Per Oriol Girbau (estudiant de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona)
Cada cop més experts de tot l’espectre ideològic coincideixen en catalogar la situació política actual com a molt complexa. Les estratègies dels partits es basen en el curt termini, en funció de l’última enquesta o projecció de vot. Les xarxes socials juguen un paper clau i, sense anar més lluny, tenim un president dels Estats Units que es comunica principalment mitjançant Twitter. Enmig de tot aquest enrenou hi trobem els assessors, que han guanyat popularitat i rellevància els últims anys. A ells se’ls hi atribueix tots els moments polítics, com si fossin l’àngel –pacte i estabilitat – i el dimoni – convocatòria d’eleccions – dels dibuixos animats.
Aquestes són algunes de les idees expressades a la trobada organitzada per la Universitat Pompeu Fabra. Es tracta de la presentació del llibre “La construcción del relato político: crear historias para ganar votos”, obra de Xavier Ruiz Collantes. El catedràtic del Departament de Comunicació Audiovisual de la UPF ha estat acompanyat pel Dr Lasse Thomasen, professor a la School of Politics and International Relations, de la Universitat Queen Mary de Londres. També ha sigut present Antoni Gutiérrez, fundador i director de la consultora Ideograma. Mercè Oliva, directora del grau en Comunicació Audiovisual (UPF), ha sigut l’encarregada de presentar i moderar l’acte, que es va fer el passat 9 d’octubre.
Els personatges: Donald Trump com a estudi de cas
Lasse Thomassen ha encetat el torn d’intervencions centrant-se en el president d’Estats Units, Donald Trump, el qual encaixa amb un concepte clau del llibre, el de “personatge”. “És un personatge en el sentit etimològic de la paraula, és a dir, un caràcter. És difícil saber si és una màscara”, ha apuntat. Creu que Trump amaga alguna cosa, com podria ser diner negre, trames a Rússia o fins i tot “inseguretat amb el seu sexe”. Tot i això, ha volgut deixar-ho de banda per centrar-se “en la seva superfície” ja que és aquesta la que té repercussions polítiques.
No s’ha fet esperar la menció de Thomassen al controvertit twitter de Donald Trump: “El seu nom al twitter és ‘Real’ Donald Trump. Això forma part del personatge que presenta al món. Ell és autèntic i els demés no ho són”. Que s’expressi majoritàriament per aquesta xarxa social suposa “un repte” a l’hora de fer l’anàlisi del seu discurs polític, segons el professor de la Universitat Queen Mary. Aquest fet es tradueix en haver de trobar una narrativa a un relat format per “petites peces de 280 caràcters”.
El poble contra les elits i els atacs de Trump a premsa i polítics
Thomassen ha destacat altres aspectes del president dels EUA: “Ell no està limitat a les institucions formals. Es pot observar un tipus de ‘desformalització’ de les institucions i de la llengua política”, afegint que els seus discursos improvisats són com “monòlegs incoherents”. No obstant això, creu que aquests tenen “sentit” i es poden analitzar.
A continuació, Lasse Thomassen ha mostrat al públic piulades de Donald Trump on vol demostrar que ell “representa a la gent” i als “verdaders estatunidencs”. El “poble” passa a ser la contraposició de les elits del país, que són “corruptes i traïdores”. Un dels altres aspectes que l’acadèmic ha volgut destacar ha sigut la recurrència de Trump a l’hora d’utilitzar sobrenoms per referir-se a polítics. Aquests tenen un efecte “de produir imatges que es poden reconèixer molt fàcilment als mitjans”, i que, posteriorment i mitjançant la repetició, acaben produint “un relat en el seu discurs”. Diversos exemples que ho il·lustren seria nervous (nerviosa) Nancy i Little (petit) Adam Schiff per referir-se a dos polítics dels EUA, o Sleepy Eyes (ulls endormiscats) Chuck Todd i The Failing (el fallit) New York Times, apuntant en aquest cas cap al periodista de la CBS i també al reconegut mitjà de comunicació.
Política i augment d’influència del assessors en comunicació
Antoni Gutiérrez Rubí ha volgut reivindicar la seva feina d’assessor en comunicació davant les crítiques que reben per condicionar en excés la política: “Nosaltres som tècnics que ajudem a explicar, a ‘vendre’ decisions que prenen altres, però la comunicació no substitueix la decisió política.” Tot i això, Gutiérrez Rubí ha reconegut estar d’acord amb una corrent actual que denuncia la “inversió de la jerarquia de decisions”, és a dir, que aquells assessors que haurien d’estar per darrere dels polítics assessorant-los estan actualment “per davant, obrint camí o substituint-los”. Com a conseqüència, passen a ser “el boc expiatori” del bloqueig de les institucions, a causa de “l’excés d’influència” que exerceixen sobre els responsables polítics, evitant així que pugin prendre decisions adequades.
