Per Marta Civil i Serra (InCom-UAB)
Fotografia: Eudald Carbonell, a la Sala de juntes de la Facultat de Lletres (URV). © Heidi Ramírez Espinosa/URV
Ser capaços de saber comunicar adequadament els resultats de les recerques, des de l’àmbit científic, va ser un dels eixos principals tractats a la jornada d’inauguració del curs acadèmic 2017‒2018 de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, celebrada el dijous 26 d’octubre a la tarda, a la sala de juntes de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona.
La jornada, organitzada per la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, en col·laboració amb el Departament d’Estudis de Comunicació (URV), el Grup de Recerca en Comunicació Asterisc (URV) i la Càtedra Internacional Repsol/URV d’Excel·lència en Comunicació, que enguany commemora el desè aniversari de la seva fundació, va comptar amb la conferència magistral “Comunicació i evolució humana”, a càrrec del catedràtic de prehistòria de la URV, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i vicepresident de la Fundació d’Atapuerca, Eudald Carbonell, que va centrar la seva intervenció en la importància de socialitzar la ciència i treballar per assolir un coneixement ben elaborat i fonamentat, que es pugui compartir.
Socialitzar la ciència
El vicepresident de la Fundació d’Atapuerca va afirmar que fa 500.000 anys els humans ja utilitzaven el llenguatge per comunicar-se i va reflexionar a l’entorn del fet que “tot necessita coneixement científic”, per poder evolucionar. En aquest sentit va insistir en la necessitat de comunicar la ciència, seguint les pautes de l’accés obert (1), en compliment de les recomanacions de la Comissió Europea als investigadors dels seus estats membres.
Durant la seva intervenció, Eudald Carbonell va interpel·lar el públic assistent, format sobretot per professors, investigadors i estudiants de grau, del Màster en Comunicació Estratègica en la Societat del Risc (URV) i del Doctorat en Antropologia i Comunicació (URV), en la necessitat de no utilitzar el concepte “divulgar la ciència”, perquè considera que sovint no és ben utilitzat. Des del seu punt de vista, s’hauria d’optar per parlar de “comunicar la ciència” o, encara millor, “socialitzar la ciència”, perquè en realitat aquest concepte ja incorpora la idea de “construcció social del coneixement”.
Coneixement col·lectiu
En l’era de la postveritat, marcada per la irrupció de fake news (notícies falces), Eudald Carbonell va insistir en la necessitat que es treballi des de l’àmbit acadèmic i professional per construir sobre coneixement ben elaborat, ben fet, “ja que si comuniques ciència mal feta condueixes a errors”.
L’investigador va reiterar que “el coneixement mai és individual, forma part de l’intel·lectual col·lectiu; només així podrem aconseguir un coneixement operatiu al servei de la societat i serem capaços d’integrar la diversitat”.
Atapuerca: un model comunicatiu a seguir
Eudald Carbonell va voler cloure la seva intervenció aportant l’experiència concreta del cas de les excavacions d’Atapuerca i com, ja des dels anys vuitanta del segle xx, l’equip de treball format per investigadors de diverses disciplines va creure en la importància de saber transmetre a la societat el valor i singularitat de les troballes fetes en aquests jaciments de la província de Burgos.
“Vam tenir clar que havíem de publicar els resultats de la nostra recerca a la revista Nature per comunicar la ciència a escala internacional”, en un moment en el qual no hi havia l’hàbit regular de publicar en revistes científiques de referència, com passa actualment, a causa del procés d’acreditació als quals estan sotmesos els investigadors, per consolidar la seva carrera científica.
Des d’aleshores, l’equip d’investigació d’Atapuerca ha treballat dedicant una atenció preferent a “comunicar els descobriments” a l’àmbit científic internacional, a l’àmbit educatiu i també als mitjans de comunicació, i és d’aquesta manera com el jaciment d’Atapuerca ha entrat a formar part ja del nostre imaginari col·lectiu.
“La revolució científica o tècnica és segurament la més important en l’evolució humana”, va afirmar Carbonell, que considera que “humanitzar l’espècie és una necessitat per sobreviure en el planeta”, així com també compartir el coneixement generat.
En aquest sentit, els jaciments de la Serra d’Atapuerca van ser declarats l’any 2000, com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i quinze anys després, l’any 2015, el Comitè de Patrimoni Mundial de la Unesco li ha concedit la qualificació de “Valor Universal Excepcional”, la màxima protecció prevista per aquest tipus de jaciments. Es tracta, sens dubte, d’una suma de factors, però en els quals l’estratègia per haver sabut “comunicar” Atapuerca a la societat durant les darreres tres dècades hi deu haver tingut un paper decisiu.
(1) L’accés obert (Open Acces, en terminologia anglesa) es basa en publicar sense restriccions un coneixement científic, sovint com a resultat d’una recerca, per posar-la a l’abast de la ciutadania. Aquest contingut pot haver passat per un procés avaluador d’experts extern i pot tenir una tipologia d’ús basada en el sistema de Creative Commons.
Més informació:
Crònica de la inauguració del curs 2017 – 2018 (SCC)
http://blogs.iec.cat/scc/2017/10/30/cronica-de-la-inauguracio-del-curs-2017-2018/
La postveritat en el periodisme, observada des de la universitat
http://www.canalreustv.cat/noticies/la-postveritat-periodisme-observada-des-la-universitat
Charla con Cinta Bellmunt sobre las estrategias de divulgación científica al IPHES
https://socialmediaeninvestigacion.com/cinta-bellmunt-estrategia-divulgacion-cientifica-iphes/
