres idees, pensar en la internacionalització cap al mercat xinès, explorar nous models de monetització i promoure graus i estudis de qualitat.
Un desig: construir el hub audiovisual de referència al sud d’Europa
El president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant – director general del Grup Lavinia–, va defensar el sector audiovisual com una indústria estratègica: “6.700 milions d’euros de facturació i una ocupació de 26.000 persones a Catalunya ens diu quin és el pes del nostre sector”. Rutllant va aprofitar l’acte de presentació de l’informe per explicar una de les demandes del Clúster: “construir una gran infraestructura audiovisual a Catalunya amb platós per produir ficció i un parc tecnològic audiovisual per convertir el país en el hub audiovisual del sud d’Europa”.
Aquest hub podria esdevenir un espai de trobada entre la tecnologia, el talent i la indústria. Cal recordar que, a Catalunya, existeix un reconegut teixit creatiu i tècnic. Hi destaca la formació de talent, i alhora recull un important nombre de festivals i fires de referència, com Integrated Systems Europe (ISE), la fira més important de l’audiovisual del món. Aquesta fira es farà finalment de l’1 al 4 de juny.
Enllaços relacionats:
Vídeo de la presentació
Document de la presentació de l’actualització estratègica del sector audiovisual