Antoni Gutiérrez Rubí exposant el seu punt de vista sobre la situació política, en un moment de la presentació. Font: pròpia
Documentació i profunditat, dos elements presents en l’obra
D’altra banda, sobre el llibre que s’ha presentat, el fundador i director de la consultora Ideograma n’ha recalcat les virtuts, afirmant que “és un llibre molt ben documentat”, ja que presenta “exemples fonamentals i històrics, així com moments clau en la construcció i la pràctica del relat”.
A més, Gutiérrez Rubí ha destacat el “fonament metodològic seriós” de l’obra, que a la pràctica ajuda als comunicadors polítics a poder arribar de manera ordenada a certs fonaments teòrics. Ho ha qualificat de “cartografia d’allò teòric”, és a dir, un mapa que permet trobar les bases i fonts en un moment de “navegació confusa”. L’assessor en comunicació ha continuat l’argumentació preguntant-se si es pot diferenciar la comunicació política que es fa en campanya electoral i la que es fa en acció de govern. En relació a això ha afegit que “el llibre també ens ajuda a entendre com parlar del relat en la fase competitiva o en la fase de gestió.”
Antoni Gutiérrez Rubí ha recordat que, quan parlem del relat, estem parlant de síntesis i no de simplificació, en definitiva, “les paraules són la matèria prima de la política”. Per posar punt i final a la seva intervenció ha plantejat com es veurà el llibre d’aquí uns anys, i, segons ell, el pas del temps l’ajudarà molt, convertint-se així en un clàssic.
La necessitat d’analitzar un discurs com un relat
Xavier Ruiz Collantes, l’autor de la publicació, ha començat el seu torn apuntant que, tot i tractar-se d’un llibre d’actualitat, aquest ja va néixer “fa molts i molts anys”, concretament amb l’explicació de la semiòtica narrativa, segons la qual “tot discurs pot ser analitzat com un relat”. La llavor d’aquesta idea va sorgir molt abans, tot i que ha reconegut que es va popularitzar en el nostre país a través de la moda anglosaxona i el seu concepte de storytelling. D’altra banda, Ruíz Collantes ha après escrivint el llibre la relació inseparable entre “discurs electoral” i “relat”, i la necessitat d’analitzar els dos conceptes com un de sol, afegint que tota proposta a la ciutadania ha d’incloure l’explicació sobre on estem, d’on venim i on hem d’anar. Per tant, Ruiz Collantes ha aclarit que no té sentit qüestionar-se si hi ha d’haver relat o no en un discurs perquè aquest sempre hi serà, és indispensable.
L’autor ha qüestionat la presència del storytelling en l’àmbit acadèmic, donat que segueix tenint molta presència l’argumentació i la retòrica com a elements per analitzar un discurs polític.
Les preguntes fonamentals que respon el text
Xavier Ruiz Collantes ha fet un breu repàs de les hipòtesis que el text intenta respondre. La primera fa referència a per què un discurs electoral és un relat: “Existeix una dificultat, ja que tots entenem què és un relat, veiem una pel·lícula de ficció o un article de diari i ens adonem que hi ha una història, però escoltem un discurs del senyor Pedro Sánchez i no té l’estructura típica […] però sí té una estructura profunda que és un relat.” Segons l’autor, és així ja que Sánchez, per exemple, ens explica quin és el present – normalment problemàtic – i perquè hem arribat fins aquesta situació, i quin projecte de futur ens presenta per revertir-ho.
Seguidament el catedràtic de la UPF ha explicat l’estructura del relat polític, que es basa “en una missió”, que vindria a ser “una història èpica”. Al seu llibre apareixen els discursos “èpics” del expresident dels Estats Units Barack Obama, com ara el següent: “passarem per sobre de totes les dificultats i els problemes, el poble unit americà (l’heroi) aconseguirà un futur millor”. Segons Ruiz Collantes, aquest podria ser l’exemple d’una estructuració d’un relat. No ho relaciona amb l’actual president, Donald Trump, especificant que el discurs d’aquest últim es basa en la traïció de les elits al poble, coincidint així amb Lasse Thomassen.
Per acabar l’acte, Ruíz Collantes ha remarcat la necessitat de “connectar el relat polític i el dels ciutadans”. Tot i que cada un d’ells té “una identitat pròpia”, cal trobar els punts en comú.
